Podem agrupar les persones que actualment viuen a Catalunya però que no hi han nascut en dos tipus:

1. els/les immigrants de la resta de l'Estat espanyol, que ja fa molt de temps que viuen entre nosaltres
   
2. els/les immigrants estrangers que fa relativament poc que viuen al nostre país.
La majoria de persones nascudes a la resta de l'Estat van emigrar a Catalunya els anys cinquanta i seixanta, bàsicament per motius econòmics.

L'any 1970, el 37,69% de la població de Catalunya havia nascut en un altre lloc:


• un 16,45% _____________ a Andalusia


• un 6,08% ______________ a Castella i Lleó


• un 3,44% ______________ a l'Aragó


• un 2,85% ______________ a Extremadura


• un 2,73% ______________ a Múrcia


• un 2,15% ______________ al País Valencià


• un 1,52% ______________ a Galícia


• un 1,16% ______________ a fora de l'Estat

En l'actualitat, dels sis milions de ciutadans i ciutadanes, més del 75% procedim, directament o indirectament, de la immigraci6 d'aquests segle.

1. Busca alguna persona entre els teus amics i amigues, familiars, veins, etc., que hagi nascut fora de Catalunya i fes-li una entrevista demanant-li la seva experiència d'immi- gració. Pots preguntar-li alguna d'aquestes coses que et proposem i totes les que et semblin a tu:
   
   
   1. Lloc i any on va néixer.
   
   
   2. Com vivia al seu lloc d'orígen.
   
   
   3. Per què el va deixar.
   
   
   4. Per què va triar Catalunya com a destinació.
   
   
   5. Quan va arribar aquí.
   
   
   6. Amb qui va venir.
   
   
   7. En quines condicions es va instal.lar.
   
   
   8. Quina feina va trobar.
   
   
   9. On i com es va situar. Lloc de residència.
   
   
   10. Com se sentia els primers temps.
   
   
   11. Com se sent ara.
   
   
   12. Li agradaria tornar al seu lloc d'orígen?
   
   
   
   

Els/les immigrants estrangers que actualment resideixen a Catalunya són, aproximadament. un 2,7% de la població total. Un dels col.lectius més nombrosos d'immigrants prové dels països de la CEE. La majoria d'aquests immigrants han vingut per raons de feina, però d'una feina qualificada: tècnics , empresaris, obrers qualificats , diplomàtics , etc. La majoria disposen d ' escoles del seu propi país, on els seus fills i filles aprenen en la llengua pròpia: el Liceu Francès, el Col.legi Alemany, etc. Normalment gaudeixen de bons sous i tenen un nivell de vida sovint superior al de la mitjana dels altres residents a Catalunya.

Un altre grup important és el de persones procedents d 'Amèrica Llatina . L' emigració d'aquest grup és deguda més aviat a motius polítics i, professionalment, és personal qualificat (metges, psiquiatres, docents, etc. o comerciants). Úlltimament, però, augmenta el nombre d'immigrants amb problemes econòmics, els quals moltes vegades treballen per sota de les seves possibilitats. Com a exemple, podem citar un augment de dones soles que treballen en el servei domèstic o que tenen cura de vells i nens.

Dins del grup procedent de l'Àfrica, hi ha una gran quantitat de persones d'orígen magribí, és a dir, que provenen del Marroc, Algèria o Tunísia. A partir de l'any 85 hi ha una afluència notable de marroquins. Majoritàriament emigren homes joves i sols, sense especialització laboral i treballen, principalment, en la venda ambulant, la construcció, l'agricultura i en tallers de confecció (economia submergida).

El conjunt d'immigrants de l'Àfrica negra provenen majoritàriament de Gambia, Senegal i Guinea i, en menys quantitat, del Camerun, el Zaire, Nigèria i Angola. Han marxat dels seus països per causes econòmiques i també polítiques, fugint de la misèria o la persecució. Molts d'ells treballen en el sector agrícola.

El grup procedent d'Àsia ha vingut gairebé en tots els casos per motius econòmics (llevat d'un petit nombre de japonesos). Els xinesos es dediquen, sobretot, al sector de l'alimentació (restaurants); les persones filipines, un 80% de dones, es dediquen al servei domèstic. Finalment, les persones procedents de l'Índia i el Pakistan són dels més recents i una part important es dedica a la venda ambulant.

Sembla que a tots els països la immigració té cada cop més una voluntat de permanència i els immigrants fan el possible per portar la seva família i quedar-se al nou país. La presència de famílies immigrades (dones, fills i filles), els matrimonis mixtos i la confluència de diferents cultures, religions i races, crearà un seguit de situacions noves i riques i és un repte per a tots nosaltres saber-ho aprofitar.