TESTIMONI DE FARIDA BOUABDALLAH


TESTIMONI DE FARIDA BOUABDALLAH: "La imatge es torna borrosa..."

 Fes les següents activitats a partir de la lectura del text de Farida. D'aquest text, et posem a l'abast diversos fragments per tal que conegueu millor les impressions d'una immigrant a Catalunya.

Sobre la seva vida a Algèria, ens explica que

"El meu pare em va triar l'escola, era una escola privada de monges. Durant molts anys vaig pensar que el meu pare l'havia triada perquè era la millor, però després em vaig adonar que la raó principal era que es tractava d'una escola només per a nenes, amb unes normes molt estrictes i conservadores.
uan vaig acabar de les monges, després de quinze anys, el meu pare estava tan content del resultat, que va donar per bona la seva preocupació per la meva educació. Quan vaig acabar l'institut, el meu pare no es va ocupar més de mi..."


Sobre la seva sortida d'Algèria i l'arribada a Catalunya, ens explica com

(...) "vaig sortir d'Algèria, en aquell moment, deixant enrera un país trencat per la guerra, per la corrupció, per la injustícia social, pels abusos de poder i deixant-ho tot, la meva família, la casa, la feina, una part de mi allà, com van fer moltes famílies abans i després que nosaltres. El més lògic per a nosaltres hauria estat anar a França, perquè parlàvem francès perfectament i no ens calien convalidacions. Vam triar Espanya perquè, en primer lloc, hi teníem molts amics, i en segon lloc perquè creiem que si havia estat un país d'emigrats seria, lògicament més acollidor (...), però durant aquells mesos no havia vist treballar cap estranger en un lloc públic. Aquella impressió contrastava amb el que havia vist quan havia anat a França o a Anglaterra, on era normal veure'ls a l'administració, com a policies, d'agents de duana, com a funcionaris de correus, o bé treballant a les botigues o als grans magatzems".


La integració a Catalunya va ser dura i positiva a la vegada:

"Em va agradar Barcelona des de la primera vegada que la vaig veure, com a turista, i després com a immigrant refugiada perquè tot el que reflectia la identitat de la cultura catalana, com l'arquitectura o la història, m'encantava. M'agradava aquesta manera de viure, fer el que vols, quan vols i com vols, sense haver de justificar els teus actes davant de la societat. M'entusiasmava també conèixer gent nova, provar una altra manera de viure (...).

Quan vam tenir els papers, al cap d'un anys, ja sabia que seria molt difícil trobar feina. Ja m'havia assabentat de la Llei D'Estrangeria, i sabia les poques possibilitats que tenia de fruir, en el futur, d'una vida normal. Durant aquell any vam fer tota mena de treballs, des de vendre menjar a les festes de solidaritat, organitzar sopars per als membres de l'associació (per ells era una manera d'ajudar-nos), vendre tabac amb la policia perseguint-nos, vendre roba, enganxar cartells, repartir publicitat i fins i tot feina de neteja.

No em vaig sentir mai ni humiliada ni inferior, perquè considerava que eren circumstàncies de la vida que havíem d'afrontar. El més important per mi era que a la meva filla no li faltés res. Quan em van acceptar la nena a al guarderia, vaig tenir més temps lliure i va ser llavors quan em van proposar d'entrar a la comissió de dones, per col·laborar a posar en marxa el disseny d'un curs per a dones immigrants, pensar, crear, inventar, sobre bases sòlides... Aquella va ser una experiència important per mi, i va fer que sentís la meva feina anterior de metge com una cosa poc dinàmica i creativa en comparació amb aquesta iniciativa".

En aquest fragment es parla de les dificultats dels immigrants pels entrebancs que els hi posa la llei d'Estrangeria i del paper de les associacions d'immigrants.

Sobre la nostra visió dels immigrants ens diu que

"em vaig assabentar també de la visió de la societat d'aquí sobre les dones àrabs, per les preguntes que es feien, pels mitjans de comunicació, i que es pot resumir així: una dona àrab musulmana és una dona que porta vel, sense cap dret, maltractada, oprimida, analfabeta, que no surt de casa, en fi una desgraciada, i si la dona no encaixa amb aquest estereotip aleshores és una dona occidentalitzada. Llavors els has d'explicar que les dones àrabs no són tan típiques, ni tan exòtiques... Més tard, quan ens vam incorporar al programa d'educació intercultural Visquem la Diversitat, també ens vam assabentar de la visió dels nens de la societat d'acollida, que és el reflex de la cultura dels pares, sobre les societats i països àrabs. Era una imatge de deserts plens de musulmans integristes amb barbes, de militars que maten a les persones i els estrangers, i que tenen molt de petroli. La nostra col·laboració en aquest programa ens va ajudar, perquè ens va donar l'oportunitat de parlar de la nostra cultura, de la nostra religió i les nostres tradicions, per dissipar les imatges negatives i falses que tenien els nens. Fèiem tallers on els nens arribaven amb moltes idees preconcebudes, però que seguien gairebé sempre amb molt d'interès.


Les dificultats de les dones, a nivell laboral i en la vida quotidiana conformen els seus principals problemes. Molt del que t'expliquem aquí ja ho hauràs llegit en el testimoni de Farida. Després de cadascun dels fragments, et proposem que facis les activitats. El percentatge de dones immigrades a principis dels 98 amb permís de treball era del 34,6% a l'Estat Espanyol. Són un total de 60.938 dones, 11.414 del Marroc, 10.345 dominicanes... La majoria treballen al servei domèstic.

Aquest canvi provoca noves formes de migrar: una part ve per reagrupament familiar, però d'altres migren pel seu compte.