Dona i immigració. Per la igualtat de drets.
(Especial Dona, 8 de març de 2001. CCOO)

Editorial
Dades sobre dones immigrades
Lleis i dones immigrades
Testimonis
Com viuen les dones immigrandes en la nostra societat


Editorial

L'economia capitalista consolida cada vegada més una estructura transnacional, amb la consegüent globalització dels mercats, dels circuits financers, d'una mà d'obra també cada vegada més transnacional, un augment de llocs de treball en economia submergida (amb baixos salaris, dures condicions de treball–), una reestructuració de models socials tant en el Nord com en el Sud (en el N, per exemple, tenim descens de natalitat, augment de la incorporació de la dona al món laboral– i en el S s'ha produït una modernització dependent en alguns països, en molts casos destruint les bases de l'economia tradicional, etc.), una major desigualtat Nord / Sud, una globalització de les comunicacions que permet als països del Sud idealitzar el Nord. El trànsit de poblacions, per tant, va lligat a la globalització.

Sobre el tema de la immigració hi ha molts estereotips, i quan parlem d'immigració de dones aquests s'accentuen. És per això que considerem que és interessant acostar- nos a aquest tema.
Malgrat que hi ha hagut migració de dones al llarg de la història, han estat invisibles, i només s'han començat a fer visibles, com assenyala Iovanna Campani (1993), quan les persones immigrades comencen a reivindicar drets en les societats on arriben.

Si bé, com sabem, les xifres de persones immigrades a l'Estat espanyol són encara reduïdes, el percentatge de dones és important a despit del que es creu habitualment.

L'augment del nombre de dones immigrades pot relacionar-se amb canvis en la societat d'origen i amb una major demanda de mà d'obra femenina per a certes ocupacions, a la qual caldria afegir que l'economia informal exigeix mà d'obra flexible, poc exigent, etc.

Un dels primers aspectes a rebatre, per tant, és que el nombre de dones immigrades és molt escàs, tant en el nostre país com en l'àmbit internacional.

Hania Zlotnik (1998) atribueix la generalització d'aquesta idea a dues qüestions:

Tot procés migratori és complex i divers, amb moltes variacions en funció del país d'origen, les diferències culturals entre el país d'origen i el de destí, les polítiques migratòries, el mateix projecte migratori de les persones que emigren (emigració temporal o permanent, etc.). En el cas de les dones, a aquesta complexitat, cal afegir-hi els rols que tenen en la seva societat d'origen, on elles solen ser les qui assumeixen el paper de mantenidores de la identitat cultural del grup, especialment si formen part d'un grup familiar, etc.

Des de la Secretaria de la Dona de la Federació d'Ensenyament de CCOO proposem aquests materials sobre dona i immigració, per tal de buscar la sensibilització cap a una societat més oberta, acollidora i intercultural.

Aquests materials que us presentem van adreçats a cursos de secundària, i el professorat pot triar-los i adaptar-los en funció dels coneixements previs i del curs en què es vol treballar. Esperem que us siguin d'utilitat.


Dades sobre dones immigrades


Quantes són?

Un informe de les Nacions Unides considera que en els anys 80 les dones eren gairebé la meitat de les persones migrants internacionals en tot el món.
Segons el Col·lectiu IOE (1999), les dones immigrades en l'Estat espanyol eren el 48,4 per 100 del total, amb una distribució per sexes diferent en funció del continent d'on procedien. Les persones immigrades procedents d'Europa tenen una distribució bastant equilibrada entre els dos sexes, entre les procedents d'Amèrica del Sud predomina la presència femenina, i entre les procedents d'Àfrica hi ha major nombre d'homes.
Segons dades d'aquest Col·lectiu, el total de dones estrangeres en situació regular se situa al voltant de 280.000, que representa el 0,7 per 100 respecte al total de la població femenina espanyola.


D'on vénen?

