QUÈ HEM DE SABER?

Punt de partida

Des del naixement d’una criatura en qualsevol cultura del món occidental (1), la presència o absència de vagina o penis i testicles (2), és el punt de partida que permet classificar i encasellar-nos en el lloc corresponent dins el sistema sexe/gènere. Un missatge social present des del naixement fins la mort que implica, a través del procés de socialització, que la persona assumeixi els rols que la societat adjudica a cada un dels sexes.

El procés de socialització dins de la cultura heteropatriarcal (3) promou i naturalitza en els nens valors i actituds diferents als de les nenes. Aquest procés té com a conseqüència la creació del gènere femení i gènere masculí o del que Fina Sanz anomena subcultures masculina i femenina. Les subcultures o els gèneres són dues cosmovisions, dues grans maneres de vivenciar i percebre el món que s'atribueixen a les persones en funció del què la ciència i el discurs mèdic ha anomenat, sexe biològic.

És important assenyalar que el sistema sexe/gènere i les subcultures que se’n desprenen, no són un fenomen natural i biològic. La identitat en la nostra cultura es construeix en relació a les característiques dels òrgans reproductius o genitals. Fet que ens classifica en el binomi “home”/”dona”. No són les diferències i les particularitats de cada cos el què cal combatre sinó les desigualtats  i les violències que la cultura heteropatriarcal genera sobre ells.

La subcultura masculina (SM) o la masculinitat és tota una sèrie de valors, actituds, rols, autovaloracions i conductes que s'esperen d'un home (4) (fortalesa, decisió, activitat, món productiu...) mentre que la subcultura femenina (SF) o la feminitat és tot allò que s'espera d'una dona (tendresa, emocions, dubte, passivitat, món reproductiu...).

La SM o el gènere masculí és el dominant, el que gaudeix de prestigi i valoració social i per tant el visible. Aquell que té dret a ocupar l’espai públic. Mentre que la SF o el gènere femení queda relegat a una condició d'alteritat, de marginalitat i invisibilitat, a l’espai privat.

El sistema heteropatriarcal afecta de diferent manera a dones i homes. Les dones han hagut de fer front a les injustícies que suposa la identificació amb un món poc valorat. Així les lluites feministes van estar inicialment centrades, i no tan sols, en reclamar el dret de les dones a fer coses considerades del món masculí, coses importants: votar, treballar fora de casa i de forma remunerada, tenir càrrecs de responsabilitat a les empreses i en el món polític, gaudir de la seva sexualitat, etc. Un primer reclam de la lluita feminista ha estat, doncs, l'entrada de les dones a la SM per tal de gaudir de major valoració social i, per tant, més capacitat d'incidir en totes les àrees de la societat.

El cas dels homes és diferent. La cultura heteropatriarcal, tot i situar-los en una posició de privilegi, no sempre els beneficia. Els preus i els costos a pagar de la masculinitat, són alts. Així els homes, durant segles i encara ara, s'han vist privats d'expressar les seves emocions, de gaudir del plaer de cuidar els altres, de tenir por, de demanar ajuda quan la necessiten, etc. Els homes tampoc han pogut ni poden explorar tot el seu potencial humà amb llibertat. A diferència de les dones, no han iniciat una lluita col·lectiva i internacional per reclamar el seu dret a entrar en el món femení, i això ha estat així perquè la percepció d'aquest món no és positiva. Tal i com hem estat socialitzades, fer “coses de dones” no és un privilegi sinó més aviat al contrari, fer “coses de dones” és entrar en un món que ha estat, durant segles, considerat de segona categoria.

A més a més, el sistema heteropatriarcal no concep l’existència de possibilitats que surtin de les categories “home” i “dona”. La considera com a  “imperfecta” o “desviada”. I així, discrimina a persones que viuen la seva identitat fora d’aquests marcs fixes.

Per tant, és fonamental per tal de promoure un tracte just davant una mateixa situació, tenir en compte que nois i noies hem estat educades de forma diferent i desigual. Hem rebut missatges diferenciats i, sovint, hem desenvolupat habilitats diferents. Si volem promoure un tracte just, cal que tinguem present com s'estructuren les identitats de sexe i gènere en la nostra societat, en el nostre centre i en el nostre grup classe per tal de poder treballar aquelles situacions d'injustícia i violència derivades de la construcció del gènere de forma eficaç.

