MÒDUL 3: La construcció de la identitat masculina

Especificitats del treball amb els adolescents

1. S’ha escrit molt sobre l’adolescència i no és l’objectiu d’aquest treball fer una anàlisi detallada dels comportaments propis d’aquesta edat, però a l’hora de relacionar-nos amb els nois hem de tenir en compte que, possiblement, faran servir tot tipus de provocacions per mostrar que són, que existeixen. Això inclou respostes contràries al que s’espera d’ells o al que la societat entén per políticament correcte. Les seves manifestacions emocionals, lingüístiques o actitudinals no sempre coincideixen amb la realitat ni són un indicador del tot fiable de la seva manera de fer i de pensar. D’aquesta manera els adolescents poden dir o fer una cosa i la contrària en qüestió de minuts, i bona part de les seves formes d’actuar són provisionals o transitòries. És cert que en les formacions de prevenció de relacions abusives insistim que és en aquestes edats que sovint trobem els primers actes discriminatoris però també és cert que els nois amb els que treballem, i que estan adoptant actituds masclistes avui, no forçosament seran masclistes per sempre més.

2. La forma en la que ens acostem als nois és de gran importància ja que orientarà les seves expectatives sobre el que volem compartir amb ells, En aquest sentit entenem que els enfocaments basats en la culpabilització no resulten massa efectius i poden provocar cert rebuig. Tal i com apunta Michael Kaufman: efectivament, els nens creixen amb una sèrie de privilegis pel fet de ser de gènere masculí en una societat  on domina allò masculí . Volem que aquests nens i homes ho sàpiguen, s’enfrontin a aquests privilegis, els desestimin, prenguin consciència del que han patit les dones i paradoxalment el preu que els homes estan pagant per gaudir d’aquests privilegis. I si bé és cert que han aprés a posar-se la cuirassa i representar el seu paper, volem que es plantegin els beneficis d’alliberar-se’n. Però ells no han fabricat del no res aquesta cuirassa quan tenien cinc, set o dotze o fins i tot setze anys i intentaven amb totes les seves forces que els encaixés. D’aquí la importància de canviar l’enfocament de la responsabilitat generalitzada del problema a una responsabilitat compartida per tal de trobar sortides, canvis i qui sap si solucions.

3. Ja hem apuntat que el model d’home igualitari que presentem no resulta massa atractiu per als  adolescents, ja que suposa una sèrie d’actituds i responsabilitats que no són pròpies del procés evolutiu en el que es troben. És important presentar models que comportin un canvi d’actituds cap a conductes més igualitàries però que estiguin adaptats a les necessitats  pròpies de la seva edat. Oferir models alternatius no significa de cap manera presentar un tipus definitiu de noi adolescent en el que s’haurien de mirar (estratègia abocada al fracàs) sinó intentar flexibilitzar els rols de gènere de tal manera que es permetin explorar diferents formes de ser home sense limitar-se a l’hegemònica. No es tracta doncs de dir-los com han i com no han de ser sinó de qüestionar si poden ser realment com vulguin dins d’un model d’home tan tancat com el que planteja l’ideal de masculinitat tradicional.

4. Sovint insistim que els problemes amb els que ens topem als instituts no són tant de conviccions, d’aquell llistat de valors suposadament compartits, com de convencions. Paraules com justícia, solidaritat o  igualtat no els diuen res si no recauen en ells mateixos. D’aquí la importància d’analitzar com el sexisme repercuteix negativament en les seves vides. Els missatges reprovatoris de les conductes sexistes no tenen molta repercussió sobre els nois ja que, habitualment, construeixen la  seva identitat d’acord amb el principi d’independència, a diferència de les noies que ho fan d’acord amb el valor de la interdependència i així les fa més sensibles a la visió que tenen els altres i a les avaluacions negatives.

5. En tots els models  de masculinitat hi una zona comuna, un nucli dur de creences constrenyedores sobre les que existeix un fort control social. Apartar-se d’elles comporta apartar-se de la identitat masculina. Al voltant d’aquest nucli dur hi ha però un altre espai més flexible, una zona sensible on la discrepància és tolerable. Dins d’aquest marc els nois es poden moure, renunciar a alguns rols i adoptar-ne d’altres sense que existeixi el rebuig dels companys de gènere. I si hi ha una altra manera de ser home? I si puc ser home i ser d’una altra manera? Tots podem tenir punts de trobada i de rebuig a l’hora d’adaptar-nos a aquest nucli dur de la masculinitat. Els missatges constrenyedors i les zones sensibles són diferents i depenen en gran part de la nostra biografia, recursos personals, etc. Així, les zones sensibles serien el qüestionament que el propi noi es fa sobre la seva forma d’actuar com a home; mentre que els missatges constrenyedors serien les instruccions que cada noi ha de seguir per tal de no apartar-se del nucli dur que defineix la identitat masculina i són generadors de molt d’estrès. Per promoure actituds de canvi l’educador ha de mirar de ser tan honest com pugui i il·lustrar amb experiències pròpies com influeixen els processos de moure'ns amb els missatges constrenyedors i dins les zones sensibles en el nostre dia a dia. Així ens centrarem en les zones sensibles dels models adaptats per a cada noi i no en el nucli dur del seu comportament.

ACTIVITATS

Bloc 1: Construcció i efectes de la nostra identitat

Bloc 2: Violència i poder

Bloc 3: Les relacions afectivo - sexuals