La vida d’en ...

Idees clau:

Existeix un model de masculinitat hegemònic, el que en aquesta guia definim com a model tradicional, que ens assenyala com hauria de ser un home al llarg de les diferents etapes de la seva vida (de nen, d’adolescent, jove o adult). Si volem obrir espais on poder viure la nostra masculinitat de forma més lliure i saludable haurem de començar per flexibilitzar, qüestionar i, si ens sembla adient, transformar aquest model tradicional.

Intenció educativa:

• Reconèixer quins són els estereotips de gènere.
• Descobrir com afecten aquests estereotips en la construcció de la nostra masculinitat.
• Analitzar les expectatives de gènere dels nois i com aquestes condicionen les seves expectatives de futur.
• Valorar la conveniència de flexibilitzar aquestes expectatives per a poder definir lliurement la nostra masculinitat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Mostrem al grup d’alumnes la fotografia del nadó que teniu en els annexos. Abans que res els expliquem que acaba de néixer i que li hauríem de posar un nom, tenint en compte que és un nen. Després, demanem als nois que es distribueixin en tres grups. Tots tres hauran d’imaginar-se un moment de la vida de X (el nom que li hagin posat) i representar-la amb una imatge estàtica a partir dels seus cossos.

El grup A, representarà el dia del seu segon aniversari

El grup B, un dia quan ja te 16 anys

El grup C, en algun moment un cop ha complert els 30 anys

Els deixem 15 minuts perquè pensin en la imatge i l’assagin entre ells. Un cop les tinguin enllestides el primer grup es col·locarà davant dels altres. Demanarem a la resta que tanquin els ulls i només els deixarem obrir-los quan la imatge estigui preparada. Tots plegats l’observarem amb atenció i descriurem el que veiem. Seguirem el mateix ritual amb els altres grups. Després podem mirar de resumir quina vida ens imaginem que ha tingut el “X”, resseguint les tres imatges presentades.

Criteris d’avaluació:

El debat es pot encetar per preguntar en quins àmbits de la seva vida l’hem vist i trobar conjuntament informació que no hagi estat reflectida en les imatges: té feina? I criatures?, quina relació creieu que té amb la seva família? Manté el contacte amb el grup d’amics i amigues de l’Institut? I sobretot, creieu que la seva vida hagués estat la mateixa si hagués estat una noia? 

A continuació els podem demanar, Qui firmaria la vida de “X”? Què els agrada del que han vist i què en canviarien. Pot resultar interessant contrastar la vida del personatge amb la seva pròpia i demanar-los una projecció per observar com s’imaginen d’aquí 15 anys: on et veus treballant? Quants diners creus que guanyaràs? Amb qui t’imagines compartint la teva vida? Quines creus que seran les teves necessitats? I els teus temors? Quan creieu que va passar de ser un nen a ser un home? Aquestes darreres preguntes ens poden servir per contrastar les respostes amb l’activitat anterior. Si comencen a aflorar alguns bloquejos en el grup, aquesta dinàmica també es pot treballar per parelles.

A partir d’aquí  convé cridar l’atenció sobre els diferents àmbits de la seva vida (família, treball, temps lliure) en els que existeixen expectatives que indiquen com hauria de ser un home adult. També els podem preguntar quins referents adults i propers han fet servir per construir les imatges i si els han condicionat  al llarg de la seva vida. Ara la pregunta final seria, ¿Sentiu que aquestes persones han estat felices mirant d’ajustar-se a aquests expectatives? ¿Què s’han deixat pel camí?