És la teva nit

Idees clau:

Hi ha tot un món de fantasies rere el nostre inconscient, tot un món de representacions mentals, el tema principal de les quals, són les relacions sexuals. I que ens acompanya des de ben petites, al llarg de la nostra vida. Tot un món de fantasies en la nostra manera de relacionar-nos, de seduir, i de crear espais d’intimitat amb nosaltres mateixes. Les fantasies promouen un ambient segur per deixar anar amb llibertat la imaginació i deixar que s’explicitin, o sorgeixin, noves sensacions sexuals. Permetre’ns fantasiejar ens allibera de tota responsabilitat, doncs podem parar les nostres històries en qualsevol instant i donar-los-hi un nou rumb per on navegar.
Les fantasies sexuals poden ser pensaments fugaços, imatges sexuals, o bé històries que semblen pel·lícules, però també experiències sexuals sense una trama narrativa determinada. És possible que les fantasies traspassin els límits de l’aparent sentit comú, tanmateix, cal considerar-les tan vàlides com qualsevol altra experiència sexual.
Existeix una relació, sovint, entre les nostres fantasies i la nostra trajectòria i experiència de vida, representant així, un material molt valuós pel nostre autoconeixement. A més, en les fantasies podem complir rols i fer accions que en la nostra vida real no ens permetem, o bé, poden també ser útils per permetre’ns viure experiències amb què sentiríem culpa de viure i/o desitjar en la nostra quotidianitat. 

Intenció educativa:

• Valorar la importància que tenen les fantasies sexuals en el nostre autoconeixement.
• Conèixer i identificar els mites i les actituds associades a les relacions sexuals i pràctiques sexuals.
• Aprendre sobre les diverses formes de relació sexual humana i de la sexualitat amb una mateixa.
• Donar una imatge no només coital de les relacions sexuals, sigui quina sigui la pràctica o el desig sexual.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

1.) Demanem a les noies que cerquin un racó de la classe per estar còmodes, i que tanquin els ulls, si ho volen. Abans de res els expliquem que es tractarà de fer una visualització entorn les seves fantasies sexuals. Les convidem a caminar per un bosc, on es va fent de nit. Al final del camí, s’hi troben una cabana i obren la porta. Els demanem que s’imaginin el seu moment ideal, d’amor o de sexe, etc. demanant-los que sigui del tot fantàstic, il·limitat i imaginatiu, tant com ho desitgin. Pot haver-hi persones conegudes, desconegudes,  moltes persones, poques, ningú, etc. Tot s’hi val, no hi ha cap límit ni frontera. Els diem que és la seva nit.

2.) Transcorregut el temps que faci falta, el grup es posa  en cercle i donem un paper en blanc a cada noia. Demanem que, aquella qui ho vulgui, pot escriure què és el què ha passat dins la cabanya. Per no saber qui ha escrit cada relat, els recomanem que escriguin amb majúscules. Una vegada escrit, tothom haurà de doblegar la fulla en un nombre igual de plecs. Les recollim, i li donem una fulla a cada persona anant amb compte que no sigui la mateixa que han escrit, i es van llegint en veu alta. En finalitzar, es recullen de nou els escrits.

Criteris d’avaluació:

Hem de tenir en compte que poden sorgir històries diverses, històries més íntimes, històries pornogràfiques, històries romàntiques o històries de dominació/submissió, històries que aparentment traspassen els límits d’allò socialment permès, etc. I que poden generar riures i comentaris entre les noies, precisament per estar tocant certs límits, que acostumen a ser un tabú, del què no se’n pot parlar. És important recordar que les fantasies són vàlides com a tals, i que no estem obligades a dur a terme allò que hem imaginat. Tanmateix, cal que l’educadora estigui atenta per evitar judicis i acollir tot allò que pugui sortir al llarg de l’exercici. Així com també cal dirigir l’atenció cap a noies que els hagi estat difícil imaginar una fantasia, i comprendre-ho com a vàlid i part integrant també de la dinàmica. És important, al mateix temps, estar alerta a les fantasies en el cas que n’existeixi alguna que es relacioni, de manera no plaent, amb alguna experiència dolorosa del passat d’alguna noia.

L’educadora pot facilitar un debat posterior, amb preguntes com: Com són les persones amb qui us trobeu? El/la/els/les coneixeu? Què passa o què feu (o què esteu disposades a fer)? Què sentiu? Qui pren la iniciativa? La història té continuïtat o s’acaba? Aconsegueixes que passi el què desitges? Com ho aconsegueixes? Com és l’encontre? La persona ens estima? L’estimem? És necessari estimar-se? És una història que us respecta les necessitats bàsiques? És saludable? La desitges? És fàcil que es pugui acomplir? I llavors es poden fer preguntes entorn: Creus que els nois poden haver tingut fantasies similars? Si no és així, en què es diferencien? N’hi ha de més o menys realistes? etc.