Amb motiu del dia 23 d'abril hem iniciat aquest apartat de contes de diferents cultures relacionats amb la llegenda de Sant Jordi. De moment hi trobareu una llegenda Bubi, semblant a la llegenda catalana del caballer, el drac i la donzella.
Us convidem a participar en aquesta experiència. Si se us acud alguna altra llegenda, rondalla, conte... que tingui a veure amb la història de Sant Jordi, ens ho podeu fer arribar:
Per E-mail: edualter@pangea.org
O bé per correu tradicional (si pot ser amb disquette, millor!): Avinyó, 29 baixos 08002 Barcelona
LLEGENDA DE SERIDJE
Llegenda popular bubi de la part sud de l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).
Contada per Juan Mwateriobo Jhoni i transcrita per Juana Jhoni Lele, guineana de l'illa de Bioko.
Fa molt molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l'aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador del món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Seridje.
A Riasaka hi havia el costum d'oferir, des de l'inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d'un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (mala lluna) es presentava a l'aldea en forma d'eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra. En vista d'això els habitants del poble van decidir buscar la manera d'evitar que es presentés a l'aldea, i com a solució van arribar a l'acord d'oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s'escollia entre les més belles de l'aldea.
Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d'un ëpaha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l'encreuament dels vijururu vivë (encreuament d'energies negatives). Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va suspirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubI), tot repetint-se:
-"És ella!, és ella! Wewe" (bella).
Un cop tranquil.litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar: -"Què fas aquí i d'aquesta manera?".
Ella li va respondre:
- "Compleixo el meu destí, el del meu poble".
- "Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m'ho ràpidament!".
Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que d'ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aquestes cavil.lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paral.litzaven i la natura gemia. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l'animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:
- "Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau".
I treient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra. I, es diu que d'ell mai més se'n va saber res. I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engullit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.
LLEGENDA DE SANT JORDI
Llegenda popular catalana
Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.
Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.
De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.
Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.
En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.