Que es canviï de lloc qui ...

Idees clau:

És important crear espais de seguretat i confiança que potenciïn llaços de solidaritat i cohesió entre els nois del grup. Uns vincles basats en l’afecte i la cura. Aquest espai es pot crear compartint experiències personals. És important poder parlar de vivències entorn la família, les amistats, les relacions afectives/sexuals o la sexualitat amb un mateix, els desitjos, els somnis, les pors, les necessitats, etc.
Les pors, les necessitats i els desitjos masculins estan condicionats per la socialització de gènere.  La majoria de les pors que presenten els nois sovint tenen a veure amb factors improbables o llunyans (com la mort d’un familiar) ja que als homes només ens està permès sentir por davant coses molt greus i no tant quan ens enfrontem a situacions quotidianes. 
Amb veu d'home: Entenem que és important aprendre a separar les necessitats dels desitjos ja que els nois (a diferència de les noies, on passa el contrari) sovint els confonem. Els desitjos tenen a veure amb el prestigi, l’èxit, la sexualitat i no parteixen d’un autoconeixement personal ni d’un projecte definit. Possiblement, als nois ens costa identificar les necessitats perquè no ens han educat en la cura ni en l’autonomia.

Intenció educativa:

  • Establir un marc de seguretat i confiança
  • Prendre consciència de la diversitat del grup i del que ens uneix més enllà del que ens separa.
  • Aprendre a expressar i compartir lliurement les nostres pors
  • Aprendre a diferenciar desitjos de necessitats
  • Analitzar com tots els homes compartim formes de pensament que influeixen en la nostra visió de la realitat i en la forma que ens posicionem en el món.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

La dinàmica es divideix en dues parts:

1) Els participants seuen en un cercle de cadires. L'educador té preparades de vuit a deu afirmacions sobre temes diversos i sempre encapçalades per “que es canviï de lloc qui ...”. Es pot començar amb algunes afirmacions desvinculades del tema que estem treballant per anar escalfant motors, com ara: “que es canvi de lloc qui pensi que és divertit “xatejar” per Internet”, o “que seria excitant anar a viure fora uns anys”. Els que estiguin d'acord s’hauran d’aixecar i canviar de cadira, mentre la resta continuen asseguts. Després de cada afirmació se'ls demana a dos o tres participants que diguin les raons per les quals s'han aixecat o quedat en les seves cadires. Poc a poc l’educador anirà introduint afirmacions orientades a poder parlar d'experiències personals. En aquest cas suggerim enunciats del tipus: “que es canviï de lloc qui mai no ha tingut por” o qui tingui por a ...” per treballar les diferències entre necessitats i desitjos podem construir afirmacions com ara “que es canviï de lloc qui voldria ser...” o “qui cregui que és....”

2) En la segona part l'educador treu una cadira del cercle i convida un noi  (o ell mateix) a posar-se de peu al mig de la classe. Aquesta persona ha de fer alguna afirmació que sigui veritat per ella (“que es canviï de lloc qui cregui que totes les noies són iguals”). Les persones que comparteixin aquesta afirmació s’hauran de canviar de lloc. La persona que estava al mig també ha de buscar una cadira per seure, de manera que serà una altra persona la que quedarà al centre per dir una nova frase. Es interessant que el propi grup de nois decideixi lliurement els temes dels que vol parlar però si s’estanquen, l’educador sempre els pot animar amb propostes genèriques al voltant de les noies, la família, el grup d’amics, el sexe, els somnis, les pors o els desitjos.

Criteris d’avaluació:

És important impedir el judici de valors entre ells. També cal recordar que en aquesta dinàmica no hi ha policies (és a dir, ningú no pot dir a ningú si s’ha d’aixecar o no de la cadira). Cadascú és lliure de fer i d’exposar-se en la mesura que consideri oportuna.
Algunes preguntes posteriors poden girar al voltant dels temes que han triat. -Creieu que les noies haurien triat els mateixos temes? Per què?

  • Com ens ha influit parlar d'uns temes i no d'altres?
  • Els homes tenim temes prohibits, dels quals no podem parlar?
  • Els temes de “nois” i de “noies” es valoren per igual?

Si no hem aconseguit que parlin dels seus temors, desitjos i necessitats obertament sempre els podem demanar que els escriguin en tres targetes de diferent color encapçalades per les preguntes: de què tinc por? Què necessito? Què desitjo?. Després d’una estona es poden passejar per la classe amb la targeta al pit.
A l’hora de dinamitzar aquest espai és important que no es qüestionin les presentacions dels altres nois i que només es permetin preguntes aclaridores. Per acabar, farem la posada en comú entorn als elements comuns que han aparegut i l’exposició de les idees clau.