I tu què dius?

Idees clau: aquesta activitat ha de servir l’educador o educadora per fer un primer diagnòstic sobre el coneixement inicial del grup al voltant de la construcció de la identitat de gènere. També cal està atents a les actituds del grup (qui parla i qui no, si s’estableixen lideratges, si se senten còmodes per expressar-se lliurement, etc). Pot ser un bon moment per motivar-los a treballar de forma més tranquil·la durant la resta de sessions i per explicar-los el perquè de començar a treballar de forma segregada.

Aquesta activitat  també ha de servir per fomentar l’escolta activa i empàtica entre el grup; perquè cadascú argumenti els seu punts de vista, conegui el dels altres i la classe aprengui a desenvolupar un diàleg respectuós amb totes les opinions.

Intenció educativa:

• Copsar quin és el coneixement i l’estat d’opinió inicial dels participants sobre la construcció de les identitats de gènere.
• Fomentar la reflexió, l’argumentació, la capacitat de diàleg i el posicionament personal (fet que inclou la possibilitat de modificar-lo)
• Fomentar l’escolta activa, obrir-nos a aprendre dels altres i a respectar els diferents punts de vista.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament: Situem les persones del grup al centre de l’aula i enunciem una frase cada vegada. Com a exemples per a aquest cas us proposem aquestes quatre però podeu fer servir aquelles que us semblin més adients d’acord amb el coneixement previ del grup:

• Els i les noies som iguals.
• Si estic gelós és que estimo de debò a l’altre.
• Quan una noia et tira la canya, ha d’arribar fins al final.
• Els nois tenen més necessitats sexuals que les noies.

A continuació, demanem als participants que se situïn a l’esquerra de la classe si estan d’acord amb l’enunciat, i a la dreta si hi estan en desacord. En un primer moment, les persones han de decidir-se per una postura extrema, blanc o negre. Seguidament, es passa un objecte que fa la funció de micròfon (un bolígraf, una pilota, un estoig) alternativament a una banda i l'altra per escoltar els arguments de l’alumnat, començant per la banda minoritària. En un segon moment, després d'escoltar unes quantes opinions, es pregunta si algú vol matisar la seva posició i moure’s de lloc. Ara l'espai no s'ha de veure com una decisió entre dos blocs d'opinió sinó com un baròmetre que gradua les múltiples opinions. És important insistir que no es tracta d'un joc de rèplica contrarèplica sinó que l'objectiu de l’alumnat és argumentar perquè s'han posicionat a favor o en contra de l'enunciat.

Criteris d’avaluació:

En principi, només cal deixar que els alumnes s’expressin lliurement sense fer valoracions morals. Pot ser interessant preguntar per què els sembla que serveix l’activitat. En un cas com el que estem plantejant haurien de prendre força importància qüestions com: escoltar, argumentar, dialogar, canviar postures inicials, arribar a consensos, etc. En els nostres tallers, els nois i noies sovint agraeixen la possibilitat que els ha donat la dinàmica per saber que pensen els seus companys i companyes sobre alguns dels temes plantejats.