ENTREVISTA A FARIDA MERBAH,
professora algeriana.


Farida, com moltes altres algerianes immigrades, no fa més que pensar en que es faci la pau al seu país. Això significaria per a ella ni més ni menys que retornar a casa seva, a la seva família i al seu entorn, que des de fa gairebé tres anys només són un record constant.

Amb ella hem mantingut l'entrevista que reproduïm a continuació:


1- És veritat que durant el colonialisme francès, aquest va dotar a la dona d'unes majors possibilitats, quant a la legislació si més no? Quin sector de dones se'n van beneficiar?

* No. La metròpoli francesa mai no va mostrar cap tipus d'interès en millorar cap situació, ni concreta ni col.lectiva del poble algerià. Quant a la dona, les qüestions referents a casaments, herències, divorcis, adulteri, etc. eren tractades pel Qadi -jutje (masculí)- que aplicava la legislació tradicional musulmana. Referent a l'ensenyament, totes les algerianes podien anar a l'escola francesa fins el sisé any, tot i que els nostres pares preferien que no fos així, atés que ens necessitaven pel treball rural; després es realitzava una selectivitat seguint criteris no educatius, com la posició social i econòmica de la família.


2- Quina era la situació de la dona algeriana abans dels esdeveniments dels anys 91 i 92, el seu rol en la societat?

* De manera general, la dona tenia accès, en condicions desiguals a l'home, en el camp polític; en canvi, en l'econòmic i en el cultural, els dos sexes tenien les mateixes possibilitats. Les dones estaven en tots els camps, en la sanitat, l'educació, l'administració,... però també al mateix temps és responsabilitat nostra tenir cura de la casa i dels nens.


3- Com i en què ha influit la guerra que viu avui Algèria en la vida de les dones?

* Avui la dona a Algèria està aterroritzada en tots els sentits. Les mares pateixen pels seus fills, siguin islamistes o no, policies o soldats, pels seus mèrits; no saben quin camí agafar en la seva vida, si fer el que elles pensen realment o deixar-se portar per les pors i les imposicions; de cap manera és lliure per escollir una opció de vida o una altra. Com en qualsevol altra guerra o conflicte civil, la dona pateix de manera especial la violència; Bòsnia i Ruanda són exemples recents.


4- Es pot parlar d'una violència islamista contra la dona de manera unilateral i generalitzada? Quines serien les seves raons segons el teu parer?

* Si, es pot dir que existeix una violència cap a la dona algeriana que prové de certa categoria d'islamistes i de grup islamista, però per descomptat que no es pot acusar tots els islamistes d'aquesta violència. És més, penso que el sector extremista és minoritari entre els islamistes (ells tambe tenen dones, filles i mares a les que no voldrien veure víctimes d'imposicions i violències).
Quant a les raons, crec que tenen un complex d'inferioritat, no poden suportar veure a dones en dominis que pensen que són de la seva exclusivitat i que a més ho poguem fer millor (en la feina, en els estudis...).


5- Islam significa submissió a Deu. Significa també per a la dona àrab i musulmana submissió a l'home? Que representa per a tu el Hiyab (mocador per a tapar el cap)?

* A l'Alcorà està escrit que una dona ha d'obeir el seu merit, respectar-lo i ocupar-se d'ell, peroò això no significa que no poguem educar-nos, treballar, posseir propietats i dirigir negocis. No hi ha cap frase a l'Alcorà per la qual es pugui interpretar que qualsevol d'aquestes activitats estarà prohibida per a una dona musulmana.
Quant a l'Hiyab, és una obligació per a qualsevol dona musulmana, en el context d'un seguit de normes i conductes que marca l'Alcorà per a l'autoprotecció de la dona enfront una societalt violentament masculina. Això és el que diu l'Alcorà, però per a mi, en la nostra societal actual, portar o no portar l'Hiyab no ens protegeix ni més ni menys.


6- Pel que es podria desprendre dels missatges dels mitjans de comunicació del nostre país, a Algèria no hi hauria dones que de manera voluntària i conscient practiquessin l'Islam, o que fins i tot militin en moviments islamistes. És correcte això?

* No, és clar que existeixen. Hi ha moltes que ho fan de manera totalment voluntària, fins i tot va haver-hi una època que podriem dir que existia una moda per porter l'Hiyab, però al mateix temps també hi ha hagut pressió social per portar l'Hiyab en alguns llocs.
Lògicament tambe hi ha militants islamistes que són dones; en els grups i partits polítics islamistes com HAMAS de forma especial, FIS i Ennahna, i fins i tot en l'Exèrcit Islàmic de Salvació i en el GIA.


7- Com a dona musulmana i de nivell professional qualificat, que en penses dels islamistes algerians, tant com força política com de la seva pràctica religiosa?

* Penso que certs grups islamistes algerians tenen una enorme força política, en base a la seva tolerància, la seva ideologia basada en les lleis de l'lslam. Professionalment he treballat amb companys que eren simpatitzants i militants d'aquests grups. Gent admirable, conseqüents en la seva pràctica religiosa, gent oberta a la discussió, que argumenten, que respecten els qui no opinen com ells, molt allunyats dels plantejaments de les fraccions violentes. Estic segura que aquesta gent hagués aconseguit una enorme força política en condicions adequades de llibertat. Però tal com han evolucionat les coses a Algèria, ara la gent està molt confosa, quins són els violents? els integristes?, els islamistes?, els islamistes integristes?


8- Creus possible la pau a Algèria, la fi de LES VIOLÈNCIES i quina seria la solució segons la teva opinió.

* No ho sé, no us ho puc dir. Desitjo que sigui ràpid, estic segura que tindrem la pau aviat. El meu poble està format per gent meravellosa, bona, sensible, solidària contra el mal; no sabria dir quina és la solució, però si que sé que es trobarà. De tota manera, el més dur és pensar en el preu a pagar per aquesta pau.

anterior    siguiente