LA MANIPULACIÓ DE LA INSEGURETAT

(text refós de l’obra Crítica de la civilización nuclear, Carlos París. Ediciones libertarias, Madrid, 1985, pàg. 148 i ss)

Hauríem de preguntar-nos si la situació d’inseguretat, si no programada i organitzada científicament per les forces controladores, almenys ha estat hàbilment aprofitada per aquestes. La veritat és que la delinqüència contribueix molt eficaçment a l’estabilitat del poder i a la seva evolució cap a formes autoritàries en una societat amb greus mancances. Quan ja no es poden proporcionar a la ciutadania prou béns i serveis, gratificants i integradors, si més no es pretén que aquesta demani seguretat, que vulgui salvaguardar la seva integritat física, la seva tranquil·litat. La consciència d’inseguretat és promocionada de cara a la ciutadania de les classes benestants. Es programa fomentar un ciutadà aterrit i esporuguit. L’home audaç va ser útil com a model comú en els fascismes, quan s’intuïen en un futur immediat combats de masses; avui dia, amb el desenvolupament tecnològic en què tot ho resol un míssil, no serveix de res, a no ser una minoria molt reduïda de comandos antiguerrilla o guardaespatlles. Pot esdevenir,fins i tot, l’home valent, perillós o incòmode, si es posa exigent i o no es deixa entabanr pel poder. És preferible com a patró normal el ciutadà covard, l’agressivitat del qual, tan demanada als executius, no passa del terreny comercial. Tot un món de missatges conspira, aleshores, per crear un entorn de terror, que envolta la ciutadania corrent,que es veu assetjadada per múltiples perills, des de l’accorralament individual fins a la subversió, que li atacarà els béns i la integritat. És la imatge dels míssils que ens apunten i dels extraterrestres que ens envaeixen. El fet és que la nova ciutadania consumeix indústria de seguretat, que experimenta un creixement significatiu. Actualment, és més fàcil instal·lar una porta blindada que trobar un lampista. La gent compra gossos enormes que resulten perillosos per als altres. Es queda a casa temorosa de sortir al carrer, veient horribles programes de televisió. Al final, acaba donant suport a les despeses d’armament, que la defensen de l’Enemic, í a la proliferació d’armes noves. Sobretot es tracta d’aconseguir que no demani ja l’Estat del Benestar –les despeses socials es retallen i es propugna la ideologia neoliberal- sinó l’Estat de Control. Historiadors com Vicens Vives ens han parlat de la consciència d’inseguretat, provocada per les invasions a l’alta edat mitjana, que dóna la clau de les relacions de vassallatge, en demanda de la protecció senyorial.

ACTIVITATS

1. Què et suggereix aquest dibuix?
   
   
2. Com interpretes l’ombra que surt de l’home?
   
   
3. Realitza un dibuix o collage en què expressis les idees de les teves respostes anteriors.
   
   
4. Comenta el dibuix en relació a l’article 30 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Creus que es respecta?