Entre les dones immigrades hi ha un predomini de les europees (49 per 100), especialment les procedents dels països comunitaris (44 per 100); les procedents d'Amèrica representen un 27 per 100, les d'origen africà, un 15 per 100 i les asiàtiques, un 8 per 100. Entre els països de la UE destaquen les britàniques,portugueses, alemanyes i franceses. Entre els països no comunitaris destaquen Filipines, Argentina, EUA i Marroc.

Les dones procedents de la UE, encara que són el col·lectiu més nombrós, solen ser invisibles. Entre les raons que assenyala IOE hi ha:
  • No estan en el mercat de treball, ja que solen ser rendistes o jubilades.
  • Les persones de procedència europea no se les considera immigrades, sinó que se les veu com a turistes, residents adinerades...
  • Tenen menys problemes político-administratius per a obtenir permisos deresidència, de treball, etc.

En el curs 1996-97 hi havia 18.363 criatures escolaritzades, de les qual un 49 per 100 eren nenes.


En què treballen?

Les feines que realitzen són principalment: en el servei domèstic, en cafeteries,restaurants i hotels. Les estrangeres treballen habitualment com a internes o per hores. A finals de 1993 s'aprecia un augment de dones d'Amèrica Central i del Sud (dominicanes, peruanes, colombianes, argentines i xilenes) i menor representació asiàtica (de Filipines i de Xina). Per sectors d'activitat destaquen els serveis. El 14 per 100 treballen com a tècniques i professionals, menys de l'1 per 100 pertanyen a categories directives en les empreses i el 7 per 100 a serveis administratius. En general fan les feines més mal pagades i amb menor prestigi social.


Llei i dones immigrades

Les actuals migracions es donen en un context d'enduriment de les polítiques migratòries, que cada vegada són més restrictives.

A l'estat espanyol, la publicació de la llei 4/2000 aprovada a les acaballes de l'anterior legislatura i fruit del consens entre les diverses forces polítiques, que en la seva recta final va ser trencat pel PP partit que ostentava el govern, suposava una millora insuficient però substancial en relació a l'anterior llei. Però la seva existència ha estat efímera, i la seva aplicació pràcticament inexistent. El nou govern del PP, amb majoria absoluta, no va desenvolupar-ne el reglament i s'ha dedicat, tal i com va anunciar, a preparar la seva reforma.

La nova llei 8/2000 manté que només poden obtenir el permís de residència aquelles persones que disposen de contracte laboral. Un alt percentatge de dones immigrades treballen a l'economia submergida ( el 80% segons l'informe Anual de Sos-Racisme, 1999) per la qual cosa és difícil que obtinguin un contracte en regla o la residència.

Com a conseqüència, el nombre de dones en situació irregular és superior que el d'homes,restant més exposades a la clandestinitat, a l'opressió i a tenir més dificultats per a la inserció social. "Són víctimes fàcils de les xarxes de tràfic d'immigrants, que a banda de l'extorsió econòmica juguen molts cops amb l'engany i la indefensió, empenyent a algunes dones a l'exercici de la prostitució o a altres formes d'explotació laboral" (Informe Anual Sos-Racisme,1999)

ACTIVITATS

Llegeix el següent article de premsa (EL PAIS, 11 de desembre de 2000), és un exemple de la situació que es descriu més amunt, citada per l'Informe Anual de Sos Racisme, 1999.


Testimonis

Les dones immigrades no són un col·lectiu homogeni, sinó que provenen de diferents països, de diferents grups ètnics, lingüístics, religiosos, etc.

Per exemple, és molt diferent procedir de Gàmbia, de Guinea Equatorial, del Senegal, del Camerun, de Nigèria, d'Algèria, de la República Dominicana, d'Equador, de Filipines, etc.; i les raons per les quals emigren també són diferents. A continuació recollim alguns testimonis de dones immigrades a Catalunya. Són només de quatre llocs de procedència diferent...


