EUROPA PREPARA UNA CONSULTA SOCIAL PEL 2004

La Veu del Carrer, Maig-Juny 2002

Gerard Melgar

La Consulta Social Europea és una iniciativa, encara incipient, amb la qual alguns grups contraris a la globalització volen assolir una societat més igualitària.

Do vegades, tot i que facin referència al mateix concepte, la teoria i la pràctica es troben a anys llum l'una de I'altra. La democràcia (govern del poble) pateix aquest mal, i la seva actual raó do ser passa per dipositar un paper en una caixa cada quatre anys. Per aquest motiu, un grup de ciutadans està promovent la Consulta Social Europea (CSE), un projecte que pretén avançar en l'anàlisi i en la critica del sistema per tal de construir alternatives des d'una base social el més oberta, democràtica i horitzontal possible.

Ràpida expansió

Aquesta iniciativa va néixer I'agost de l'any passat de la ma de gent de Barcelona i Madrid. En poc temps, però, s'ha consolidat en altres ciutats europees, com Vigo, Berlin i Estocolm. A més, s'estan formant grups promotors a Bilbao, Brussel.les, Londres, Oxford i Nàpols. En paraules d'Enrie Duran, un dels impulsors, "es tracta d'un procés basat en la descentralització i el treball local, però coordinat do forma conjunta".

La tasca de vàries persones compromeses ha permés elaborar un document, la Consulta Interna, on s'estableixen els objectius i els paràmetres per començar a actuar. Per exemple, una de les propostes que fan és realitzar una "consulta social massiva" per tot el continent coincidint amb les eleccions europees del 2004. Corn defineix el text, seria un exercici de democràcia participativa que qüestionaria el sistema actual buscant l'opinió de tothom.

El Porto Alegre vallesà

Seguint el model do Porto Alegre, al municipi de Rubi s'han elaborat uns pressupostos participatius en els quals han pres part una trentena d'entitats veïnals, solidàries i culturals, a més de diversos centenars do persones. "Potser aquesta és una de les idees que tractarem, però hi ha una clara difeència, ja que la CSE es planteja al marge de les institucions i els partits de govern", afirma Duran.

Accions locals

En aquests moments, un grup de treball està analitzant les diferents experiències
com la consulta sobre el deute extern. Aixi mateix, s'està començant a debatre i promoure com pot ser l'aplicació de la Consulta Social Europea en alguns barris i pobles de Catalunya. "Concretament, a Gràcia i Ciutat Vella ja hi hagrups que volen impulsar el procés. lgualment, l'Assemblea de Sants és un bon exemple d'allò que es vol assolir de forma més generalitzada", explica Enric Duran.

Els dies 19 i 20 d'octubre tindrà lloc a Barcelona la Reunió Europea de Grups Promotors. A més de posar en comú com funciona l'experiència a cada territori, es decidirà la seu de la I Trobada Europea, que se celebrarà a finals de febrer de l'any vinent.

Los vecinos de Rubí decidirán en que se gasta el presupuesto de su municipio. César Aguado Lozano Otros ayuntamientos son posibles. Tras casi 25 aflos do democracia municipal nos encontramos que en Rubi la alcaldesa va a tomar las decisiones de los ciudidanos de modo vinculante. Es decir, que no sólo se preguntará al ciudadano cada 4 años: "¿quién quieres que te gobierne?" Además, cada año, se le preguntará: ¿para qué quieres que sirvan tus impuestos?". El presupuesto participativo La base del Presupuesto Participativo de Rubi es la Assemblea Territorial. Hay 6 asambleas, una por cada territorio en que se ha dividido Rubi (cada una de aproximadamente 10.000 habitantes). En cada asamblea se deciden las prioridades para el presupuesto del siguiente año (ahora el 2003). Como de cada asamblea salen las 5 propuestas más votadas en total hay 30 propuestas para toda la ciudad. Este año los 3 grupos principales de propuestas son: 50% de espacios libres, 20% de viabilidad, 15% de equipamientos culturales. De ahí pasan por 4 Consells Temàtics. Aquí se distribuyen las 30 propuestas según el tema que traten (economía, territorio, sociedad y cultura) para informar de la viabilidad económica, social y ambiental. Tras la información ténica es el Consell de Ciutat el que valora la prioridad de cada propuesta. La representación aquí responde a un 55 % do las asambleas, 25 % de politicos (en proporción votan todos los grupos aun no teniendo concejales), 10 % todas las asociaciones de ciudad y 10 % los ténicos municipales. De aqui pasa al pleno municipal donde hay compromiso moral do que sea vinculante. Si esto se aplicara en Barcelona implicaría Asambleas Territoriales de Barrio (10.000 habitantes) o do Barriada (50.000 habitantes). Las decisiones podrian comenzar por las inversiones do los Distritos (100.000-200.000 habitantes). Parece dificil, pero las objeciones al tamaño de Barcelona no sirven, pues Porto Alegre (Brasil) tiene 2 millones do habitantes y lleva años decidiendo popularmente su presupuesto. No por nada es la ciudad que lidera el Foro Social Hace 25 años salíamos de una dictadura que se parecía bastante a las de los paises que ahora vemos con lastima en lo sinformativos. Llevamos este tiempo con una democracia liberal que nos ha costado más de 100 años conseguir, como al resto do Europa. Y nunca se acaba do conseguir. Esta década nos trae una reacción de las ultraderechas autoritarias. Antiguos votantes de izquierda desengañados por no ser consultados para nada pasan a votar a la ultraderecha. A 200 km., en Perpignan, está pasando. Una forma necesaria de defender la democracia liberal es crear una nueva democracia participativa. Así no resurgiría la ultraderecha autoritaria que on este país conocemos bien. Rubi, la Roja En Rubi gobiernan en coalición ICV, ERC y CIU. Tanto ellos como la oposición (PSC y PP) quieren mantener esta experiencia. Y si la población va haciendo uso de ella no renunciará fácilmente a seguir usándola. Rubí, proviene de rojo en latín, y si todo continúa así sus ciudadanos harán honor al nombre, aún cambiando los políticos.