EMBASSAMENTS:
EL NOU PLA HIDROLÒGIC NACIONAL
ÍndexL'activitat desencadena un procés de reflexió i anàlisi ecològic i medioambiental crític sobre el nou pla que el govern ha replicat i recreat.
Aquest nou pla no és viable a la realitat, per tant, no és important la seva creació, sinó que la finalitat principal seria la de les repercussions a curt i llarg termini que hi haurà sobre el terreny, les espécies animals i/o vegetals, les carreteres, els pobles, parcs naturals, ...
El plantejament teòric serà molt senzill i donarà pistes genèriques de les zones, per tant, els alumnes hauran de buscar les zones i intentar veure el que succeirà.
Sobretot, recordem que cal remarcar que no és important la seva viabilitat de construcció, ja que hem triat zones emblemàtiques i/o perilloses de ser embestides per aquest efectes artifical per sobre de l'aspecte natural.
Com a president del govern d'Espanya, havent arribat al poder absolut democràticament, em destino a la població espanyola amb la finalitat de donar a conèixer la política del pla hidrològic que pretenem portar a terme amb els propers 5 anys. Els diferents terrenys a embassar serien 5 zones de Catalunya, les quals participarien del pla de repartiment equitatiu d'aigua a Tot Espanya. Gràcies a la quantitat d'aigua que gaudirà aigua amb aquesta 5 embassaments, ens permetrà donar-nos temps a la resta d'Espanya per a pensar zones que manquès grans quantitat d'aigua i fos necessari un embassament, ja que caldria veure quines zones tenen més viabilitat i facilitat per a la seva creació. Un cop construïts, Catalunya transvassaria l'aigua a aquestes zones. Sobretot, ens basem en criteris medioambientals sostenibles per a la creació dels embassaments al llarg de Tot Espanya. Possiblement, algun dels embassaments de Catalunya, seguiria realitzant la funció en aquell espai, però això vindria escollit per uns indicadors molt específics que punturarien les zones d'Espanya amb més necessitat d'aigua. Segons l'ordre de prioritat i necessitat urgent d'aigua, quedarien escollides les zones. Fins aquí el missatge polític, i només em resta explicar-los les diferents zones catalanes afectades de ser embassades. |
Orientacions pel docent: L'explicació de cada zona té un punt de vista polític, positiu, ja que intenten embassar zones que després tornaran a quedar buides, però tot l'impacte que hagi pogut tenir no es podrà recuperar. L'última part de cada explicació, la d'observacions i comentaris, és un ajuda pel docent, els alumnes només han de llegir la primera part de l'explicació i documentar-se amb oficines d'informació de la zona afectada, amb l'ajuntament, ..... per tal d'informar-se amb criteri de les repercussions reals i medioambientals de l'embassament.
|
Observacions i comentaris: (per al docent):
-
En aquesta zona hi predominen els conglomerats de color vermell que donen una gran bellesa a l'entorn i amb les obres de l'embassament es veuria molt contrastat i l'aparença sofriria un aspecte negatiu. El paisatge vegetal de la zona es presenta per comunitats rupícoles, tals com la corona de rei i l'orella d'òs. La fauna existent: llúdriga, merla d'aigua, bernat pescaire, truita comuna, ... que va incitar a classificar aquest tram de riu com a reserva natural parcial. D'aquestes espècies, la llúdriga està sofrint arreu d'Espanya una repoblació, si en aquesta zona la fem desaparèixer, els esforços per a repoblar-la són incongruents donat que Catalunya és una de les zones on hi habiten menys exemplars de l'espècie. Si li alterem l'ecosistema, la inadaptació i la ràpida extinció seran factors a tenir en compte des del punt de vista medioambiental.
La llúdriga és una espècie d'interès especials pel catàleg nacional d'espècies atacades. És un mamífer semiaquàtic que viu als rius, rierols, zones humides i a la vora de la mar, són zones linials, està desigualment repartida, ocupa aproximadament la meitat de la superfície peninsular. En dades del 1996, es troba principalment, a Galícia, Extremadura i Astúries i les poblacions més fràgils són Navarra, Múrcia, València i Catalunya; la contaminació oscil·la entre 4000-6000 exemplars.