UNA DONA BÚLGARA A TARRAGONA

La B. ha nascut a Bulgària, a la ciutat de Bulgara; i ha viscut en aquesta ciutat fins fa un any, que va emigrar a Espanya. Els quatre primers mesos va viure a Madrid i després i fins ara, a Tarragona.

La B. m'explica que ella i el seu marit decideixen emigrar a Espanya per què en el seu país la feina és escassa, molt mal remunerada i en aquestes circumstàncies tan desfavorables es plantegen deixar el seu país per millorar la situació econòmica. Tots dos tenen estudis, la B. és mecànica dental i el seu marit, mecànic telefonista i electricista.

Ella m'explica, a propòsit d'aquest tema, que la seva professió no comporta cap possibilitat a Bulgària per què els seus habitants no tenen diners per pagar-se una pròtesi; és tan cert, que una companya seva porta vint dies sense cap encàrrec de pròtesi dental.

A la B. li agrada força viure a Tarragona: aquí coneix dues famílies de Bulgària i també dues famílies més a Gandia, encara que pensa que li falta establir amistat amb persones d'aquí. Creu que per la més ràpida integració li seria molt favorable un bon coneixement de l'idioma, però que avui per avui no té temps per estudiar-lo bé.

El seu fill, que té nou anys, hi està molt a gust, aquí, té molts amics i se sent molt còmode a l'escola. La B. està molt contenta i pensa que, tant per part dels mestres com dels companys, la rebuda ha estat molt bona i ha ajudat molt a la integració del seu fill.

En aquest moment la B. encara no té regularitzada la seva situació, no té la nacionalitat espanyola, ni el permís de treball, però està esperant tenir-ho tot en regla en un futur, per poder homologar el seu títol de diplomada i tr obar feina de la seva professió; mentrestant es dedica a fer la neteja d'algunes cases particulars. El seu marit treballa en la construcció, i la família viu en un pis que comparteix amb dos altres nois búlgars. Finalment, em comenta que, encara que sent una gran enyorança per haver deixat tan lluny la seva família (pares, germans) i també, naturalment, els seus amics, té de moment molt clar que no vol tornar al seu país per què pensa que la situació política i econòmica està molt lluny de millorar. La seva il·lusió és trobar feina de la seva professió, i establir-se aquí definitivament, expectatives que comparteix amb el seu marit.


UNA DONA DEL MARROC A L'EMPORDÀ

Vaig néixer l'1 d'agost de 1960 a Jebha, un poblet al nord del Marroc, al costat de Ceuta.

De petita vivia amb els meus pares: era filla única. Quan tenia 9 anys, els meus pares es van divorciar i a mi em van enviar a viure amb la família del meu pare, a Tetuan. (El meu pare es va tornar a casar i se'n va anar amb la seva segona dona i els seus fills cap a França. La meva mare es va tornar a casar i es va quedar a viure junt amb el nou marit i els nous fills al mateix lloc on jo havia nascut.)

Els meus oncles em van tractar sempre com si fos la seva filla. Vaig viure amb ells 7 anys, des dels 9 fins a ls 16 anys. Als 16 anys vaig conèixer l'home que seria el meu marit. Després de viure junts durant quatre anys, ens vàrem casar.

Durant aquesta època vaig treballar. Un any i mig vaig estar planxant en una fàbrica de roba (aquesta fàbrica enviava la roba cap a Espanya i cap a França). També vaig estar treba llant d'ajudant de cuina en un restaurant.

Vivíem a Tànger, i aquí van néixer la meva filla i el meu fill. Quan la meva filla gran tenia 4 anys, el meu home va decidir venir cap a Espanya a buscar feina i treballar. Jo em vaig quedar a Tànger amb els meus fills.

El meu home ens enviava suficients diners per viure i jo vaig deixar de treballar i em vaig dedicar únicament a la meva família. Això va durar 12 anys. El meu home venia a veure'ns un cop l'any, sempre que tenia vacances, i es quedava amb nosaltres durant un o dos mesos.

