ALGUNES ORIENTACIONS SOBRE
ELS MATERIALS DE LES JOGUINES

El plàstic ABS Les joguines de PVC Embalatges


És difícil donar una informació detallada sobre l'impacte ecològic de cada tipus de joguina, en part a causa de la manca de transparència dels poders econòmics, en part perquè la nostra cultura ecològica encara és molt jove. A continuació donem algunes orientacions que poden ser útils en la vida quotidiana.

És aconsellable seguir el que s'anomena "regla de les tres Rs": reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre.

EL PLÀSTIC ABS

 L'ABS (acrilonitril butadiè estirè) és un plàstic força usat per fer joguines. Concretament són d'ABS moltes peces de construcció i ordinadors de joguina.

No tenim coneixement que les joguines d'ABS puguin significar cap risc per a la salut dels seus usuaris. Sí que es coneix que un dels seus components, l'acrilonitril, pot ser perillós per al personal que treballa en la seva síntesi si no es maneja amb molta cura. L'Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) el classifica així:

"Altament perillós. Risc greu i seriós. Vapor molt tòxic a baixes concentracions i en exposicions curtes. Tòxic per absorció cutània. Material inflamable."

L'exposició excessiva a l'acrilonitril produeix mal de cap, somnolència, nàusees, vòmits, diarrea, fatiga, icterícia lleu, irritació dels ulls i trastorns a les vies respiratòries (irritacions i asfíxia). En alguns casos pot provocar pèrdues de coneixement, convulsions i fins i tot la mort.

L'INSHT recomana que a les plantes on es produeix o usa acrilonitril es prenguin mesures extremades de precaució i seguretat, i aconsella que tinguin en el lloc de treball la menor quantitat possible del producte. També assenyala que els envasos que hagin contingut acrilonitril s'han de tractar amb la mateixa precaució que si estiguessin plens, i que no s'han de reutilitzar.

Els residus d'acrilonitril es tracten amb aigua i altres productes químics, i l'aigua residual es fica en bidons i s'enterra a grans profunditats (el mètode que es coneix per injecció en pous profunds). Un estudi de l'any 19862 sobre tractaments alternatius que evitessin enterrar els residus va concloure que només sortirien a compte si els costos de la injecció en pous profunds es multipliquessin per 2 o 3, perquè el desenvolupament de les tècniques alternatives requeria una inversió molt important en recerca.

Altres productes químics amb graus similars de perillositat s'empren per fer molts objectes d'ús quotidià. El cas de l'acrilonitril ens pot fer pensar si no seria més racional buscar productes alternatius que no comportin tant de risc per al personal que els manipula.


LES JOGUINES DE PVC

 Els problemes del PVC

El PVC (policlorur de vinil) és una agrupació de molècules de clorur de vinil a les que s'hi afegeixen diversos additius, com a tots els plàstics. El PVC es va començar a produir després de la prohibició a molts països del DDT, una substància que també conté clor: la indústria química va desviar els excedents de clor cap a la síntesi de PVC. El PVC és un dels productes sintètics que s'han estudiat més a fons.

El PVC és perjudicial per diversos motius. Per una banda, la presència de clor en la seva composició implica que durant el procés de síntesi i en la incineració com a residu s'alliberen dioxines a l'atmosfera. Les dioxines són uns dels compostos químics més tòxics que es coneixen, i han estat reconegudes com a causant de càncer en l'home i en els animals per l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer; les dioxines també alteren els sistemes hormonals.

Alguns dels additius del PVC contenen també metalls pesants, que en incinerar-lo s'acumulen a les cendres, o s'alliberen al medi si es llença en un abocador. Ja hem comentat en parlar de les piles els problemes dels metalls pesants.

Per altra banda, durant el procés de síntesi del PVC es generen unes substàncies molt perilloses: el DCE és teratogen i molt inflamable i el MCV és cancerigen i altament explosiu.

Finalment, els additius que porta no estan químicament enganxats a les molècules de clorur de vinil, sinó que floten entre elles (com l'aigua en una esponja), de manera que durant la vida dels objectes de PVC aquests additius van passant a l'atmosfera i als cossos que estiguin en contacte amb ells (a les mans de qui els agafi, a la boca de qui els llepi, o al contingut si l'objecte és un contenidor, per exemple una ampolla d'aigua). El "vessament" d'additius s'incrementa amb la temperatura, el temps d'exposició, la quantitat de matèria grassa del producte i el gruix del plàstic (en envasos i embalatges). Alguns d'aquests additius són altament tòxics.

Els objectes tous de PVC porten necessàriament additius plastificants, un 95% dels quals són unes substàncies anomenenades ftalats. Un dels ftalats més usats en la producció de joguines, el DINP, ha estat reconegut com a alterador del sistema hormonal pel Comitè Científic de Toxicitat, Ecotoxicitat i Medi Ambient de la Unió Europea (CCTEMA). Altres efectes dels ftalats sobre l'organisme són lesions en fetges i ronyons, danys al sistema reproductor (atròfia testicular, alteracions en el desenvolupament dels teixits i producció espermàtica anormal) i càncer (entre altres de fetge, de ronyons i leucèmia). Els ftalats són la substància sintètica més abundant en el medi ambient, i el 90% de la seva producció es destina a la síntesi de PVC.

Fins ara, cap estudi científic no ha pogut establir les proporcions exactes en què els ftalats passen als cossos en entrar en contacte amb ells: segons el CCTEMA, el nivell d'exposició a alguns ftalats és 10 vegades superior als nivells recomanats. El que sí que se sap és que en passen més en pressionar el PVC o llepar-lo. Així, la probabilitat d'ingerir ftalats és gran usant joguines com ara els mossegadors (objectes perquè els nens es posin a la boca) o tetines de PVC. Aquests objectes suposen doncs un risc important per a la salut dels petits.


Alternatives al PVC

 No es pot garantir que les joguines de plàstic que no són de PVC no siguin perjudicials per a la salut, donat que es desconeixen els efectes de tots els plàstics sobre la salut i sobre el medi ambient, tal com ja hem dit. Al mercat ja hi ha mossegadors i altres joguines toves de làtex i cautxú naturals, substàncies innòcues. Per exemple, l'empresa catalana Garbep fa joguines de làtex natural amb la marca Lanco (es poden trobar en botigues de puericultura). Tècnicament no existeix cap impediment per fer totes les joguines de PVC amb algun altre material. Segons la ministra de Consum d'Àustria, "les joguines de PVC suposen un risc innecessari que podria ser evitat ràpidament i fàcilment usant materials alternatius".


EMBALATGES

 Actualment els productors tenen tendència a empaquetar els articles més del necessari, en gran part com a resultat de les pressions de les indústries relacionades amb envasos i embalatges. Molts ninots petits, per exemple, es venen dins d'un plàstic el doble de gran que el propi ninot. Escollir joguines sense embalatges superflus és una manera fàcil de complir la primera regla del principi de les tres Rs, la de reduir (vegeu el segon apartat d'aquest capítol).

Una manera més senzilla encara és no seguir el costum creixent d'emportar-nos qualsevol objecte que comprem dins d'una bossa. A vegades és molt fàcil prescindir-ne, per exemple quan la joguina és fàcilment transportable i la comprem a la botiga del costat de casa.
segueix