Jornades 20 anys de Feminisme
DONES I EDUCACIÓ
Proposta de declaració
D'on venim
Ara que celebrem els vint anys de les Jornades Catalanes de la Dona haurem d'estar en condicions d'avaluar quins han estat els avenços que s'han assolit en el camp de l'educació de les dones. Si revisem les reivindicacions que apareixen en el document de les conclusions de les Jornades del 76, ens adonem que evidentment el panorama ha canviat, aleshores hi havia reivindicacions concretes que eren conseqüència del regim franquista (materiel vinculades a la Seccion Femenina, Servicio Social...) que ja es veia que serien assolibles en un termini molt proper, en canvi d'altres tenien una perspectiva a més llarg termini i aquestes precisament són les que avui en dia encara resten lluny de ser una realitat i per tant hem de recordar i revisar.
On som
La situació actual està fortament marcada per la presència de la Reforma del sistema educatiu del país. Així ens trobem en un procés de canvi amb tots els conflictes que això suposa per al conjunt de la societat i especialment per al col.lectiu ensenyant. Aquest moment de propostes d'innovacions, per una banda, podria semblar òptim per plantejar la realitat i la implantació de la coeducació. Però, per una altra banda, són tants els problemes que s'han posat de manifest en aquest procés de canvi que hi ha el perill que la coeducació quedi emmascarada entre altres necessitats i per tant passi a un segon terme o quedi oblidada, una vegada més.
Actualment comptem amb la LODE i la LOGSE que declarar i contemplen el dret general a l'educació i, per tant la igualtat d'oportunitats sobre el paper, però que no garanteixen la igualtat real a la pràctica perquè una vegada més les dones ens trobem amb el sostre de vidre d'unes lleis que hi són però a les quals costa molt d'arribar-hi a l'hora de voler fer-les realitat. Les concrecions de l'anomenada Llei Pertierra fan preveure un panorama encara més pessimista en aquest sentit.
Certament l'assumpció i la implantació de la coeducació no pot fer-se per decret, es tracta sens dubte d'un procés llarg i delicat, però la voluntat legislativa, el compromís i l'ajut institucional són importants a l'hora d'accelerar el procés i fer-la realitat.
En la implantació de la coeducació, com en tot canvi d'actituds, com en tot procés de formació personal, cal aturar-nos a meditar sobre la sovint manca de coherència entre la informació, I'apropiació de coneixement, la conscienciació, el compromís personal i l'obligada actuació personal i acció pública que se'n deriva.
Pel que fa a la coeducació i a l'educació de les nenes, noies i dones, cal passar revista al paper i a la responsabilitat dels diferents agents educatius, no només dels formals sinó també dels informals com la famólia, mitjans de comunicacio, etc. Els condicionants del medi social en l'educació de les dones són encara molt forts i moltes vegades contradictoris amb els objectius de l'escola.
Tota l'experiència acumulada durant aquests anys d'escola mixta es la que ens permet de fer una crítica de la coeducació reivindicada a les Jornades del 76. L'escola mixta ha resultat ser una escola on s'ha neutralitzat la diferència de gènere a favor del masculí i on la realitat femenina ha tingut molt poques oportunitats de manifestar-se. Però, tot i així, es pot destacar que últimament s'han detectat en aquesta escola mixta dades força rellevants com, per exemple, el més alt rendiment de les nenes, la qual cosa sembla contradictòria amb el poc o nul protagonisme de les dones i de la seva realitat en el currículum escolar.
Cap on anem
En la situació actual de canvi, és un repte assenyalar unes línies d'acció coeducativa vers el futur des de la perspectiva de dones ensenyants cornpromeses amb el feminisme:
1. Feminització de l'ensenyament
Cal iniciar una anàlisi en profunditat de la feminització de l'ensenyament i de les seves conseqüències molt importants en la relació amb l'alumnat, en la consideració de la tasca docent i dels elements professionalitzadors, de formació, de promoció, de poder dins la carrera docent, i d'altres que encara estan poc estudiats i debatuts.
2. Formació del professorat i recursos
Un procés coeducatiu a tots els nivells de l'ensenyament suposa un canvi radical en els plantejaments curriculars i organitzatius dels centres. L'assumpció de la coeducació i de totes les seves conseqüències passa per mesures institucionals, entre les quals la més bàsica i essencial és la formació del professorat i evidentment la dotació de recursos. Cal comprometre molt seriosament al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en la proposta coeducativa pel que fa a la formació del professorat i als recursos pertinents.
3. Canvis curriculars
Malauradament ara són valorats i posats com a model i objecte d'estudi continguts curriculars marcadament androcèntrics. Recuperar la presència femenina al llarg de la història i Ies aportacions de les dones en el món científic, tècnic, literari i artístic és un pas important per normalitzar el currículum escolar. L'ús del llenguatge no sexista ni androcèntric és essencial, és un requisit imprescindible per poder transmetre els continguts de manera coeducativa. En aquests moments anar més enllà suposa iniciar la tasca de deconstrucció de la ciència patriarcaI, pretesament objectiva i universal quan en realitat està fortament marcada i limitada pel protagonisme, els interessos i la perspectiva masculina de la realitat.