La contaminació, els embassaments i l'encauçament de riberes és l'amenaça principal, el poc caudal dels rius provoca la seva desaparició, l'alteració de l'hàbitat, canvis als quals la llúdriga és molt sensible, tals com també embassaments; cosa que implica que es refugiï i reprodueixi.
L'excès de profunditat i l'escassa vegetació dels embassament no li permetrà sobreviure. Les preses també han desencadenat pèrdues en la seva alimentació (desapareixen altres espècies que s'alimenta, tals com l'anguila, els salmons,...), en conseqüència es perd el cicle biològic i impedeix els fluxes migratoris.
De la fauna existent en la zona de collegats, la més característica dels rocams són les espècies rapinyaires, gralla de bec vermell i pela-roques són les més característiques. El pela-roques és un ocell insectívor molt limitat als Pirineus, que també cria al collegats.
Una altra conseqüència seria que el medi lleu es veurien afectats els animals que viuen a les rieres i rius, tant perquè emigrarien com perquè es moririen. Com hem dit amb la llúdriga es perdria el cicle biològic animal.
La desaparició del boscos de ribera, provocaria afectacions en el pardal, espècie pròpia d'aquesta zona.
La construcció de la variant de la carretera, a part de les afectacions que podria tenir sobre els costos econòmics i industrials, també cal tenir en compte l'impacte ambiental que podria ocasionar.
Tota aquesta informació la podrien buscar els alumnes a partir d'un procés d'investigació i recerca al municipi. Un cop tinguessin la informació, l'activitat a plantejar és una reformulació de cara al president del govern desmentint de la utilitat i la viabilitat ambiental de la construcció de l'embassament en aquesta zona.
|
Observacions i comentaris: (per al docent):
-
En conseqüència de l'afectació del riu Llobregat, la ciutat de Barcelona quedaria en perill de subministrament d'aigua a llarg termini. La desviació del riu, també podria portar repercussions a llarg plaç, de cara a inundacions, perquè el curs del riu natural és aquell que no ha estat tocat per la mà de l'home i totes les desviacions dels cursos naturals dels rius retornen davant d'inundacions.
Les obres afectarien medioambientalment, ja que l'emblemàtica zona es veuria afectada en la seva bellesa, ja sigui de cara a la població de l'entorn, com de cara al turisme de la zona.
Aquesta zona té importants variacions topogràfiques i gaudeix d'un clima mediterrani. És una zona d'alzinars, abans de l'incendi del 1986, Montserrat era una de les millors àrees d'alzinars de Catalunya, hom podia observar l'àmplia mostra segons l'altitud i l'exposició, poc alterat per l'home. Actualment, s'han reduït en extensió, i es troben en processos de regeneració. D'entre els alzinars, els més característics són: l'alzinar amb marfull, típic del litoral des del 1000 metres fins a la solana; l'alzinar amb boix, creix a les obagues i representa la transició a les rouredes seques; l'alzinar muntanyenc, propi de replans elevats on es produeix un rentat dels carbonats per l'aigua de la pluja i, per tant, apareixen plantes acidòfiles com el te del país i la Betònica. I una llarga llista d'arbres i tipologies vegetals que són úniques en la zona. La corona de reina és una planta exclusiva de Montserrat i Sant Llorenç del Munt en els indrets de rocam.
Pel que fa a la fauna, s'ha perdut molt la diversitat faunística a causa de la urbanització de la zona. Per tant, amb l'embassament es podrien perdre totes les espècies aquí anomenades ja que són pròpies de la zona i poc poblades. Els ocells més típics de les alzineres són el pit-roig, el cargolet, el bruel, la merla, la mallerenga blava, el gaig i el ratolí de bosc(el qual és molt abundant). Les Pinedes atreuen a brolles, tudó, picot verd, esquirols,... El mamífer més abundant és el senglar i com a carnívor, la fagina i els ratpenats de les coves. La fauna rupícola es veu afavorida pel caràcter rocós de la muntanya. El 1987, es va crear el Parc Natural de la muntanya de Montserrat, el qual és més simbòlic que real, però és un paratge únic.
|
Observacions i comentaris: (per al docent):
-
Aquesta emblemàtica serralada, i la seva diversitat és l'element que la fa ser tant característica i atraient pel turisme i pels amants de la natura. La biodiversitat i les rareses que presenta es veurien molt atacades i desapareixerien a llarg plaç.
