PLATAFORMA PER UNA SOLUCIÓ POLÍTICA I PACÍFICA DE LA CRISI ALGERIANA

Les parts de l'oposició algeriana, reunides a Roma sota els auspicis de la Comunitat de S.Egidio, declaren en aquest 15 de gener de 1995:


Algèria atravessa avui una situació tràgica sense precedents.

Més de trenta anys després d'haver pagat molt cara la seva independència, el poble no ha pogut veure realitzats els principis i tots els objectius del primer de novembre de 1954 i ha vist allunyar-se progressivament totes les esperances nascudes després d'octubre de 1988.

El poble algerià viu un clima de terror mai igualat, agravat per unes condicions socials i econòmiques intolerables. En aquesta guerra sense imatges, segrestos, desaparicions, assassinats, tortura sistemàtica, mutilacions i represàlies han esdevingut quotidianes pels algerians i les algerianes.

Les conseqüències dels esdeveniments de juny de 1991 i del cop d'Estat de l'11 de gener de 1992, la interrupció del procés electoral, el tancament de l'espai polític, la dissolució del FIS, la instauració de l'estat d'urgència i les mesures repressives i les reaccions que elles han suscitat, han engendrat una lògica d'enfrontament.

Després, la violència no ha cessat d'ampliar-se i d'extendre's. Les temptatives del poder de crear milícies en el si de la població marquen una nova etapa dins la política de por. El risc de guerra civil és real, amenaçant la integritat psíquica del poble, la unitat del país i la sobirania nacional.

La urgència d'una solució global, política i equitativa s'imposa per tal d'obrir altres perspectives a una població que aspira a la pau, l'estabilitat i a la legitimitat popular.

El poder no ha iniciat més que falsos diàlegs que han servit de paravent a les decissions unilaterals i a la política del fets consumats.

L'únic mitjà per aconseguir una situació de pau i democràcia és una veritable negociació.


QUADRE: VALORS I PRINCIPIS.

Els participants es comprometen sobre la base d'un contracte nacional els principis del qual són els següents i sense l'acceptació dels quals no serà viable cap negociació.




Les conseqüències dels esdeveniments de juny de 1991 i del cop d'Estat de l'11 de gener de 1992, la interrupci6 del procés electoral, el tancament de l'espai polític, la dissolució del FIS, la instauració de l'estat d'urgència i les mesures repressives i les reaccions que elles hen suscitat, han engendrat una lògica d'enfrontament.





MESURES QUE HAN DE PRECEDIR LES NEGOCIACIONS

1. L'alliberament efectiu dels responsables del FIS i de tots els detinguts polítics. Assegurar als dirigents del FIS tots els mitjans i garanties necessàries que els hi permetin reunir-se lliurement entre ells i amb tots aquells que jutgin necessària la seva participació per a la pressa de decissions.




...E1 poder no ha iniciat més que falsos diàlegs que han servit de paravent a les decissions unilaterals i a la política del fets consumats...





2. L'obertura de l'espai polític i mediàtic. L'anul.lació de la decissió de dissolució del FIS. El ple restabliment de les activitats de tots els partits.

3. Aixecar les mesures de prohibició i de suspensió dels diaris, dels escrits i dels llibres, aplicades pel dispossitiu d'excepció.

4. E1 cessament immediat, efectiu i verificable de la pràctica de la tortura.

5. L'atur de les execucions de penes capitals, de les execucions extrajudicials i de les represàlies contra la població civil.

6. La condemna i la crida al cessament de les execucions i dels atemptats contra els civils, els estrangers i de la destrucció dels bens públics.

7. La constitució d'una comissió independent per tal d'investigar sobre aquests actes de violència i les greus violacions dels Drets de l'Home.


RESTABLIMENT DE LA PAU.

Una nova dinàmica per la pau implica un procés gradual, simultani i negociat comprenent:

- d'una part les mesures de pacificació reals: tancament dels camps de seguretat, aixecament de l'estat d'urgència i abolició del dispositiu d'exepció.

- i d'una altra part una crida urgent i sense ambigüitats per l'atur dels enfrontaments. Els Algerians i les Algerianes aspiren al ràpid retorn de la pau civil. Les modalitats d'aplicació d'aquest compromís seran determinades per les dues parts en conflicte amb la participació activa dels altres partits representatius.

Aquesta dinàmica exigeix la participació plena i total de les forces polítiques representatives i pacífiques. Aquestes estan en la mesura de contribuir a l'èxit del procés en curs i assegurar l'adhessió de la població.


EL RETORN A LA LEGALITAT CONSTITUCIONAL

- les parts es comprometen a respectar la Constitució del 23 de febrer de 1989. La seva revisió no es pot fer més que per les veus constitucionals.


EL RETORN A LA SOBINARIA POPULAR

Les parts participants en les negociacions han de definir una legalitat transitòria per la posta en marxa i el seguiment dels acords. Per tal efecte s'ha de portar a terme una Conferència nacional dotada de competències reals, amb poder efectiu i forces polítiques representatives.

Aquesta Conferència definirà:

- les estructures transitòries, les modalitats i la durada d'un període de transició el més curt possible, que hauran d'acabar en unes eleccions lliures i pluralistes que permetin al poble el ple exercici de la seva sobirania.

La llibertat d'informació, el lliure accés als medias i les condicions d'escollir lliurement del poble han d'estar assegurades.

El respecte als resultats d'aquesta elecció ha d'estar garantit.





...una crida urgent i sense ambigüitats per l'atur dels enfrontaments. Els Algerians i les Algerianes aspirer al ràpid retorn de la pau civil...





GARANTIES

Totes les parts participants en la negociació estan en el dret d'obtenir garanties mútues. Les parts, reservant-se la seva autonomia de decissió:

*s'oposen a tota ingerència dins els afers interns d'Algèria.

*denuncien la internacionalització del fet que és el resultat de la política d'enfrontament dirigida pel poder.

*estan convençuts que la solució de la crisi no pot ser més que obra exclusiva dels algerians i s'ha de concretitzar a Algèria.

*es comprometen a conduir una campanya d'informació entre la comunitat internacional per donar a conéixer la iniciativa d'aquesta plataforma i assegurar-li un suport.

*decideixen de llançar una petició internacional per donar suport a l'exigència d'una solució política i pacífica a Algèria.

*criden a la comunitat internacional a una solidaritat activa amb el poble algerià.

* decideixen mantenir els contactes entre ells en vistes a una consulta i una concertacioó permanents.


Parts signants de l'Acord:

Per LADDH, Abdennour ALI YAHIA
Per l'FLN (Front d'Alliberament Nacional) Abdelhamid MEHRI
Per el FFS (Front de Forces Socialistes), Hocine AITAHMED i Ahmed DEJEDDAI
Pel FIS (Front Islàmic de Salvació), Rabah KEBIR i Anwar HADDAM
Pel MDA (Moviment Democràtic Algerià), Ahmed BEN BELLA i Khaled BENSMAIN
Pel PE (Partit del Treball), Louisa HANOUNE
Per Ennahada, Abdallah JABALLAH
Pel JMC, Ahmed BEN MOHAMMED
anterior    siguiente