Els documentals

 

L’accés als mitjans de comunicació i a les xarxes d’informació ens permeten tenir informació gairebé immediatament dels diferents conflictes armats al voltant del món. Agències de notícies i periodistes de diferents mitjans acudeixen al lloc dels fets quan els enfrontaments es duen a terme i durant setmanes o mesos podem veure i escoltar informacions relacionades.

 

Quan els enfrontaments armats conclouen i en alguns casos les parts acorden un alto al foc o un "acord de pau", la gran majoria de mitjans de comunicació aparten la mirada del país que ha patit una guerra i enfoquen a un altre en conflicte. Però, l’acord de pau ha resolt tots els problemes?, s’han atès les causes que van portar a les parts a enfrontar-se?, s’han resolt les demandes de la població civil?, s’han jutjat els responsables dels crims o s’ha procurat justícia per les morts, violacions o amenaces?, la qualitat de vida de les persones ha començat a millorar?.

 

Tot sembla indicar que els mitjans de comunicació difícilment tindran una resposta per a totes aquestes preguntes.

 

La sèrie documental Després de la Pau realitzada des de la perspectiva del Periodisme per a la Pau (enfocament que a més d'informar amb una mirada crítica sobre les problemàtiques, mostra i emfatitza les iniciatives en positiu per a la construcció de la pau), permet apropar-nos a la realitat quotidiana de les víctimes i els pobles que han patit conflictes armats en la història recent i conèixer els processos de pau iniciats una vegada que s’han aconseguit acords per detenir la guerra.

 

Podem escoltar testimonis sobre els conflictes de Rwanda, Guatemala, Líban i Bòsnia i Hercegovina (està pendent la realització de tres documentals més), conèixer les conseqüències d’aquests (especialment pel que fa a la pèrdua de vides, violència cap a les dones, desplaçament de població o necessitat de refugi per a algunes persones), la valoració que la població fa sobre els acords "oficials" de pau i els mecanismes de reconciliació de les persones i els pobles per continuar la vida després del conflicte armat.

 

La diversitat de causes, el desenvolupament particular dels conflictes, les seves conseqüències i les diferents maneres de "construir la pau" de cadascun dels països que formen part de la sèrie, permet comparar i obrir la mirada a altres horitzons, comprendre la complexitat de cadascun dels conflictes, el seu tractament i resolució, la incorporació de formes de resolució pròpies de les comunitats, la manipulació de les diferències ètniques per interès polític, l’opressió de comunitats per prioritats estratègiques o ideològiques i la necessitat d’adaptar el procés de reconciliació a les particularitats del conflicte.

 

L’èmfasi dels documentals es pot posar en el punt de vista crític respecte als grans mitjans de comunicació que dediquen temps i infraestructura a la cobertura dels conflictes quan es desenvolupen les pitjors situacions de violència,  i deixen de donar atenció a aquests països quan es declara "la pau" oficialment, sense aprofundir en si aquesta pau ha estat compartida per igual per tota la població,  o si aquesta "pau" pot veure’s amenaçada per qüestions socials, econòmiques o polítiques no resoltes.

 

La sèrie documental està realitzada i produïda per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre i el col·lectiu Contrast. Cada capítol de la sèrie té una durada de 28 minuts i proposa un recorregut visual particular, posant especial èmfasi en els espais, els detalls, les veus, els símbols i les inquietuds de les persones que viuen el procés cap a la pau.  Aquest element particular resulta d'especial interès per al visionat dels documentals en contextos educatius, ja que converteix al llenguatge audiovisual també en contingut d'aprenentatge i explora múltiples interpretacions de la complexa realitat de països que es troben en processos de construcció de pau o reinterpretacions i comparacions de realitats més properes i quotidianes.

 

A continuació presentem un breu resum de cadascun dels documentals amb les paraules clau que poden ajudar a localitzar aspectes concrets del seu contingut. Esperem que aquesta taula contribueixi a enllaçar el treball d’aquesta guia amb algunes altres activitats prèvies o posteriors a l’aula o a l’Institut.

