LA HISTÒRIA DELS CAMPEROLS SENSE TERRA

 

Als països tropicals la riquesa està mal repartida. Les terres fèrtils estan en mans d'uns pocs terratinents, els senyors". Algunes d'aquestes terres estan infrautilitzades, d'altres s'utilitzen per a productes d'exportació, aliments de luxe per als consumidors del Nord (cafè, cacau, canya de sucre, plàtans, pinyes, te, etc.). Amb la necessitat d'exportar per pagar el deute extern, cada vegad més les millors terres es dediquen als cultius d'exportació mitjançant grans plantacions. Si els "senyors" no els donen feina de jornalers, els camperols es veuen obligats a marxar de les seves terres on sempre havien viscut i treballat, per això se'ls anomena camperols "sense terra". Molts deixaran el camp i emigraran cap a la ciutat per guanyar-se les garrofes, sense destí ni feina. La majoria acabarà a les barraques dels barris marginals de les grans metròpolis del Sud. Altres entren en contacte amb la selva, amb un sol objectiu: aconseguir un tros de terra per cultivar cereals, fesols i qualsevol altra cosa que els permeti sobreviure. Per cultivar tot això tallen arbres i arrels, ho cremen tot i sembren les llavors. Els camperols "sense terra" cauen en la trampa de la il·lusió i la ignorància. Desconeixen el terreny, l'agricul-tura convencional està destinada al fracàs. La riquesa de la selva està en la selva, no en la terra. Al cap d'un o dos anys, la collita no és suficient per alimentar-se, l'aigua de la pluja s'ha emportat tots els nutrients del sòl. El nou colon ha de tornar a tallar arbres, en busca de terres millors... El sòl es degrada, apareix el desert, la desforestació avança.

Index

Següent