QUINA PARTICIPACIÓ SOCIAL PER A QUINA CIUTAT?

La Veu del Carrer, Maig-Juny 2002

Joan Subirats (Institut de Govern i Polítiques Públiques UAB)

Parlar de participació de les organitzacions i els moviments socials en les decisions públiques locals és parlar d'un tema, al mateix temps, inevitable i complicat.

Com tots sabern, les relacions entre poders públics i societat no ban sigut fàcils en la història contemporània espanyola. Els llargs anys d'autoritarisme van comportar un allunyament entre estructures institucionals, societat politica, i societat civil. Es va anar consolidant una peculiar dependència social de l'Estat que venia acompanyada d'una arrelada (i segurament justificada) desconfiança de tot allò que era public. No per que fos públic, sinó perquè en temps d'autoritarisme i dictadura tot el que era public s'entenia com "propietat" d'uns quants. Aquesta tradició ha deixat sequeles en Ia nostra forma d'entendre l'espai públic, l'espai civil, que no s'han resolt en el vigent i encara comparativament curt periode democràitic. Aquest espai públic, és vist molts cops, corn un terreny que o bé és ocupat per les administracions públiques, o el mercat, o bé és un terreny de ningú.

Podríern dir que al pais en general li costa avançar en una concepció de la cosa pública com un àmbit de responsabilitat col.lectiva, i tampoc disposa d'una presència forta, estructurada i responsable del que s'ha anat anomenant com societat civil. I això té conseqüències. En moments com els actuals de canvi en tots els àmbits de la vida, els paisos que semblen reaccionar millor són aquells que compten amb els contrapesos d'una societat civil forta. O, dit d'una altra manera, els que compten amb una sòlida xarxa de lligams socials, una bona tradició de responsabilitat civica, i que tenen pautes d'interacció social basades en valors com la confiança i l'autocapacitat d'organització social. Segurament cada cop hi ha més la sensació que una societat civil consistent, lliure i responsable és avui garantia de futur, sinònim de fiabilitat i confiança.

Els poders públics, per tant, han de tractar de pasar de la reticència envers la gent i les entitats, cap a una visió i unes relacions més horitzontals, menys jeràirquiques. Només si entenem que tots junts "tenim un problema, en podrem sortir". No és per tant només un problema de "vendre" projectes a la gent, i de posar bona cara, sinó d'entendre que sense la gent no podrem avançar.

Tres etapes, tres dinàmiques

Des d'aquestes premisses voldriem contribuir a reflexionar sobre el que han sigut i pensem que són les relacions entre entitats i associacions i els poders públics a la nostra ciutat. Pensem que podriem distingir tres grans etapes. La primera seria aquella que es va desenvolupar als anys 70, on es contrapesava un teixit associatiu molt polititzat, que s'estructurava entorn de l'eix antifranquista, i que mantenia una posició d'enfrontament i reivindicació constant enfront dels poders públics autoritaris. La segona entenem que és la que s'ha extés entre els moments finals de la transició i les darreries de segle, on s'ha anat produint, al mateix temps, una una certa institucionalització de bona part del moviment associatiu i una certa crisi - replegament de les entitats cap a nous terrenys de col.laboració - conflicte amb el govern i l'administració local. I la tercera és la que tot just comencem, on noves i velles entitats i associacions busquen i exploren noves vies de relació entre elles i amb els poders públics locals, en un escenari més obert, on es van posant en qüestió motls dels vells paradigmes de funcionament i on tothom ha d'aprendre a moure's en una nova època.

