Un mar d’opcions

Idees clau:

La creativitat es vincula a la capacitat de saber resoldre problemes. Aquesta capacitat es relaciona amb la conjunció de les característiques personals, el saber orientar un procés i el saber elaborar uns resultats. En aquest sentit disposem d'estratègies que ens poden ajudar, tant a elaborar noves propostes davant d'un problema en concret, com -en el marc educatiu- a treballar el desenvolupament d'habilitats personals. Davant del neguit de buscar com resoldre un problema és fàcil que ens trobem amb algun obstacle. Els més habituals són: la dificultat de canviar respostes estereotipades; la incapacitat de modificar la percepció; bloqueigs socials, culturals o emocionals, o l'excessiva familiaritat amb un tema. És important saber sortir de l'esquema quadriculat en què sovint ens autolimitem sense adonar-nos-en. Com explica George Lafèrriere, sempre hi ha n+1 possibilitats de resoldre un problema o situació, és a dir, sempre hi haurà alguna nova solució (+1) a part de totes les que hàgim pogut imaginar i assajar (n). Si els mandats tradicionals de la construcció de gènere ens volen portar d’A a B, la creativitat i la imaginació ens poden dur allà on nosaltres vulguem.

Intenció educativa:

  • Adonar-se de la importància d'imaginar totes les solucions possibles a l'hora de construir alguna cosa que desitgem. Anar més enllà dels límits inexistents que a vegades ens imposem.
  • Experimentar algunes tècniques d'elaboració de solucions creatives.
  • Valorar el treball de l’expressió i la creativitat com a camí per desenvolupar habilitats socials.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

1ª part: això no és un diari
El grup se situa en cercle i es deixa un objecte al mig, per exemple, un diari enrotllat. Es tracta que surti un noi o noia  i faci una acció amb l'objecte mostrant al gran grup què s'imagina que és allò sense dir-ho en veu alta (per exemple, imagina que és un raspall de dents, agafa l'objecte i fa el gest de rentar-se les dents), deixa l'objecte novament al centre del cercle i espera que surti algú altre. Si costa que surtin al centre es poden passar l’objecte entre ells enlloc de deixar-lo al mig i fer una ronda perquè tothom ho faci com a mínim una vegada.

2ª part: nedant al mar de la creativitat
Ara l’educador o educadora demana al grup, que encara es manté en cercle. que tanqui els ulls, i simultàniament farà un mar circular (omplirà el cercle) amb diversos papers de diari. Un cop hagi finalitzat els diu que ja poden obrir els ulls i que comparteixin les primeres impressions. Què creieu que és això? Els explica que aquell és el mar de la creativitat, un espai on tot està permès. Després, deixem un parell de rotllos de cinta adhesiva i els diem que ara es tracta que construeixin una escultura de forma individual amb l’únic pretext que faci referència al que entenen per “QUÈ ES SER UN HOME”, si són una noia, i “QUÈ ÉS SER UNA DONA”,  si es tracta d’un noi, i amb la consigna que només poden fer sevir el material que tenen al davant (diaris i cinta) És aconsellable que el treball es faci en silenci i que l’acompanyem d’alguna música. Els deixarem 10 minuts per fer l’escultura i els demanarem que la col·loquin en algun espai de l’aula. Posteriorment, com si ens trobéssim en un museu, ens passejarem per l’aula aturant-nos davant algunes de les escultures i compartint les primeres impressions.

Criteris d’avaluació:

És interessant observar com les escultures sorgides espontàniament i construïdes a partir dels fulls de diari i de la seva imaginació poden evocar-nos idees tant diferents en uns i en els altres i poden servir-nos de suggeriment per tractar un tema. També es important destacar la importància del procés, valorar l’individualitat de cada escultura i desterrar dels comentaris el que està ben fet i el que no. Serà interessant compartir amb l’alumnat com s’ha sentit durant el procés i veure com, possiblement, tant els nois com les noies tenen una visió estereotipada de l’altre sexe (de fet, és molt possible que surtin escultures pròpies de la guerra entre sexes). Si el conjunt del taller ha funcionat, quan abordem el mòdul del diàleg intergenèric, podrem contrastar fins a quin punt s’han modificat aquestes percepcions estereotipades del primer dia. Ara, però, no és el moment de fer un debat a fons sobre continguts sinó d’explorar la pròpia imaginació i creativitat i recollir-ne les primeres impressions sobre el tema que abordarem al llarg del taller.

Per saber-ne més:

Un bon punt de partida i de suport al professorat pot ser la lectura de l’article: “La creativitat font de solucions” de Marina Caireta i que podeu trobar a:
http://escolapau.uab.cat/img/programas/educacion/publicacion012c.pdf