El meu home ens va donar la sorpresa i ens va comunicar que els meus fills i jo podíem venir cap a Espanya i estar tots junts. Vam estar tres mesos arreglant els papers. El 31 de maig de 1999, vam agafar el vaixell. En arribar a Algesires el meu home ens estava esperant amb el cotxe. Vam pujar. Crec que no sabíem cap a on anàvem, ni quin era el nostre destí.

Abans de venir cap aquí (cap a Catalunya), no havia pensat en Espanya, ni m'importava gens. Però quan vam decidir venir a viure aquí, jo vaig pensar que viure aquí seria millor, diferent de Tànger, i que hi hauria moltes facilitats.

Després de viure aquí un temps, m'he sentit avorrida amb tot el que m'envoltava. No entenia res del que deia la gent, ni en castellà ni en català. Els meus fills m'havien d'acompanyar a tot arreu: ells ràpidament van començar a entendre's amb la gent d'aquí i m'havien de fer de traductors quan volia anar a comprar.

Ara ja vaig sola a comprar, ja he après una mica de castellà. Vaig a classe amb els del GRAM (Grup de recerca i actuació sobre minories culturals i treba lladors estrangers) a la tarda amb la Montse, i a la nit amb el Hassan.

Veig que això no és com jo m'ho havia imaginat, i que és com a Tànger: t'has d'espavilar.

No tinc feina fora de casa, però estic intentant trobar alguna cosa. M'avorreix d'estar sola a casa mentre el meu home està treballant i els meus fills estan estudiant.

No he tingut mai problemes de papers: el meu home treballa i tota la família estem assegurats amb ell.

De vegades penso que m'agradaria tornar al Marroc, per què trobo a faltar el meu país i em trobo sola: allà hi ha la majoria de la meva família. Però també vull quedar-me, per què aquí estan els meus fills, el meu marit i la família del meu marit, la dona té més drets, tinc molts amics, no tinc problemes amb ningú i tothom em respecta.


DE HONG KONG A LLEIDA

Aquesta dona té 38 anys i en fa 18 que va arribar a Espanya. Ella és de Hong K ong. El seu pare era molt viatger i és per això que quan va acabar els seus estudis bàsics va començar a viatjar amb el seu pare per tot Europa, ho van fer amb la idea que si els agradava es quedarien i sinó tornarien a l seu país.

En altres països d'Europa els va ser molt difícil regularitzar els papers, en canvi a l'Estat Espanyol ho van trobar una mica més fàcil.

Diu que no té massa facilitat per les llengües tot i que parla xinès mandarín, anglès i castellà.

Durant l'entrevista va destacar la situació de les persones japoneses, per què poden viatjar molt, ja que la seva moneda és molt forta i poden fer quatre viatges a l'any. A més el coneixement de l'anglès i el francès els permet viatjar sense problemes per comunicar-se.

Va manifestar que es troba molt bé aquí, diu que l'educació que reben els seus fills li agrada i que no pensa tornar al seu país, ni per vacances, per què el viatge és molt car i no tenen diners.


VIATGE DES D'AMÈRICA LLATINA

El país d'origen d'aquesta dona és El Salvador. Marxa del seu país per raons polítiques, per què allà vivia en una situació difícil, de repressió, etc, després de la guerra i per necessitat de buscar noves oportunitats, especialment per a la seva filla. Primer se'n va anar a d'altres països de Centre Amèrica, després va residir cinc anys al Canadà, va venir de visita a Espanya l'any 1993 i després l'any 1999 es va quedar definitivament per raons afectives: s'ha casat amb un espanyol

. Ha viatjat al nostre país amb dues filles de 16 i 4 anys i li preocupa que s'adaptin bé a Espanya.

En qüestions legals no ha tingut grans problemes en estar casada amb un espanyol.

Té nacionalitat canadenca i és resident a Espanya. Té estudis universitaris: lingüista.