De les conseqüències principals que produiria aquest embassament, seria la pèrdua tant gran d'espècies vegetals de la zona, de la gran qualitat i quantitat d'espècies que es perdrien. Alzinars i fagedes, a causa de la poca ramaderia i agricultura de la zona s'ha repoblat, regenerat i rarefaccionat dels espais oberts; per tant, si la mà de l'home torna a atacar amb un embassament aquests esforços de la natura s'aturaran.
De la gran diversitat de formacions arbustives i herbàcies, la família de les brolles silícoles té una espècie raríssima que és la estepa crespa i la bruguera arbòria amb estepa borrera. Les quals es veurien en perill d'extinció i de pèrdua d'una espècia amb gran qualitat biovegetal.
Una altra espècie rara del Montseny és la Potentilla Montana, la qual és típica de l'Atlàntic, i també l'herba de Sant Segimon (típica de la zona).
Les afectacions que tindria sobre la fauna vertebrada, afectaria a unes 300 espècies (el cargolet, el gaig, el pit-roig, el ratolí de bosc), també a la mallerenga d'aigua (típica de bosc caducifoli humit), el liró gris, ...
Pel que fa a peixos, amfibis, rèptils: el tritó pirinenc, la granota roja, el llangardaix verd o la sargantana de paret. També la llúdriga seria una altra espècie en perill, perquè queden pocs exemplars. El mamífer més important és el senglar, animal emblemàtic de la cultura rural del Montseny.
La creació de la carretera, també afectaria tant en la seva construcció com en la destrucció de l'entorn per a la variant. Un aspecte interessant pels alumnes és l'investigació sobre la construcció de carreteres, ja que les despeses econòmiques, d'aigua, de contaminació, ... són molt perjudicials i la societat no en té la consciència suficient.
|
Observacions i comentaris: (per al docent)
-
La principal problemàtica seria arribar a aquesta zona, ja que per les muntanyes és dificultós transportar material i es malmetrien moltes zones i espècies vegetals i animals de la zona.
També existeix la problemàtica del turisme, aquesta població i la Cerdanya en general és destí escollit per la gran majoria de població de ciutat, per tant, es veuria repercutit el turisme, l'economia, ...
La pèrdua d'un poble, ocasiona danys materials, econòmics, sentimentals, i sobretot, perquè al cap d'uns anys aquest embassament no servirà per a res. Ser un poble tant petit i allunyat es considera més òptim per a cobrir d'aigua, sense contar amb la problemàtica que s'hi afegeix. El repartiment de la població amb les poblacions veïnes no resol el problema, ni el fa més lleuger, ja que la població dels pobles, mantenen una cultura i un estil de vida molt monòton i quotidià amb les seves tradicions. A diferència de les grans ciutats, els pobles quan es perden, amb ells es perd una gran tradició i folklore cultural.
Però, el factor més dificultós seria la pèrdua medioambiental, el paratge quedaria desolat, trist, les espècies animals i vegetals de la zona, també es veurien repercutides. L'Isard, espècia típicament de la zona es veuria en perill. Aus com el trencalòs, el bernat pescaire, entre d'altres, tindrien molts problemes de subsistència i de prosseguir el seu cicle biològic.
Què cal recordar?
Fins aquí l'explicació, per als alumnes i al docent, ara cal que els alumnes busquin la informació i refutin els arguments del president del govern. Aquests embassament cal veure que són utòpics, i que la finalitat principal de l'activitat és raonar de les pèrdues ambientals, sentimentals, culturals, ... dels embassaments.El docent alhora d'aplicar l'activitat, podria orientar, ajudar i dirigir cap a on s'ha de buscar la informació i quines són les observacions més greus de cada embassament.
 |
 |