 

Títol

Paraules clau

Bòsnia. La Pau Dividida

Genocidi, neteja ètnica, Europa, diferències religioses, comunitat internacional, segregació, guerra dels Balcans

Resum

Els acords de pau de Dayton van dividir l’estat de BiH en dues entitats. El pacte va deixar un sistema “molt complicat, ja que va néixer amb l’objectiu de protegir el fràgil equilibri ètnic a qualsevol nivell”, afirma Srecko Latal, analista de l’International Crisis Group. A més, les conseqüències de Dayton són avui palpables a la societat. El sistema educatiu segrega els alumnes segons la seva adscripció ètnica mentre milers de persones encara viuen en camps de desplaçats i altres busquen els familiars desapareguts. Algunes entitats, però, treballen perquè aquesta situació canviï, com és el cas de Nansen Dialogue Center, que treballa per reunir els alumnes d’escoles que separen els estudiants o l’ICMP, Comissió Internacional de Persones Desaparegudes, que cada any torna identificades les restes dels desapareguts a les seves famílies. El perdó queda lluny però part de la societat civil creu en la reconciliació i treballa per aconseguir-la i per la reparació de les víctimes

 

Títol

Paraules clau

Líban. Pacte de Silenci

Diferències religioses, memòria,  Reconstrucció, Desigualtat, Economia de mercat

Resum

Els qui van fer la guerra van imposar el silenci, perquè els qui van fer la guerra encara tenen poder. La classe política del Líban no ha entonat el mea culpa per un conflicte que va enfrontar les comunitats del país ni ha demanat responsabilitats als actors externs. Construir sobre les runes un país nou per fer oblidar la guerra ha estat l’objectiu. Les paraules justícia, veritat i reconciliació no es troben a l’agenda política, però hi ha veus que encara clamen coratjoses. “No em puc reconciliar amb el criminal si no sé la veritat, llavors decidiré si perdonar o no”, sentencia Wadad Halwani presidenta del Comitè de Familiars dels desapareguts. Tot i les dificultats per treballar per la memòria i la reconciliació, hi ha persones i institucions que no es rendeixen. Com l’arquitecte Mona Hallak, que ha aconseguit aturar l’enderrocament de l’edifici Barakat, que allotjava franctiradors durant la guerra, per convertir-lo en museu de la memòria de la ciutat. I com Assad Chaftari, oficial dels serveis d’intel·ligència del bàndol cristià que va demanar perdó públicament i treballa avui per la reconciliació.

 

Títol

Paraules clau

Guatemala. Rescatant la Memòria

Genocidi, Amèrica Llatina, memòria, comunitats indígenes, racisme, discriminació, militarisme, intervenció nord-americana, violència estructural

Resum

Guatemala va comptar amb dues comissions de la veritat, una impulsada per l’ONU i l’altra per l’Església. Els informes coincideixen a responsabilitzar l'Estat de la majoria de crims comesos durant la guerra. A més, destaquen que es van cometre actes de genocidi contra la població indígena maia. Més de 600 massacres com la de la comunitat de Plan de Sánchez, que cada any commemora la matança. Guatemala lliura encara avui, després de setze anys, una batalla permanent contra l'oblit i per la justícia. A contracorrent i sense suport de l'Estat, institucions com l’Arxiu Històric de la Policia Nacional, el Centre per a l’Acció Legal en Drets Humans o la Fundació d’Antropologia Forense treballen per reparar les víctimes que encara busquen una pista, les restes o els culpables de la desaparició d'un familiar.

 

Títol

Paraules clau

Rwanda. la Reconciliació Obligada

Genocidi, Àfrica, Diferències ètniques, Perdó, Justícia Gacaca

Resum

A Rwanda, la població conviu pacíficament. Però és el mateix conviure pacíficament que viure en pau? Divuit anys després del genocidi, hutus i tutsis són tots part d’un país oficialment i aparentment en pau. La reconciliació ha estat l'únic camí possible per sobreviure a Rwanda i una prioritat en les polítiques del govern que va sorgir del postgenocidi i que encara segueix al poder. La justícia de les ‘Gacaca’, la memòria, el periodisme...tot s’hi ha posat al servei. Però també ha estat imposada i unidireccional, amb les esquerdes que això comporta. El sofriment i les ferides de tantes atrocitats encara són latents. “El primer dia que supervivents i expresoners ens vam asseure cara a cara, pensàvem que els supervivents es venjarien. Però ells també estaven preocupats. Pensaven que havíem tornat per cometre un altre genocidi”.