4. Lluita contra els estereotips i rols. Currículum ocult
La base de la coeducació està en el reconeixement i valoració de les aptituds, les capacitats i les conductes al marge de la seva vinculació a un sexe-gènere concret. Es tracta de superar la separació i jerarquització dels rols masculí i femení i d'assolir la igualtat tot valorant la diferència. Canviar els plantejaments i les visions estereotipades no és fàcil perquè les tenim fortament interioritzades. Hem de reflexionar el currículum ocult per tal que la seva explicitació ens faci més conscients de la nostra intervenció.
5. Acció tutorial i orientació professional
És especialment important la lluita contra els estereotips en els aspectes vinculats a I'acció tutorial i a l'orientació escolar i professional.
Donem suport a les campanyes d'acció positiva a favor de les nenes i les noies, tenint en compte que la professionalització de les dones encara és considerada secundària en determinats sectors socials i es continua fomentant que les nenes i noies, en la seva formació, es decantin cap a les anomenades "professions femenines". Denunciem la discriminació a partir dels continguts ideològics, expectatives i rols diferents per a cada sexe.
És essencial la valoració, dins del currículum, del treball domèstic, el tenir cura de les persones i l'autonomia personal per tal que deixin de ser feines estereotipades en femení i siguin compartides per homes i dones.
6. Revisió del material i llibres de text.
Ja s'ha justificat anteriorment la importància de l'ús no sexista ni androcèntric del llenguatge i la necessitat de revisar els continguts per tal de superar el biaix masculí de la ciència, la tècnica, la història, la literatura i l'art. Cal forçar per tal que s'acompleixi per part de I'Administració la revisió dels llibres de text i altres materials escolars i cal endegar una campanya de rebuig i retirada de tot el material sexista i androcèntric. També és necessari fer una crida perquè el professorat conscienciat produeixi material alternatiu, no sexista ni androcèntric.
7. Dret a l'educació permanent
Reclamem la gratuïtat de l'ensenyament públic i de qualitat dels 0 als 18 anys.
Pel que fa a l'educació infantil de 0 a 3 anys, tant important per a l'autonomia familiar de les mares, reclamem que l'Administració en faci una oferta que cobreixi la demanda.
Actualment hem d'insistir en la defensa de l'ensenyament públic i en la reclamació de recursos i mitjans que potenciïn la seva qualitat. Cal arbitrar mesures preventives a les zones deprimides i polítiques de suport, de protecció, enfront la desescolarització, en especial de les nenes.
Cal extremar l'atenció a les campanyes d'alfabetització sobretot als sectors més desvalguts com són les dones dels col.lectius immigrants i altres.
Exigim l'educació permanent de les dones adultes, sobretot de les dones que opten per la maternitat i la vida de la llar, la qual cosa dificulta la seva posterior reincorporació al món laboral.
8. Laïcitat a l'escola.
Reclamem la laïcitat de l'escola. S'ha de lluitar contra la interferència dels integrismes i fonamentalismes religiosos que reprimeixen i condicionen les dones. Cal denunciar els privilegis de l'Església en matèria educativa.
9. Àmbit escolar i extraescolar
De la mateixa manera que pel que fa a l'espai, les nenes, noies i dones hen de tenir total accés a la vida pública i no han de quedar postposades als àmbits privats i domèstics; així pel que fa al temps, les nenes, noies i dones reclamem temps lliure, una nova distribució del temps per a I'oci després de repartir equitativament entre homes i dones les tasques domèstiques i la cura de les persones.
Reclamem activitats d'oci, ús de joguines i contes infantils no estereotipades per tal que segueixin coherentment la tasca coeducativa de l'escola.
En l'àmbit de l'esport, tant en la seva consideració escolar dins del currículum de l'educació física com en els seus aspectes extraescolars, més lúdics, cal revisar determinades formes de competitivitat i violència.
En el sector de les activitats artístiques, cal insistir en I'eliminació d'estereotips i en la valoració de la presència, actuació i producció de les dones. S'han de rebutjar sobretot els cànons estètics que fins ara tendeixen a qualificar de "subcultura" les aportacions de les dones en el món artístic i literari i musical.
10. Formació afectivo-sexual
Exigim una educació sexual acompanyada de formació afectivo-sentimental i lliure de l'estereotip heterosexual i reproductiu, per tal d'assolir el seu objectiu que és l'exercici del dret de les dones a la lliure disposició del propi cost
Grup de trobada per a la preparació de les Jornades Ca la Dona. Barcelona, abril de 1996