Amigues, filles, mares, germanes, mestres, deixebles
Sovint les dones van treballar amb models no professionals, persones del seu entorn a qui retrataven: mare, pare, germanes i germanes, fills i filles, amigues... Pensar que ho feien perquè eren els únics models que tenien a l'abast és restringir molt les possibles interpretacions d'aquest fet. Les artistes, molts cops, rebien un fort suport d'aquestes persones; suport doblement important ja que el món institucional (gremis, Corts, mecenatge, Acadèmies, crítica, galeries i museus) no els era massa favorable.
Hem vist com monges i abadesses es donaven suport, que Sofonisba Anguissola ensenyava a pintar les seves germanes i les retratava amb la seva dida, que Labille-Guiard es va autoretratar amb les seves deixebles i Benoist va retratar la seva mestra Vigee-Lebrun. Mary Cassatt retratà en moltes ocasions la seva germana Lydia; Berthe Morisot, la seva germana Edma i la seva filla, la seva mare i algunes amigues. Suzanne Valadon va retratar el seu fill, la seva mare, el seu marit -per cert, en el nu Adam i Eva. La pintora, afincada a Barcelona, Olga Sacharoff va fer un retrat de la també pintora Laura Albeniz, que retratà la seva germana i la seva filla... La llista seria interminable.
El Cataleg de l'exposicio dedicada a Laura Albeniz a Manresa (maig, 1993) comenca aixi: "Recuperar la figure de Laura Albeniz no es tasca facil, malgrat el seu cognom il.lustre, conegut arreu del mon. Filla del gran compositor Isaac Albeniz, va desenvolupar una obra pictbrica i literaria de gran sensibilitat, avui practicament desconeguda ...". A case nostra tot just stha iniciat la tasca de recuperacio de les nostres antecessores artistes.
La historiadora de l'art Anne Higonnet, en la biografia que ha fet de l'artista Berthe Morisot, comenta:
"Darrera de cada gran dona hi ha una altra dona. Potser l'únic denominador comú entre les dones del XIX que obtingueren reco-neixement públic fou el seu vincle privat amb una dona de la seva família, quasi sempre una germana, una germana que, sovint, tenia també talent. Continua fascinant que una sola família produís tres escriptores excepcionals: Charlotte, Anne i Emily Brontë. Però seria més encertat considerar la meravella del fet com explicació del mateix. Cada una de les germanes era la crítica més constructiva i el més lleial suport de l'altra. En el cas de moltes dones, com les Bronëe, és tot allò amb que varen poder comptar durant molts anys. Morisot va crèixer en un ambient infinitament més lliure i estimulant que el de les Brontë: privilegiat, pletòric de noves idees, oportunitats i camaraderia, però ella també va dependre sobretot de la seva germana. Darrera de Berthe Morisot hi havia Edma Morisot."
Mary Cassatt (1844-1926), nascuda als EUA, va viure bona part de la seva vida a Europa. Encoratjada per la seva mare, als disset anys, va determinar dedicar-se a l'art. Eliza Haldeman, una companya de Cassatt a la Pennsylvania Academy on les dues estudiaven art, va narrar, anys després, una anècdota relativa a la vida de l'Acadèmia. Mentre Eliza intentava dibuixar un cap, un professor li va dir: "Deixa-ho, dibuixar aquest cap pot ser per a tu com ara travessar el Montblanc ja que es un dels més difícils de l'escola". Eliza afegia que havia callat el comentari que tenia a la punta de la llengua: "Com a mínim tres dones ja l'han travessat". Mary Cassat, ja famosa, va acollir a París moltes de les joves americanes que viatjaven a la capital artística del moment. A partir de 1910 es va dedicar amb entusiasme a la causa sufragista i va reclutar moltes dones per al moviment.