QUINES SÓN LES FONTS INFORMATIVES?

Activitat 5: fer de periodistes
al Marroc i a Espanya

 

Objectius


Descripció de l'activitat

Es tracta de posar-se en el rol de periodista i escriure una noticia d'un fet relacionat amb el tema de la immigració (pot ser alguns dels temes que s'hagin treballat en una activitat anterior).

Es formaran dos grups i se separaran en l'espai, l'alumnat que pertanyi al grup 1 faran de periodistes marroquins i construiran la noticia des d'aquest context. Les persones del grup 2 faran de periodistes espanyols i construiran la noticia per a un mitjà de premsa d'aquest estat.

Es donaran limitacions d'espai com es treballa en els mitjans escrits (10'5 línies) i de temps(13'). A continuació es posaran en comú les sensacions experimentades. Per a complementar la seva informació llegiran fragments d'entrevistes a periodistes sobre la seva professió (vincle a les Opinions de periodistes sobre la seva professió) i es debatrà sobre això i sobre la responsabilitat de la professió periodística.


Recursos

Article de noticia sobre El Ejido de la premsa Marroquí.
Article de noticies sobre El Ejido de la premsa espanyola.
Document fotocopiat de les Opinions de periodistes sobre la seva professió.
Algun document que parli de la cultura marroquina, la situació del país, la censura que pateixen els periodistes.

Duració


Sessió d' una hora.

 

OPINIONS DE PERIODISTES SOBRE LA SEVA PROFESSIÓ

"Som persones que vivim en tensió, que estem en un engranatge industrial -les empreses periodístiques-, però que a la vegada hem de fer una feina intel.lectual. Hi ha un públic i tenim una missió a fer, modesta i efímera. El periodista ha deixat de ser -si és que mai ho ha estat- una figura privilegiada, i s'ha convertit en un interpretador quotidià i parcial de la vida de la gent. (...) Als periodistes ens convé fer un exercici d'humilitat i de modèstia, i de col.locar-nos en el lloc que toca, un lloc que respongui realment a les nostres potencialitats i limitacion. Sovint ens passem o caiem en el catastrofisme -no podem fer res, estem sota una censura encoberta- o en la hipervaloració -som el quart poder, els garants de la democràcia-. Ni una cosa ni l'altra."

Francesc Marc Alvaro. Periodista, professor Universitat Ramón Llull.
(Entrevista publicada EL 9 NOU. 14/1/00)

"Un veí pregunta al nen de pocs anys: La teva mare, a què es dedica?. No ho sé, però es pinta molt i treballa de nits". Aquí qualsevol s'imagina la mare vestida de cuir fent cantonades. L'anècdota s'atribueix al fill d'una periodista nord-americana". Les mares periodistes tenen moltes amigues sense fills (64.8% dones periodistes no són mares) i molts amics amb fills (53.6% homens periodistes són pares), segons l'esudi El sostre de vidre publicat per l'Instiut Català de la Dona.
"El gran inconvenient són els horaris. La canalla surt de l'escola a les cinc, l'hora que jo tinc la feina forta i plego molt tard" (Mercè Conesa. El Periódico).
"A partir d'una hora et canvia l'humor, penses que estàs fent un cop baix als teus fills. I alguns caps no ho entenen" (Milagros Pérez Oliva. El Pais)
"El repartiment de la feina entre la parellavol dir ¾ parts de la dona i 1/4 part de l'home. La dedicació als nens, tenir cura de la seva vida escolar, portar-los al metge, preocupar-se de la seva alimentació és una tasca més d'elles que d'ells. La desigualtat és evident." (Júlia López -periodista- i Joana Gallego-professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB-).

Mercè Molist. Reportatge: "La mama és periodista".
(Publicat a la revista Dones Perodistes. Juny 1995 )

"El periodista és qui té una professió que barreja de tres qualitats inherents a l'ésser humà: la tafaneria -avidesa de conèixer coses noves-, la capacitat d'interpretar i d'expressar el que s'ha conegut i el que s'ha compès de forma entenedora. Per a mi el periodisme és una activitat eminentment pedagògica i el periodista un mediador a qui toca treballar amb una matèria ta delicada i tan important per al sistema social com és la informació. (...) La societat ens demana que exercim la nostra funció mantenint una sèrie d'equilibris; potser el més complicat és el que hi ha entre la necessitat d'explicar la realitat objectivament, fins on es pugui, i al mateix temps contribuir a la seva interpretació. També, el que hi ha d'haver entre la llibertat d'informació i l'exercici de la responsabilitat social. D'això darrer, qui vulgui en pot dir ètica professional, però en podríem dir senzillament periodisme de qualitat."

Salvador Alsius. Periodista i president del Col.legi de Periodistes de Catalunya.
(Entrevista publicada Diari de Tarragona. 31/3/00)

(tornar)

 

Tornar a l' Índex de les Activitats
Següent Activitat