En aquests quadres (veure quadres 1 i 2) volem resumir el que són, des del nostre punt de vista, les principals carácterístiques, per una banda de la manera d'entendre l'exercici del poder en les etapes ja presentades i, per altra banda, el com les entitats s'han plantejat les relacions amb el govern local en aquestes mateixes grans etapes. Creiem que, al marge de l'evident canvi produït pel final de la dictadura, és també significatiu el canvi en la concepció del poder que creiem que s'ha anat desencadenant (o s'hauria d'haver desencadenat) en els darrers anys, avançant cap a formes més compartides d'entendre I'exercici de les responsabilitats públiques, i reduint notablement l'espai per a les formes jeràrquiques tradicionals. Termes com "governance" o "govern de xarxes", govern relacional", "govern de la influència", tracten de descriure una realitat en In que predomina la interdependència entre actors de tota mena, predomina la continuïtat en les relacions entre aquests actors i on no s'accepta sense més el paper formalment superior i jeràrquic de les institucions públiques. És en aquest context en el que haurem d'anar situar avui, pensem, les relacions entitats-administracions públiques.

Cm pot veure's de manera molt esquemàtica als quadres, el que poc a poc va sorgint és una forma d'entendre l'exercici del poder molt més vinculat a la gent, on les "autoritats" haurien de fer més d'"articuladors" que construeixen els interessos generals que d'administradors legals del monopoli de legitimitat pública. I això vol dir acceptar que no existeix un monopoli de legitimació, i que les polítiques "per la gent" s'han de fer "amb la gent", que no n'hi ha prou en informar, sinió que cal aprendre conjuntament. I que tot això no és només no contradictori amb l'eficiència de l'acció pública, sinó que molts cops n'és la garantia.

Canvi en l'espai públic

Volem també posar de relleu el canvi significatiu que des del nostre punt de vista s'ha anat produint en la concepció de l'espai públic. Des de la clàssica visió en la que l'espai públic s'enten com un espai a disposició dels que ocupaven les institucions, patrimonialitzant-ne l'ús i clientelitzant les relacions que se'n derivaven, fins a la situació actual en la que cada cop més s'hauria de postular i buscar una coresponsabilització col.lectiva d'aquest espai públic.

El que cal, doncs, és situar les relacions entre entitats-associacions i administracions públiques en un nou context (entre I'època de nova legalitat i del moment de recerca de nous models de relació del quadre 1) en el que les responsabilitats de decisió estratègica i de govern estan de fet més compartides, sense que això impliqui difuminació de les responsabilitats de cadascú, i on les tensions entre autonomia de les parts i interdependència estan constantment presents.

Quina ciutat volem? És aquesta una pregunta pertinent avui? Qui l'ha de respondre?. Es només un tema del govern local democràtic escolli? Cal només consultar a la gent i a les entitats, o cal un procés compartit des de l'origen? La participació és només un tema sectorial o hauria d'empapar tota l'acció de govern? Preguntes pertinents per èpoques de canvi.

Quadre 1: Relació entre poders públics i societat

	VELL SISTEMA	NOVA LEGALITAT DEMOCRÀTICA	CAP A NOUS MODELS DE RELACIÓ
Característiques del sistema de govern	Centralització jeràrquica	Representació democràtica	Participació en la governació
Relacions gent i polítiques	Polítiques sense la gent	Polítiques per la gent	Polítiques amb la gent
Èmfasi en la participació	No preocupació per la participació	De la participació genèrica a la informació Participació i eficiència mai coincideixen	Aprendre participant Molts cops, per tenir eficiència, cal més participació
Tipus de poder	Qui mana, mana Interessos generals definits autoritàriament	Qui mana, explica Interessos generals definits legalment	Qui mana? Interessos generals construïts col.lectivament
Concepció de l'espai públic	No idea d'espai públic Patrimonialització privada	Espai públic com responsabilitat dels poders públics	Espai públic om responsabilitat col.lectiva

Quadre 2: Relació entre entitats i govern local

	VELL SISTEMA	NOVA LEGALITAT DEMOCRÀTICA	CAP A NOUS MODELS DE RELACIÓ
Plantejament de les entitats versus les administracions	Corretja de transmissió Postura reivindicativga, alternativa, perifèrica	Institucionalització de la reivindicació (sectoralització)	Responsabilitat en la constucció de projectes col.lectius -polítiques (més èmfasi en le territori en la proximitat)
Grau d'autonomia	Clienteles Autonomia crítica Plantejament alternatiu	Tensió entre autonomia i dependència	Tensió entre l'autonomia i captura Plantejaments alternatius embrionaris