Conceptes bàsics

Sexe: La ciència i el discurs mèdic s'han referit al sexe com a la condició biològica que determina si una persona és mascle o femella. En general, es distingeixen sis components principals del sexe: la composició cromosòmica, els òrgans reproductors, els genitals externs, els genitals interns, el comportament hormonal i les característiques sexuals secundàries. Existeix, però una gran variabilitat en la composició genètica i hormonal que pot aparèixer en cada sexe. Es pot néixer amb la composició cromosòmica d’un sexe i els genitals de l’altre (anar a definició d’intersexualitat).

Identitat sexual: identificació que realitza una persona en relació a sí mateixa a l’hora de considerar-se com a home, com a dona, o en trànsit puntual o permanent entre ambdues categories. La identitat sexual es refereix a una experiència i vivència subjectiva. Atenció, doncs de forma col·loquial encara confonem identitat sexual amb “amb qui t'agrada fer sexe” o sigui, si ets homosexual o heterosexual o bisexual.

Gènere: el gènere és la significació que una cultura dóna al fet de ser considerat home o dona. Cal remarcar que aquesta significació és dinàmica, es transforma amb el pas del temps, el que demostra que no es tracta d'un fet biològic i estàtic sinó cultural i après i que, per tant, pot canviar.  Dit d’una altra manera el gènere és la construcció psicològica, social i cultural de les característiques considerades masculines o femenines que habitualment s’adjudiquen a mascles i femelles respectivament.

D’altra banda, les teories queer repudien les classificacions binàries del gènere ja que entenen que les identitats són múltiples, fragmentades i estan en canvi permanent. Un pas important i saludable ens recomana acceptar la diversitat, de manera que trencar amb el binomi home/dona ens permeti caviar realment canviar les relacions de gènere al trencar les etiquetes que ens empresonen i condicionen el nostre comportament.

Dintre del concepte de gènere podem incloure dos conceptes que estan alhora relacionats entre sí:

• La identitat de gènere: es refereix a l’adscripció o identificació psicològica de les persones a un gènere determinat. Pot passar que un mascle en termes sexuals es consideri una dona (transgènere)

• El rol de gènere: es refereix a l’aprenentatge i realització de pràctiques socials acceptades que van associades a un gènere determinat. El contingut d’auestes pràctiques pot variar d’una cultura a l’altra.

Sistema sexe/gènere: és un sistema àmpliament acceptat i consensuat en la cultura occidental que assumeix que per tal que els cossos siguin coherents i tinguin sentit ha d'existir un sexe estable expressat a través d'un gènere estable (tot allò considerat masculí expressa home, i allò considerat femení expressa dona) que es defineix jeràrquicament i per oposició a través de la pràctica de la heterosexualitat obligatòria. És a la vegada un model interpretatiu i un model d'organització social (el llenguatge és performatiu, en l'acte d'anomenar crea).Com he vist, la falta de correspondència entre gènere i sexe (com l'entén la cultura mèdica) posa en evidència que el sistema sexe/gènere és una realitat social que pot ser qüestionada (veure les definicions de transexual i intersexual).

Masculinitat (o subcultura masculina): la masculinitat és doncs, la significació que una societat dóna al fet de ser considerat home. Així, actualment, s'espera que els homes siguin forts, decidits, que portin la iniciativa en l'esfera sexual i que sempre en tinguin ganes, que siguin valents i s'arrisquin, que siguin heterosexuals, que siguin els principals proveïdors econòmics de la llar...

