Parlant des d’altres llocs: El Rol Playing

Idees clau:

L’aprenentatge cooperatiu intergenèric va de la mà d’un marc de seguretat, on nois i noies puguin expressar les seves necessitats, límits i desitjos, coneixent i reconeixent-se a sí mateixes, i també a l’altra, en aquest procés. Un marc d’interacció mixta -de nois i noies-, on poder transitar per diferents possibilitats improvisadores que vagin més enllà dels marcs de restricció aparents. La deconstrucció i la nova producció de relacions intergenèriques saludables i justes, depèn d’un diàleg i d’una articulació entre totes les peces d’un trencaclosques, que a voltes, és difícil d’encaixar. Tan les noies com els nois poden ocupar allò considerat com la “norma” –la construcció del sexe/gènere i les relacions que se’n deriven- d’una miríade de formes diferents que poden excedir la mateixa, tornar-la a dibuixar, o bé, possibilitar la transformació de les diferents realitats. L’assimilació del sistema i les estructures socials en les nostres relacions i les nostres vides, entra en confrontació amb la possibilitat d’acció i l’apoderament personal i col·lectiu, per anar més enllà d’allò que simplement ens diuen que existeix o que “ha de ser”. 

És important contribuir a la prevenció de les violències de gènere promovent la presa de consciència individual i col·lectiva sobre elles, i fomentant la reflexió entorn la capacitat de les persones d’establir relacions satisfactòries i igualitàries. Tot i així, identificar els sentiments o emocions i saber-los gestionar, no és una tasca senzilla, i pot provocar en nois i noies sensacions d’inseguretat que es canalitzaran, sovint, en diferents direccions, depenent del sexe/gènere en què has estat socialitzada. Autorresponsabilitzar-nos d’aquest aprenentatge és important, així com també ho és respectar-se el temps que un i una mateixa necessita en els seus processos, mesurar les exigències de l’entorn, i apoderar-se en la presa de decisions i la manifestació d’aquestes en les seves relacions i en els diferents àmbits de la seva vida.

La reproducció de les “microviolències” o “micromasclismes”, té conseqüències en les nostres vides, tot i ésser d’especial importància remarcar que existeixen diferències en com afecta a cada sexe/gènere. De manera aïllada no s’identifiquen, o són difícils d’identificar. Sovint es tradueixen en les nostres vides en comentaris de desvalorització, estratègies de control, de falta de respecte o limitació de la voluntat de l’altre, la utilització dels privilegis, etc. creant malestar i sentiments difusos en les noies; així com també en els nois. I que són de difícil gestió. És important fer referència a com, en les nostres relacions, el consentiment no significa permís, sinó l’explicitació dels desitjos entre ambdues persones.

Un dels aspectes amb què més influeix la construcció del gènere és amb l’expressió o repressió dels desitjos i emocions, i això es tradueix molt sovint, en una desigual consciència i explicitació d’aquestes, de les necessitats, límits i temors.

Intenció educativa:

• Desterrar els mites i creences entorn les relacions afectivo-sexuals que generen situacions de dependència i opressió, a més de limitar el desenvolupament autònom de la persona.
• Ser conscients de les relacions que mantenim, i de com ens percebem i situem en elles.
• Aprendre a reconèixer què és allò que volem fer i allò que no volem fer.
• Promoure la capacitat per reconèixer situacions en què exercim o rebem pressió, i desenvolupar eines per clarificar els límits i evitar traspassar-los o bé, que es traspassin.
• Ser conscient de què és irrenunciable en les pròpies relacions, així com tenir consciència de les pròpies necessitats i desitjos.
• Treballar en la direcció d’un apoderament en la presa de decisions i fer referència a la parcel·la de poder existent en cada una de nosaltres.
• Possibilitar l’absència de judici i l’escolta activa en les necessitats de l’altra.
• Prendre contacte amb l’espai personal, i reconèixer i comprendre el concepte d’individualitat.
• Respectar el dret al propi espai, així com al de la nostra parella.
• Desenvolupar alternatives a la violència i reflexionar entorn nous models de relació.
• Sentir els dominis de dominació/submissió i poder cercar alternatives a aquest tipus de relació.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

La dinàmica està basada en una sèrie de situacions plantejades, que els nois i les noies hauran d’escenificar, amb poc temps de marge per preparar les improvisacions. Es deixaran entre 10 i 15 minuts, depenent del temps de què es disposi, i tenint en compte la importància de dedicar més temps a la segona part de la dinàmica.

