SUGGERIMENTS DE TREBALL A L'AULA
Els materials que us oferim, articulats segons un esquema d'anàlisi original de Rafel Grasa, tenen la finalitat de permetre diferents aproximacions al tema de les guerres de l'antiga Iugoslàvia. Us suggerim algunes preguntes a plantejar i alguns itineraris a seguir.
* Diferència i conflicte armat
Hi ha tota una línia interpretativa que considera que, a la vista de la tremenda diversitat -religiosa, lingüística, cultural, etc.- que es dóna als territoris de l'antiga Iugoslàvia l'estrany és que no hagi esclatat abans, com si la simple diferència dugués a la massacre. Per tant, en aquest camp hi hauria diverses preguntes a fer-se: quant de temps i en quines condicions han conviscut poblacions "heterogènies" sense necessitat de treure's els ulls als territoris de l'antiga Iugoslàvia? Hi ha exemples similars a casa nostra? En quina -o quines- ocasions s'han enfrontat de debó?
* Les causes de la guerra
L'anàlisi més clàssica de la guerra mana que el capítol introductori tracti "les causes de la guerra". Aquí us proposem una via una mica diferent: atès que no hi ha cap guerra inevitable -encara que en alguns casos sigui més probable que en d'altres- cal veure qui i com va decidir de preparar-la -poc o molt- i tirar-la endavant i, per tant, deixar de banda totes les altres possibilitats de relació amb els seus adversaris. La clau serà, doncs, veure quins objectius pretenen els bel.ligerants, especialment el bàndol agressor, i en què els afavoreix l'opció de la guerra.
* El terror sistemàtic com a mesura d'instigació a l'odi
La descripció dels mètodes emprats pels agents de la "neteja ètnica" ens han deixat corpresos a tots (potser especialment a totes). Però aquests mètodes, tot i la incapacitat que manifestem per acceptar-los, fan part d'una planificació i responen a uns objectius. Cada guerra es combat en funció tant dels mitjans de què es disposa com dels objectius que es pretenen. I els mètodes espaordidors de què hem tingut notícia a Croàcia, a BiH i a Kosova s'ajusten a les finalitats perseguides pels agressors. És així com s'han de tractar i no pas com una manifestació de la "brutalitat i la salvatgia pròpies de la regió", tal com s'acostuma a dir.
Per tant, fóra bo de veure com lliguen objectius i mètodes.
Un suggeriment important: quan cal destruir violentament la convivència entre grups "diferents" per tal que l'odi i la venjança prevalguin allà on abans hi havia bon veinatge, parelles "mixtes" i oblit -o almenys soterrament- de les diferències, vol dir que el pes d'aquestes diferències no era tan gran com es diu.
Una altra possibilitat de treball: resseguir, en el nostre passat històric, actuacions semblants a les ara vistes a l'antiga Iugoslàvia.
Una reflexió personal útil: com podriem definir la "nostra identitat"? quantes "identitats" tenim?
* Les dades econòmiques
El tractament mediàtic de les guerres iugoslaves ha oblidat sistemàticament les qüestios econòmiques que, precisament, tenen un pes considerable en l'enverinament de les relacions internes de l'antiga República Federativa. Sense que aquest aspecte esdevingui l'únic a tenir present -per allò que diu que una sola causa no ens explicaria res- es podrien tenir presents: les diferències econòmiques entre les Repúbliques a la fi de l'era de Tito; les aliances econòmiques lligades amb l'exterior per les diferents Repúbliques; el pes del deute extern i les mesures aplicades per a saldar-lo segons les indicacions del Fons Monetari Internacional; els aspectes econòmics dels acords de Dayton.
* El paper de l'anomenada "Comunitat internacional"
Alguns temes a tractar: per què les potències europees i occidentals en general han trigat tant a actuar? quina actuació preventiva haurien pogut tenir? No deixeu de banda els aspectes econòmics i recordeu que els creditors de Iugoslàvia es troben al món occidental.
Inici pàgina
índex
Annexos