MOVIMENTS SOCIALS
CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU
NO A LA DESFILADA MILITAR A BARCELONA
NO AL MILITARISME
EL 27 DE MAIG SORTIM AL CARRER PER LA PAU

USTEC.STES. Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).
Eina Sindical d'Informació. Núm. 223, Maig 2000

Aquests són els lemes que organitzacions i entitats pacifistes i ciutadanes han tret per manifestar el seu rebuig a la desfilada de l’exèrcit espanyol a Barcelona, el proper 27 de maig. Des d’USTEC·STEs ens volem manifestar clarament en contra d’aquesta celebració i aprofitem l’avinentesa per recordar que des de l’àmbit educatiu també tenim alguna cosa a dir.

A hores d’ara, no cal recordar a ningú que els eixos transversals ens recomanen (i ens recorden) la necessitat de treballar aspectes, sovint oblidats, com ara l’educació per a la pau, amb tots els components que la defineixen: antimilitarisme, resolució pacífica dels conflictes, coeducació, respecte i protecció del medi ambient, economia sostenible...

Contradictòriament, però, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país estem rebent invitacions per assistir a una desfilada de l’exèrcit. Veiem com l’estament militar es posa en contacte amb la població civil, i més concretament amb el jovent, transmetent missatges que sovint són presentats als mitjans audiovisuals d’una manera espectacular i fins i tot atractiva. Les desfilades en són una clara mostra.

No cal donar xifres sobre el que representa el militarisme i la seva concreció més flagrant: l’exèrcit. L’exèrcit espanyol està format per més de 207.000 militars; hem de tenir present que en les “operacions de manteniment de la pau” se’n mobilitzen, en realitat, uns 2000.

L’actual govern espanyol té previst gastarse 800.000 milions de pessetes (mig pressupost de la Generalitat) per col·laborar en la fabricació d’un caçabombarder europeu.

L’Estat espanyol és un dels principals venedors d’armes al Marroc, però al mateix temps s’arma contra l’amenaça del Sud. La investigació científica mundial dedica gairebé el 5% dels seus recursos a finalitats militars. Aquest percentatge és infinitament superior al pressupost per a la prevenció de conflictes. Al nostre país, l’exèrcit ens costa unes 50.000 pts. per persona.

Arreu del món els exèrcits provoquen víctimes, refugiats, desastres ecològics... Com que la ciutadania no és conscient de les amenaces, el mateix govern es preocupa d’oferir-nos espectacles com les desfilades o celebracions del Dia de les Forces Armades per donarnos “cultura de la defensa” en lloc d’educació per a la pau i la cooperació.

En el fons, aquesta “cultura de la defensa” pretén la legitimació social de l’exèrcit i de la seva funció. I més ara, quan com a contrapartida a la fi de la “mili” obligatòria se’ns vol vendre la necessitat d’un exèrcit més tecnificat, dotat de més armes, cada cop més sofisticades; d’un personal professional gairebé similar, en nombre, al de la tropa de lleva.

Una vegada més, però, cal dir que la seguretat i la defensa no s’obtenen creant i sobredimensionant els aparells de guerra, sinó, ben al contrari, intentant resoldre els problemes que són l’origen de molts conflictes i de moltes violències (fam, misèria, explotació, atemptats contra les minories...).La tasca dels militars, segons ells, és la defen-sa, però s’ha d’examinar el concepte militar de defensa per veure si ens resulta útil a tota la societat o no. A més a més, aquesta defensa necessita d’una disciplina militar cega i d’una concepció molt especial de la masculinitat per funcionar, que ofega la iniciativa i la diversitat. Ens sembla que aquest concepte de defensa és fruit de la competència i la dominació, no de la cooperació, atès que aquesta última neix de la confiança mútua.L’existència de l’exèrcit espanyol, com la de qualsevol exèrcit es basa en la desconfiança envers l’altre, que sempre és considerat com a potencial enemic i davant del qual ens hem de preparar adquirint cada cop més avions, tancs, míssils... que després són exposats en les seves parades i desfilades. Aquesta concepció de la defensa, sens dubte tributària dels interessos de les indústries armamentístiques, comportarà immenses despeses (que es podien haver destinat a necessitats socials més urgents) i una imparable escalada de tensions i armes que representa una greu amenaça per al futur de la terra i de la humanitat.

Hi ha diferents arguments que intenten legitimar la guerra i la seva expressió més propera: l’exèrcit. Nosaltres pensem que hi ha formes menys costoses, per al sofriment humà, d’aconseguir la pau.

Fem nostra la crida de les accions preparades en contra de la desfilada del 27 de maig.
CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU.

Emili Aguado, membre de la Comissió de Moviments Socials d’USTEC·STEs