PROPOSTES DE CCOO PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA CONTRA LA VIOLÈNCIA ESCOLAR

Introducció El material que tens a les mans pretén ser un instrument que iniciï la intervenció contra la violència escolar des de la realitat concreta de cada centre. Volem divulgar part del material teòric i didàctic que l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, per mitjà de la seva publicació Quaderns de Coeducació, ha realitzat sobre aquest tema. CCOO entén que cal un pla bàsic contra la violència escolar que constitueixi una resposta política coherent i coordinada feta des de l'Administració al problema que viu el professorat. A l'espera d'aquesta iniciativa integral, la nostra organització aposta per assumir la seva quota de responsabilitat i potenciar l'acció reflexiva des d'aquestes pàgines. El debat social sobre el caràcter sexista d'aquesta violència i la necessitat d'actuar des de tots els àmbits per eradicar-la, convoca a aquesta organització a pronunciar-se i a intervenir, plenament conscients de la complexitat del tema. Què entenem per violència? Violència: força o energia desplegada impetuosament. Abús de força. (Institut  d'estudis catalans). La violència és "l'ús intencionat de la força física en contra d'un semblant amb el propòsit de ferir, abusar, humiliar, dominar, torturar, destruir o causar la mort" (Rojas Marcos, L. 1995). La violència és una de les maneres d'afrontar un conflicte i per descomptat la més primitiva i menys "humana", tot i que tingui un ampli aval cultural i històric. La violència és una manera d'entendre la vida: es parteix de la idea de superioritat davant de la víctima i es pretén revalidar o perpetuar el propi espai de poder. Aquesta idea no només ha dinamitat els drets de les dones sinó també la manera de ser de l'home mateix, perquè ha perpetuat maneres de convivència desiguals. Parlar de violència és aprofundir les qüestions següents: De quina violència parlem? Contra qui s'exerceix? Qui l'exerceix? Quines són les causes i les conseqüències d'aquesta violència? Els fets violents de què parlem no sempre són els cops, sinó que recorren un ampli ventall que va des del crit, l'insult, la mirada, l'assetjament, la fatxenderia, la fustigació, l'exclusió, la invisibilitat i, en definitiva, la negació dels drets de les persones. Problema o realitat social La història avala que la violència no és un fet nou, sinó una constant inherent a l'organització social dominant. L'espècie humana ha anat realitzant al llarg del temps diferents construccions culturals que han configurat una manera d'entendre les relacions des del domini dels més febles, entenent-se aquesta feblesa avalada i legitimada per pautes i aprenentatges culturals. Es parteix de principis absoluts i indemostrables idees de superioritat, inferioritat, marginació, etc. que constitueixen les claus cognitives des d'on es generen els estereotips culturals que fomenten les diferències i la seva legitimació. Avui es pot constatar que la violència gratuïta és un fet i n'hem de buscar les causes en la mateixa "fascinació per la violència" i en les tradicions culturals que la justifiquen: el masclisme, la competitivitat extrema i el menyspreu dels altres. Darrere de qualsevol acció violenta hi ha tant de menyspreu que la persona agredida és per a l'agressora una "cosa" sense valor, sense sentiments. No és que l'agressor perdi el cap, és que el té ple de raons que legitimen la seva actuació.

Problema o realitat escolar Sabem que la generalització de la violència a la nostra societat és una realitat que té el seu ressò en l'àmbit educatiu. La violència en general, i en concret contra les dones, és un problema social i, per tant, és també un problema escolar. Les experiències de violència i agressió preocupen cada cop més la comunitat escolar, però aquesta comunitat poques vegades en fa una lectura de gènere. Tanmateix, les investigacions realitzades fins ara sobre la violència en l'àmbit escolar desvetllen que la implicació majoritària d'homes en aquestes pràctiques és un dels factors clau que es repeteixen. No hem d'oblidar que la violència "força", com a emblema tradicional de la masculinitat, continua present en la nostra cultura i es considera un tret "natural" del fet de ser home. Aquests grups minoritaris, majoritàriament homes, -el model dels quals atrau cada cop més noies- que sembren el temor en l'àmbit escolar, seran homes amb una única fórmula per resoldre els seus conflictes: la violència. El paper del professorat Últimament, des de totes les instàncies, s'assenyala l'educació com la solució dels problemes de l'agressió i la violència social. És de suposar que ningú no deu pensar que problemes tan greus es poden arreglar només amb la intervenció a l'aula i sense que la família, la societat i l'Estat assumeixin les responsabilitats que tenen en la construcció d'una relació humana igualitària. Establert aquest principi i conscients dels límits de la nostra força, hem d'assumir la nostra responsabilitat. No volem ni podem instal·lar-nos en el catastrofisme, però tampoc en la indiferència davant d'aquest fet. Sabem que la major part del nostre alumnat es relaciona de manera positiva, però això no pot portar-nos a negar que hi ha conflictes. El primer pas per combatre la violència és reconèixer-ne l'existència i la tipologia. Amagar el problema sota qualificatius com "coses de nens o de joves", "quintades", etc. és voler mirar cap a una altra banda davant del temor que el nostre centre o la nostra aula siguin assenyalats com a conflictius. Els experts ens diuen que la violència no és instintiva, sinó que s'aprèn, i per això l'educació pot ser un element compensador i un instrument indispensable per eradicar les relacions violentes. Considerem que intervenir davant de la violència que es dóna en l'àmbit escolar és també lluitar decididament contra la violència vers les dones. Per tant, si l'agressió s'aprèn, si es construeix, de la mateixa manera es pot desconstruir. Hem de tenir la gosadia de pensar en utopies possibles, de construir nous codis ètics per al desenvolupament humà en el viure i en el conviure. En els centres educatius, hem de treballar en la dinàmica del pensar, conviure i ser persona, sabent que la violència no és quelcom amb què naixem sinó que es reforça o no d'acord amb el que veiem i ens ensenyen.

PRINCIPAL