2. Comença la marxa. Al davant hi ha els exploradors i els incendiaris. Després vénen els saquejadors, que s’ocupen d’arreplegar el botí i dur-lo al gran tren dels bagatges.
Aviat tot queda en tumult. Els pagesos, que acaben d’arribar dels camps, se’n tornen fent grans crits. Els pastors apleguen els seus ramats i els duen als boscos veïns amb l’esperança de salvar-los. Els incendiaris cremen els pobles i els saquejadors els repassen i depreden. Els habitants, esglaiats, queden o bé cremats o bé capturats i lligats
de mans per demanar-ne rescat, les campanes toquen alarma pertot arreu. Un brot de pànic recorre el país. Allà on mireu, hi veureu elms que llueixen al sol, pendons que onegen al vent, tota la plana coberta de genets. Diners, ramats, mules i béns, tot s’arreplega. El fum puja i s’escampa, les flames espeteguen. Pagesos i pastors corren
en totes direccions.»
Chanson des Lorrains, de l’època de Felip August de França
(final s. XII - principi s. XIII) |