1.1. JUSTIFICACIÓ I MARC DE REFERÈNCIA

Durant les últimes dècades el paper actiu del moviment feminista i de les dones en general ha provocat un canvi en les relacions entre gèneres. En la mesura que les dones s'han manifestat de forma activa qüestionant la desigualtat que suposaven els models de masculinitat i feminitat tradicionals i han proposat altres formes d'entendre el paper de les dones en la societat això ha provocat també un qüestionament del model de masculinitat predominant. Paral·lement s'han produït canvis estructurals en l'àmbit del mercat de treball i de les relacions laborals; en l'àmbit de l'educació, de l'oci, de l'estructura familiar, etc., que han contribuït a dificultar el sosteniment de determinats models de masculinitat. Aquesta situació de crisi, en definitiva, s'ha expressat de moltes i diverses formes però totes elles amb un denominador comú: la dificultat de sostenir un model de masculinitat basat en el domini de l'home sobre la dona, amb tota una sèrie de rols i estereotips assignats, quan la dona comença a qüestionar i transformar aquestes relacions de poder.

La crisi de la masculinitat tradicional predominant està portant a una situació de confusió, desconcert i malestar tant per als homes com per les dones. Les reaccions que s'estan produint no sempre són favorables a l'establiment de models de relació més igualitaris, si no que en molts casos estan suposant una font de malestar i de reaccions d'incomprensió i violència.

Des de la nostra perspectiva, entenem que aquesta situació de crisi de la masculinitat tradicional no s'ha de veure per part dels homes com a quelcom negatiu, com es percebut en diversos ambients, que veuen com comencen a perdre privilegis i una situació de poder, si no com a una oportunitat de canvi i de superació d'un determinat model de masculinitat que genera insatisfacció i malestar en els propis homes. Cal entendre que aquest model de masculinitat comporta molts problemes no només en les relacions amb les dones, per basar-se en relacions de desigualtat i poder, si no també pels homes. És, per tant, una oportunitat per establir i gaudir d'unes relacions més igualitàries entre homes i dones; per no haver de sostenir relacions de poder; i per no haver de carregar amb tota una sèrie de rols i estereotips sobre com ha d'ésser un home.

D'aquesta manera entenem que per tal d'afavorir canvi en les relacions entre gèneres de caire no desigual és necessari posar l'accent en la denúncia de les conseqüències de la masculinitat tradicional predominant i obrir espais que ajudin a imaginar i construir nous models d'entendre les relacions entre gèneres i de la mateixa masculinitat. L'adolescència constitueix una etapa especialment important per treballar tota aquesta problemàtica.

És per això que en aquesta Unitat Didàctica insistirem en considerar que la masculinitat tradicional predominant es fonamenta en una relació de desigualtat, privilegi i poder dels homes sobre les dones que per al seu manteniment l'home recorre a l'exercici de la coerció i la violència sobre la dona. El sosteniment d'aquest model de masculinitat tradicional predominant si bé pels homes suposa "gaudir" d'una situació de privilegi i poder sobre les dones, suposa també tot un seguit de conseqüències negatives per a l'home mateix, com per exemple la dificultat d'expressar les emocions i els sentiments o l'exigència social de manteniment dels rols i estereotips assignats als homes. I és per això que entenem que la masculinitat és una construcció social i cultural, és possible elaborar i construir altres models de masculinitat més satisfactoris tan per a les dones com per als homes.

1.2. FITXA DIDÀCTICA

Index