L’anell

Idees clau:

Assignar significat a les experiències, encaixar-les amb les construccions culturals i atorgar-los-hi persistència per la via de la memòria de manera que puguin incorporar-se com a aprenentatge entre els nois i les noies, té a veure amb el caràcter complex del treball que s’hagi pogut realitzar. Així, la in-corporació de les diferents tècniques, reflexions i possibilitats, a la vida quotidiana, com a recurs dels nois i noies, transcendeix el marc temporal del treball que s’ha fet durant les sessions. Cal mencionar com l’estructura temporal de la vivència va més enllà de la pròpia vivència en l’espai, doncs amb el pas del temps, poden aflorar sentiments i  emocions desemmarcades ja del què representa el moment durant el qual hem estat treballant, com per exemple la posterior narració de les experiències en altres contextos.

La narració de l’experiència, a més, possibilita poder comprendre, dins les estructures que coneixem, les nostres pròpies vivències, i donar-los un significat. Així, és d’especial interès poder cloure la intensitat i el moviment emocional generat durant el treball amb un espai de seguretat i confiança en forma de cercle, on s'entrecreuïn les mirades de totes i cada una de nosaltres. Una forma que recorda els cercles d’apoderament i de presa de decisions de molts pobles d’arreu del món.

Els objectes són elements que poden constituir un vincle entre les persones que estableixen una comunicació. Són elements que faciliten certs significats, que es poden omplir de qualitats i d’emocions susceptibles d’impregnar les situacions. Són “nodes de significació densa”, com els anomena l’antropòloga Donna Haraway, que possibiliten el treball que es vol realitzar en un determinat context. Així, al voltant de l’objecte, es pot generar no només un sistema d’ordenació –necessari en la dinàmica-, sinó també una xarxa de desitjos, sentiments i emocions.

Intenció educativa:

• Establir un marc de seguretat i de confiança.
• Crear un espai caracteritzat per l’absència de judici i l’escolta activa.
• Facilitar un espai d’apoderament personal i col·lectiu.
• Expressar i compartir lliurement, des de la pròpia vivència, allò que no hem tingut l’oportunitat de compartir fins al moment.
• Reconèixer els desitjos i fantasies, així com les pròpies limitacions i temors que hem pogut observar al llarg del treball.
• Reconèixer i gaudir d’un ampli ventall d’emocions i sentiments, i valorar-ne la utilitat per a  les nostres vides.
• Prendre consciència dels processos dels i les altres, així com del procés col·lectiu, i acollir la riquesa de les diferents vivències que poden haver aparegut.
• Facilitar el tancament del moviment que pot haver-se generat en els processos individuals i col·lectius.
• Construir llaços de cooperació en el grup, i el sentiment de comunitat.

Temps estimat: 45 minuts – una hora

Desenvolupament:

Es demana al grup que segui en un cercle gran on es puguin mirar tots i totes als ulls. Es convida a aquells i aquelles qui ho vulguin, a construir un objecte, que serà un gran anell, una mena de tòtem o objecte sagrat, amb alguna cosa molt preuada que tinguin a l’abast (si s’escau i és possible, es pot demanar ja prèviament que ho duguin de casa seva). Un cop construït l’objecte, l’educador/a donarà les pautes: Farà una pregunta, com per exemple, què t’emportes d’aquest procés?. L’objecte s’anirà passant, de manera que la persona que tingui l’objecte és qui parla, la resta l’escolten.
Abans de començar es demanarà que es parli des del cor i s’escolti des del cor. Per fer-ho així, ajuda ser breu i no preparar el que vas a dir.

Es poden fer tantes voltes com es cregui convenient. I les preguntes que es vulguin. L’educador/a és qui donarà fi a la dinàmica, recordant d’agrair al grup el treball realitzat i el procés viscut. No serà obligatori parlar en cap de les rondes. Al final, es pot deixar l’anell al mig, i cada persona, quan vulgui, anirà a recollir  el seu objecte preuat.

Criteris d’avaluació:

Recollir amb delicadesa les vivències i els processos generats és un treball d’especial importància, i amb el qual cal anar en compte. Acollir les vivències subjectives, així com poder finalitzar el procés col·lectiu, requereix una especial atenció en les narracions, així com en les dobles senyals que poden generar-se. És important atorgar el temps d’escolta necessari per a cada una de les persones, i no emetre judicis sobre el temps emprat. També és important al tancar el cercle, acollir i agrair l’aportació d’aquelles persones que no hagin volgut parlar, reconeixent la seva existència i agraint-ne la seva presència, necessària per al grup. Cal posar especial atenció en allò que es genera més enllà d’aquell/a qui parla, de les vivències que poden transcórrer de manera paral·lela. El potencial del cercle pot comportar moments intensos, que cal acollir.