Va treballar en una acadèmia d'anglès i des de fa poc treballa a un organisme que assessora a persones estrangeres. Viu a Barcelona amb les seves filles i el seu company.

La seva llengua materna és el castellà. Té alguns coneixement «nahuat» i parla castellà i anglès.

Quan va arribar va sentir certa discriminació i rebuig, per exemple: «quan vaig a comprar noto que alguna gent agafa la seva bossa amb força». També li va sobtar la nostra indumentària: «aquí es vesteix amb colors molt foscos» i el nostre accelerat ritme de vida. També la violència domèstica i la corrupció política, que no esperava trobar al nostre país.

Considera que el nostre sistema educatiu ha d'abordar els temes interculturals. Les seves filles, de vegades, no se senten integrades a l'escola i a l'institut per què sent que les veuen com estranyes per la forma com parlen el castellà.

Tot i així creu que encara s'hauria sentit més discriminada si hagués estat africana o asiàtica.

Intenta que les seves filles coneguin el seu país d'origen. Els parla d'Amèrica Llatina i procura mantenir algunes tradicions en qüestions com l'alimentació: «tortillas de maíz», «tacos», «pipusa», «nachos», amanides tropicals, etc.

Al Salvador creu que hi tornarà de visita, però no per viure-hi sobre tot per què creu que seria difícil per a les seves filles.

L'experiència migratòria la valora positivament però amb matisos, amb algunes decepcions, especialment la falta de comprensió envers la seva cultura. Considera que totes les cultures tenen determinats patrons culturals i que cal fer l'esforç per entendre a les «altres».


ACTIVITATS

E'Waiso Ipola

E'Waiso Ipola esta formada per dones immigrades guineanes residents a Barcelona. Va néixer l'any 1991.

E'Waiso Ipola significa, en bubi, llengua autòctona de l'illa Bioko, abans Fernando Poo, «Dona: aixeca't, lluita, dignifica't. ..». Malgrat que tingui un nom bubi, és un grup obert a la participació de qualsevol dona que vulgui col·laborar i crear el projecte que significa E'Waiso Ipola. L'objectiu d'aquesta associació és doble: cultural i social. Pel que fa a l'aspecte cultural, ens centrem, per una banda, en la formació i la promoció de les dones que formen part del grup -o d'altres dones immigrades o d'altres minories ètniques-, i, per l'altra, a fomentar l'estudi i la divulgació de les cultures minoritàries -com la nostra- poc estudiades i poc conegudes. Pel que fa al component social, pretenem donar serveis assistencials humanitaris als col·lectius de minories culturals i ètniques. També cooperem amb altres grups i entitats que tenen entre els seus objectius la «integració» de dones immigrades d'origen no comunitari o portar a terme programes de desenvolupament en els seus països d'origen.

Ca la Dona: Casp, 38, pral. (08010) Tel: 93 412 71 61

ACTIVITATS



Com viuen les dones immigrades en la nostra societat?

Normalment, tant els mitjans de comunicació com les idees arrelades entre la població autòctona, ens parlen d'alguns estereotips, prejudicis racials o de gènere respecte a les dones immigrades: són submises, ignorants, etc. Així les dones negres són percebudes com a sexualment eròtiques, les dones àrabs estan recloses, etc.; per un altre costat sol haver- hi una actitud de paternalisme vers elles, en considerar-les poc emancipades.

No podem oblidar, en apropar-nos a les situacions de les dones immigrades que arriben al nostre país, la gran diversitat que existeix en les migracions (el lloc de procedència, la qualitat de refugiada o temporera, les agrupacions familiars, etc.; els aspectes de la societat d'origen i de la de destí quant a polítiques migratòries, l'economia, etc.), com també la complexa problemàtica del procés migratori. Car, com assenyala Carlota Solé, «existeixen els conflictes home-dona, el conflicte intergeneracional mare-filla, el mite del retorn, els diferents projectes migratoris, les empremtes colonials, la discriminació o la receptivitat de la societat a la qual arriben, etc.».

