Els micromasclismes

 

Idees clau:

En “Micromasclismes. El poder masculí en la parella moderna”, Luis Bonino ens parla dels micromasclismes, anomenats també sexisme benvolent, terrorisme íntim o violència de baixa intensitat, etc. Ell els defineix com a “petits i quotidians exercicis de poder” que permeten als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta de “hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles” que els homes utilitzen “no tant per jutjar sinó per oposar-se al canvi femení”.

Intenció educativa:

  1. Analitzar conjuntament el concepte de micromasclisme.
  2. Identificar els micromasclismes en la nostra vida i el nostre entorn.
  3. Buscar alternatives compartides per desterrar els masclismes de les nostres vides.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:.

1) Fem grups de quatre persones i llegim conjuntament el text següent en què Luis Bonino distingeix quatre tipus de micromasclismes: utilitaris, encoberts, de crisi i coercitius:
“Los Mm utilitarios se realizan especialmente en el ámbito de las responsabilidades domésticas y suponen el aprovechamiento de la disposición femenina para el cuidado y la no responsabilización de los varones en lo doméstico. Se naturaliza su rol de cuidadora (de la pareja, de los hijos…) y de mantenedora del vínculo y de la comunicación; se le hacen requerimientos más o menos solapados (¿Dónde está mi camisa? significa Búscamela y dámela); se niega la reciprocidad del cuidado porque yo no sé, etc. Los Mm coercitivos “sirven para retener poder utilizando la fuerza psicológica o moral masculina. Suponen por ejemplo el uso abusivo del espacio físico (el sillón, la mejor posición para ver la tele…) y del tiempo para sí (descanso, ocio a costa del trabajo de ella…). También apelar a la superioridad de la lógica varonil cuando las mujeres demandan (¡Un poco de seriedad, lo que dices son tonterías) Los Mm encubiertos “intentan ocultar su objetivo de imponer las propias razones abusando de la confianza y credibilidad femenina”. Crean falta de intimidad a través del silencio, del aislamiento, del mal humor manipulativo y del ninguneo.

Éste último supone, por un lado, no reconocer lo valioso de las mujeres: sus necesidades, valores, aportes al bienestar masculino y familiar y, por el otro, sobrevalorar lo poco que brinda el varón, viviendo lo escaso como valioso. También es Mm encubierto la pseudonegociación (hablar pero sin negociar en realidad porque él no se moverá de su posición), la inocentización culpabilizadora (¡Exageras, estás loca!) y la autojustificación (balones fuera, hacerse el tonto, el bueno o el inexperto, minusvalorar los propios errores… Los Mm de crisis ocurren en momentos en que aumenta la autonomía femenina o se produce una pérdida laboral del varón o una limitación física. Se trata de situaciones en las que la mujer demanda una mayor igualdad y el varón recurre a una especie de resistencia pasiva (¡Tú sabrás que hacer con la casa si decides trabajar fuera!); se da tiempo (posterga el cambio hasta el hartazgo de ella o un ultimátum de separación); aguanta el envite (hasta que se canse) o critica el estilo (Si me lo dijeras de otra manera).

Los efectos de los Mm sobre las mujeres son:  o Sobreesfuerzo psicológico. Disminución de sus reservas emocionales y de energía para sí y para el desarrollo de sus intereses vitales o Inhibición del poder personal. El desarrollo personal se hace lento. Aumentan las actitudes defensivas, de queja ineficaz. Se recurre a la mano izquierda para recuperar poder o Inhibición de la lucidez mental (tontificación). Bloqueo de las acciones valientes, críticas, eficaces o deterioro de la autoestima y de la autocredibilidad. Inseguridad, incompetencia, impotencia... o Malestar difuso, irritabilidad crónica… Los efectos en la pareja son: o Relación asimétrica, no igualitaria, autonomía de los varones a costa de las mujeres, supremacía de los intereses de los varones… o culpabilización a la mujer por el deterioro del vínculo. Ella se queja inútilmente, él se inmuniza no escuchando. El mandato de género hace que la mujer se autoinculpe y que no se reconozca el machismo. o la convivencia se convierte en una guerra fría, en un lugar donde la mujer no se puede relajar”

2) Tornem al gran grup tot fent una rotllana i els animem a que comparteixin els micromasclismes que reconeixen en el seu entorn més immediat. Per tal d’orientar el debat podem fer servir algunes d’aquestes preguntes:

  1. Busqueu exemples de la vida real on es vegin els quatre tipus de micromasclismes (si us animeu també podeu dinamitzar aquesta activitat, com hem fet amb l’anterior a partir del treball cooperatiu i la dinamització d’imatges)

  2. Per què s’anomena a aquestes violències micromasclismes?

  3. Negar-se a posar-se el condó, és un micromasclisme?

  4. La violència és una piràmide. En la punta estan els assassinats. Més avall, el maltractament; però a la base hi ha els micromasclismes: el control (mirar el mòbil, controlar la roba, les amistats, on estaves? per què no has trucat?, no m’agraden les teves amigues...), el xantatge emocional per a aconseguir sexe, els insults, la delegació de responsabilitat perquè “tu ho fas millor”...

  5. Sabeu de persones que hagin estat aguantant la piràmide? Com s’han sentit?

Criteris d’avaluació:

Aquest text ens ha de servir de pretext per parlar de nosaltres mateixos. És important crear un clima d’intimitat i confiança per compartir situacions i sentiments que poden ser dolorosos.  Si es produeixen bloquejos, pot ajudar el fet que l’educador comparteixi la seva experiència al respecte, com a home. Cal incidir que estem fent un treball per tal de prendre consciència i transformar les nostres actituds i no per culpabilitzar-nos (la culpa mai no és transformadora) sinó per  responsabilitzar-nos.