1.- L’educador o l’educadora, demanarà que, de manera lliure, es facin grups d’entre 4 i 6 persones (depenent del número d’alumnes), i es repartiran unes targetes amb descripcions de diferents situacions. A partir de la situació narrada, el grup la debatrà i la treballarà teatralment. L’educador o l’educadora anirà acompanyant els grups en el seus dubtes o dilemes, si és necessari.

Les situacions poden ser inventades per l’educador/a (i adaptades a les necessitats concretes del grup). Es poden fer servir les que aquí plantegem o convidar al grup a escriure les seves, si els interessa treballar alguna situació que han experimentat. O bé combinar ambdues opcions.

A continuació, detallem alguna de les situacions que poden narrar-se.

1.) Encara no has fet RES?
En Manel surt amb la Clara des de fa dues setmanes. La Clara tenia fama de ser la noia més promíscua de classe: ja va tenir nòvio, i tots saben que té experiència i que gaudeix amb el sexe. En Manel és molt poc experimentat, per ara. Després d’una cita en què van al cinema, en Manel es troba amb els seus amics de classe, que li pregunten com ha anat la cita. Al explicar-los que sols ha anat al cine, comencen a riure-se’n i a fer-li pressió perquè “ataqui”, d’una vegada.
2.) M’has enganyat!
L’Odei i l’Urdin són parella. L’Odei se’n va a les festes majors del seu poble, i l’Urdin rep una trucada d’un amic seu que assegura veure a l’Odei enrollant-se amb un amic/ga del poble. El dia que l’Odei torna, l’Urdin l’espera impacient i amb angoixa a l’estació d’autobús...
3.) Què fas així? Canvia’t la samarreta.
Just abans de sortir cap a una festa, l’Ivan i la Sheila, que són parella, es posen a discutir per la roba. L’Ivan exigeix a la Sheila que es tregui la samarreta que porta i se’n posi una altra que sigui…Diferent.
4.) Qui era al telèfon?
L’Àlex i  la Manu són parella, i estan passant la tarda amb els col·legues. A la Manu no paren d’arribar-li missatges i l’Àlex l’observa, mentre la Manu riu quan els llegeix. Quan els col·legues marxen, la Manu surt per acomiadar-se. L’Àlex té al davant el mòbil de la seva parella…
5.) Puges a veure una peli?
L’Emma i en Pablo estan sortint des de fa tan sols una setmana. Abans eren amics, però encara els falta molt per conèixer-se i tenir confiança. Després de passar la tarda junts, arriben davant de la casa d’en Pablo.
-Puges a veure una peli?
L’Emma ho accepta, i mentre es miren, s’agafen de la mà i es fan alguna carícia. A mitja peli, en Pablo se li tira a sobre i li “posa mà”. L’Emma sent que no és el que volia, però tampoc no sap si ho vol tallar, ni com parar-ho.

2.- Un cop passat el temps considerat, es convidarà als grups, un per un, a mostrar les diferents situacions que han treballat, el com són i el com acaben (si és que acaben). Un cop acabada la representació, l’educador/a passarà a treballar amb les protagonistes i les persones que observen l’escena, per aprofundir en la possibilitat que ofereix la narració mateixa. I així ho anirà fent amb tots els grups.

L’educador/a, en funció de les necessitats i les possibilitats del grup, pot emprar diferents tècniques per aprofundir en el treball.

• Preguntar al grup què veuen a la situació i què ha passat, quins personatges o quina relació es representava; si creuen que era una situació on les persones es sentien còmodes, incòmodes, si hi observaven algun traspàs dels límits personals d’alguna de les parts, etc. També és pot preguntar al grup què creuen que sentien cada un dels i les personatges de la història.
• Preguntar al grup si els agrada la resolució que han proposat i si es podria resoldre d’una altra manera més satisfactòria i saludable, o per tal que es pogués construir una relació basada en el respecte mutu.
• Es pot activar un altre cop el diàleg entre ambdues persones de l’escena, demanant que expressin els seus desitjos en relació a l’altre, o bé, el què li dirien a l’altre en aquell instant si no els sentís. Es pot tornar a activar també el diàleg a partir de les noves propostes que apareguin entre les persones que han estat observant. També es pot preguntar als i les personatges, el què estan sentint.
• Es pot convidar els nois i noies del grup a que es posin a l’escena, com a protagonistes, i intentin canviar les situacions cap allà on desitgin que vagin, sempre a través de la teatralització.