Feminitat (o subcultura femenina)
La feminitat, per altra banda,  és allò que una societat espera de les dones: tendresa, cura dels altres, emotivitat, món privat, passivitat, bellesa... La construcció de la feminitat a casa nostra, ha sofert una transformació excepcional en els darrer temps. Així l'espectre d'activitats i valors als quals una dona pot accedir s'han eixamplat enormement (treballar de forma remunerada, dur pantalons, ocupar espais de poder públic, generalització de l'anticoncepció, accés a l'oci, etc). Al mateix temps, aquests canvis no han arribat a tothom i, en tot cas, el que no ha canviat per la majoria és el fet que les dones segueixin sent les principals responsables de les tasques de la llar amb la sobrecàrrega de treball que això comporta per elles. També en l'esfera sexual, la promiscuïtat femenina se segueix jutjant (“puta”, “guarra”) i inclús patologitzant (“ninfòmana”) mentre que les mateixes actituds dutes a terme per homes no tan sols es veuen normals sinó que, sovint, s'aplaudeixen.

Sexualitat: el terreny de la sexualitat té a veure amb una experiència subjectiva, perquè cada persona la  viu de manera diferent. No té a veure amb allò considerat “normal” i allò “desviat”, sinó amb allò particular. La sexualitat és una construcció social que té a veure amb la manera que cada persona té de viure el fet d’ésser sexuada.
Des que naixem som sexuals. Tanmateix, la manera de viure, d’entendre i d’expressar la sexualitat, va canviant en relació a l’edat i les circumstàncies i trajectòries personals. La sexualitat és una qualitat humana que es pot cultivar al llarg de la vida i pot ser una font de plaer i creixement personal.
És important senyalar que, al mateix temps, la sexualitat pot ser un camp conflictiu, dolorós i traumàtic. Malauradament, els abusos sexuals estan a l'ordre del dia  i, per altra banda, gestionar la diversitat de desitjos, preferències i pràctiques quan compartim la sexualitat amb altres no resulta sempre fàcil.
A més a més, el sistema patriarcal naturalitza i premia la heterosexualitat i pràctiques com ara el coit, marginant i sancionat la resta.
La definició social entorn el desig o la pràctica sexual, es troba en dos pols oposats: l’heterosexualitat exclusiva (que encara ara en molts entorns es concep com a “obligatòria”) i l’homosexualitat o lesbianisme exclusiu. Tanmateix la persona pot transitar entre ambdós punts al llarg de la seva vida. És important assenyalar que aquestes categories han de servir per entendre el nostre comportament, no per limitar-lo.

Patriarcat: literalment, podríem parlar del “domini dels pares”, per referir-nos a una forma d’organització social per la qual els homes, dominen, oprimeixen i exploten a les dones. El patriarcat és possiblement una forma d’organització universal però existeix una varietat considerable en el poder relatiu i els privilegis de les dones i els homes arreu del món. En el cas de les societats occidentals, alguns autors consideren que al llarg del segle XX vam passar d’un patriarcat privat (pel qual els homes regulen la vida diària de la llar) a un patriarcat públic (pel qual és l’Estat i el mercat laboral el que determina la vida de les dones). D’aquesta manera el sexisme es la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix i es pot referir a tres actituds: pensar que un sexe és superior a l’altra; creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i que per tant s’han de veure reflectides en el propi comportament social, en el llenguatge, en les actituds sexuals i en la llei; i tenir animadversió cap a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).

Homofòbia: és el rebuig i la por envers les persones que es relacionen sexualment amb persones del seu mateix sexe. Les problemàtiques associades a l’homosexualitat estan relacionades amb l'homofòbia i no amb la homosexualitat en si mateixa. El rebuig cap a l’homosexualitat es un dels mecanismes del sistema sexe/gènere per mantenir a les persones dintre de l’estereotip masculí, sent l’insult “marica” una de les sancions recurrents cap als nois que, independentment del seu desig sexual, fan coses “de noies” (moure's amb moviments ondulats, ser sensible, cuidadós, tenir amistat amb noies, no assumir riscos, expressar la por, etc.)

Intersexual: existeix un percentatge de persones (una de cada 2000 naixements vius) amb una dotació genètica que no és ni XX ni XY.

¿Què vol dir coeducar?