Tradicionalment es considera la migració com el pas de la tradició a la modernitat, tot i que es produeixen articulacions molt més complexes entre les cultures d'origen i les de destí. En el cas de les dones, com assenyala Iovanna Campani (1993), tant en la societat d'origen com en la de destí hi ha traços sexistes i «totes les dones busquen papers nous, valors nous, identitats noves. I, per a les immigrades, aquesta recerca és doble, en tant que mantenen encara sense resoldre la discussió sobre els seus papers tradicionals en la societat d'origen».

Les dones immigrades, especialment quan formen part d'una immigració de grup familiar, sovint tenen el paper de mantenir la llengua i la cultura d'origen en la família; a més a més, però, si hi ha fills/es, se suposa que han d'afavorir la seva socialització en la societat receptora.

Aquesta relació entre les dues cultures també serà distinta segons que es tracti d'una dona immigrant de primera generació o de segona, car, per exemple, les filles d'immigrants, i especialment les que estan en edat escolar, tenen unes possibilitats de socialització molt distintes de les que tenen les seves mares. A continuació presentem alguns texts que fan referència a la situació de dones de cultures diferents:

Mujeres marroquíes en España

En general, la mujer marroquí empieza a asomarse y a descubrir el nuevo mundo creando su propia cultura. No cuelgan para siempre la chilaba, sino que se esfuerzan por conciliar las costumbres y tradiciones con los códigos de conducta de la nueva situació, variando las respuestas según el nivel cultural, educativo y las aspiraciones de cada una.
Las relaciones con el país de acogida son escasas, quizá por las diferencias de cultura, de mentalidad y de costumbres; sin embargo, sigue en contacto con su país de origen.
En el hogar es donde la mujer mantiene las tradiciones relacionadas con la vida cotidiana: alimentos, vestido, lengua, mobiliario. Para lograr una integración es necesario considerar a las mujeres con personalidad propia, necesidades y aspiraciones específicas. Toda política de integración debería garantizar la igualdad de oportunidades y de trato entre hombres y mujeres.

Losada Campo, T.: i.La mujer inmigrante marroquí en Españalí. Ponencia del Congreso: Mujeres, democracia y desarrollo en el Magreb. Fundación Pablo Iglesias, 1993.

Dones de l'Àfrica subsahariana a Espanya

La nostra situació aquí dependrà del grup al qual pertanyem, perquè no és el mateix portar molt temps aquí i haver pogut obtenir la nacionalitat espanyola -i amb això tenir certs «privilegis»- o que la teva situació laboral depengui de la teva situació administrativa.
Les relacions amb la societat d'acollida dependran dels espais en què es donen i del perfil de la immigrant, no haurien de dependre, però, de la premissa basada en tòpics i estereotips. De vegades aquestes relacions són conflictives. Les agressions i els conflictes que existeixen es fonamenten en la manca de contactes, en l'absència de coneixements i en el desinterès per entrar en el món de l'altre.

Remei Sipi: La dona africana a Espanya, document per a la coordinadora d'ONGs, 1995.

Mujeres de América Latina en España

El rápido desarrollo de las corrientes provenientes de la República Dominicana dio lugar a la consolidación de un fuerte entramado de redes sociales (...) En un inicio, las mujeres que trabajaban como internas se reunían los días libres, y estos encuentros permitían a las mujeres obtener información sobre posibles ofertas de empleo, mecanismos para regularizar su situación jurídica, etc. También se obtenían noticias sobre los familiares, y las redes ejercían un papel de control social. Este espacio de sociabilidad, que facilitaba la inserción en lo legal y laboral, y paliaba los efectos de la soledad, también posibilitaba a las personas inmigrantes reproducir sus costumbres de origen.

Texto adaptado de Oso, Laura: La migración hacia España de mujeres jefas de hogar. Instituto de la Mujer, 1998.


ACTIVITATS