Material:

Trossos de paper o de cartolina amb les narracions.

Criteris d’avaluació:

Només la possibilitat de creació d’un espai on compartir la intimitat de les diverses situacions que poden presentar-se, o de narracions de les situacions que han viscut els nois i noies i que potser mai no s’havien parat a escoltar i compartir en un grup d’afinitat, és un element important a tenir en compte en la dinàmica. Moltes de les persones poden haver experimentant sensacions semblants, o poden haver passat per les situacions que es presenten, potser de manera dolorosa. Cal observar amb atenció tot el que passa, per tal d’acollir adequadament les vivències, treballar-les col·lectivament, oferint  la possibilitat de compartir les experiències, i posant de manifest l’existència d’alternatives. 

Encara que el grup no s’identifiqui amb les situacions exposades, aquest treball podt resultar útil en un futur.
Allí on s’entreveu una possibilitat de debat i reflexió, és important dedicar-hi el temps que faci falta per tal de treballar-la en profunditat. És possible que no totes les narracions siguin presentades, però s’ha d’intentar donar una possibilitat i sortida alternativa a les situacions exposades, de manera que,  tot i considerar la dificultat de moltes d’elles, es faciliti la presa de consciència pel que fa a l’existència d’altres formes d’abordar aquestes situacions.
Moltes de les narracions descrites anteriorment són plenes de continguts que ofereixen una bona base per treballar. A continuació indiquem diferents possibilitats per on encaminar la tasca.

1.- Encara no has fet RES?
Podem treballar la pressió dels i entre els nois per prendre la iniciativa; la pressió dels nois per aparentar que sempre en saben i per “donar la talla”; les exigències de l’entorn; la pressió cap a les noies per no viure obertament la seva sexualitat o per no ser elles qui prenguin la iniciativa; les diferents sancions existents per als mateixos actes, depenent del sexe/gènere amb què has estat socialitzat/da; la comprensió del sexe com un rendiment; etc.
2.- M’has enganyat!
Podem treballar, revisar i parlar obertament de temes com la confiança i la seguretat en les nostres relacions, la comunicació assertiva i l’empatia; les necessitats i els límits existents en cada un/a de nosaltres respecte a les nostres relacions; el consentiment; el mite de l’exclusivitat, i els pactes que es donen per suposat a la parella -com la fidelitat-; el mite «l’alcohol ens fa completament inconscients i per tant innocents de tot el que fem sota els seus efectes», etc.
3.- Què fas així? Canvia’t la samarreta.
Podem representar la situació, en el cas de l’Ivan i la Sheila, a la inversa, i qüestionar-nos: Què canvia? Quins arguments donen uns i altres per canviar la samarreta? Què en penseu de dir a la parella el que ha de fer amb la roba? Què canviaríem per amor? Es pot treballar al voltant del mite existent de “canviar per amor”, i com posem límits a les retallades del nostre espai personal, en les nostres relacions quotidianes o de parella. També és important incidir en els indicadors d’abús, un d’ells referent a deixar passar coses que es consideren proves d’amor.
4.- Qui era al telèfon?
Podem treballar el concepte d’amor, d’invasió, de gelosia i de possessió; el mite existent entorn “amb la parella no es poden tenir secrets”. Cal tenir present que sovint ens confon i es traspassa l’espai personal, íntim i reservat. És important esmentar amb concreció l’existència d’aquest fet com un indicador d’abús.
Que ens mirin el mòbil pot ser un indicador de gelosia, voluntat o desig de possessió, conscient o aparentment inconscient, d’inseguretat, i de falta de respecte del nostre espai personal per part de la parella.
5.- Puges a veure una peli?
Podem abordar el treball a partir del mite existent “arribat un cert punt, la noia perd el dret a dir No”, i la idea arrelada que l’acceptació d’una invitació d’aquestes característiques –el fet de pujar a casa-, va de la mà d’acceptar les relacions sexuals. Podem treballar la pressió per mantenir relacions, la identificació dels límits i les necessitats personals; el fet que la comunicació i l’escolta dels límits no sempre són o poden ser verbals; l’existència de doble senyals; el consentiment; la inseguretat i el sentiment de culpa; l’apoderament en la presa de decisions; etc. Cal tenir en compte que quan un/a té emocions i sentiments difosos, que encara no s’identifiquen amb claredat (com l’Emma), és més fàcil que pugui aparèixer una situació d’abús.