Coeducar implica tenir present la diferent i desigual socialització que hem rebut les persones en funció de si hem estat educats com a homes o com a dones, per tal promoure el desenvolupament integral i lliure de les persones, transcendint les categoritzacions derivades del sistema sexe/gènere  i les violències que aquestes comporten.  Concretament hi dos aspectes centrals a tenir en compte:

• La superació dels estereotips de gènere: un primer pas per promoure un tracte just  i no discriminatori consisteix en promoure un sistema de valors que vagi més enllà dels estereotips de gènere i que permeti que les persones, independentment de si hem estat socialitzats com a nois o noies, puguem explorar i desenvolupar tot el nostre potencial i ser nosaltres mateixes. Treballar la idea de que no hi ha, si no ho volem, coses de nens i de nenes.

• La valoració del món tradicionalment considerat femení: és necessari, urgent i imprescindible prestigiar el món considerat  tradicionalment femení, el món “privat”, el món subjectiu. Les emocions, l'afecte, la cura, la delicadesa, el dubte, l'empatia, el cos, la intuïció, la cooperació, la comunitat... Tots aquests aspectes són tan necessaris per la vida i el desenvolupament social com la realització personal, la individualitat, l'oci, la raó, la determinació, o el poder, considerats tradicionalment masculins.

Els mecanismes que preserven el sexisme: les sancions

Les sancions que s'estableixen quan un noi fa coses de noia i  viceversa, és un primer nivell de la violència de gènere que volem eradicar. Cal visibilitzar els estereotips de gènere segons els quals hem estat educats i identificar en quina mesura aquests limiten la satisfacció de les necessitats dels nois i noies, els seus somnis i els seus desitjos. Sovint no som conscients de fins a quin punt les nostres actituds, maneres de moure'ns i de relacionar-nos, la gestualitat i llenguatge que fem servir, la nostra eròtica, està profundament marcada pel que l'estereotip, ja sigui femení o masculí, determina. Aquesta imposició cultural no sempre ens permet escoltar-nos, sentir-nos, saber qui som, transitar.

Per promoure una cultura lliure de sexisme és fonamental frenar les censures que es donen quan tant nois com noies volen sortir de l'estereotip. L'etiqueta de “maricón” que sovint rep un noi que es mostra sensible i dolç i que té actituds “poc masculines”, és un clar exemple i molt comú de censura  cap els nois que no segueixen l'estereotip. L'etiqueta de “guarra” que rep una noia que mostra el seu desig i sensualitat, seria una de les sancions que sovint reben les noies que surten de l'estereotip de noia.
La masculinitat i la feminitat són llenguatges codificats als que tota persona pot tenir accés, si des dels centres treballem per alliberar les censures que s'estableixen per usar el llenguatge considerat de l'altre gènere, estarem, sens dubte, contribuint al desenvolupament integral i lliure de les persones i fomentarem la construcció d'identitats més flexibles i menys discriminatòries.

Un pas previ: el treball segregat

Partint de la base que les persones, en funció del sexe que se'ns ha atorgat, hem sigut socialitzades diferent i desigualment, és de gran utilitat comptar amb un espai segregat on totes les persones socialitzades com a homes o dones puguin compartir la seva vivència i ser més conscients de fins a quin punt el gènere és un factor comú per totes. Al mateix temps, cadascú ha integrat els missatges i els mandats d'una manera particular i única. Els moments en què el grup classe treballa de forma segregada ens permetran atendre millor les diferents necessitats que presenten els grups de nois i els grups de noies.
D'aquesta manera, quan nois i noies es trobin seran més capaços d'establir diàlegs assertius.

Pel que fa a les metodologies, sabem que els espais segregats ofereixen alguns avantatges: a les noies els permet crear sentiment de grup basat en la confiança i la cooperació, augmenta la participació activa i els permet compartir experiències i vivències com a grup social.  Pel que fa als grups exclusius de nois, tendeixen a reduir-ne les conductes típicament masculines que són freqüents en els grups mixtos (competitivitat entre ells, protagonismes mal
entesos, intents de cridar l’atenció, vergonya a expressar les emocions davant de les noies, etc).

En acabar el treball segregat, serà el moment d’estimular un diàleg intergenèric on puguin contrastar el seu aprenentatge i compartir les expectatives que tenen els uns de les altres amb l’objectiu de trencar els estereotips de gènere i visualitzar accions col·lectives destinades a produir un canvi.