|
index |
2.1. UN RESUM DE LA GUERRA
La guerra a Croàcia
1991: l'exèrcit iugoslau (JNA) i les milícies sèrbies de Croàcia -armades pels militars- ocupen un terç del territori croat i n'expulsen violentament quasi tota la població no sèrbia. Setge i destrucció de Vukovar i Dubrovnik. Camps de concentració.
1995: l'exèrcit croat, ara ja ben proveït i entrenat pels nordamericans, recupera els territoris ocupats (excepte l'Eslavònia Oriental) en dues campanyes molt breus. La població sèrbia és expulsada de les Krajines.
La guerra a Bòsnia-Herzegòvina
1992-1995: l'exèrcit iugoslau i les milícies serbobosnianes ocupen la major part del territori de B+H, n'assetgen la capital, Sarajevo, i d'altres ciutats. Les poblacions musulmanes i croates en són expulsades, empresonades o massacrades.
Les milícies croates ataquen també la població musulmana fins a començaments del 1994. L'Armija (exèrcit) del govern bosnià es va formant. La guerra acaba amb la intervenció de l'OTAN contra els serbobosnians, el setembre del 1995.
Inici pàgina
índex
2.2. CONTENDENTS
A Croàcia
1991: l'exèrcit iugoslau i les milícies sèrbies contra la població civil i la policia croata
1995: l'exèrcit croat contra soldats i milicians serbis i contra la població civil sèrbia de Croàcia.
A BiH
L'exèrcit iugoslau i les milícies sèrbies contra la població civil i les milícies o l'exèrcit (quan n'hi haurà) bosnians.
També les milícies croates contra els bosnians musulmans. Atenció! sovint, "musulmà" equival a multiètnic, no només musulmà.
Al costat dels bosnians que resisteixen els atacs ultraserbis hi havia també serbis contraris a la "neteja ètnica".
Inici pàgina
índex
2.3. OBJECTIUS DELS BEL.LIGERANTS
Els ultranacionalistes serbis, recolzats per l'exèrcit iugoslau, pretenen "la Gran Sèrbia", és a dir, "que tots els serbis puguin viure en un mateix Estat", cosa que a la pràctica representa la conquesta de territoris croats i bosnians i la seva "neteja ètnica", és a dir, que la seva població sigui exclusivament sèrbia.
Els polítics i militars que han engegat aquest procés de guerra se n'han valgut per a mantenir el seu poder. Els polítics han passat de ser "socialistes" a "nacionalistes" i "democràtics". L'Exèrcit Popular Iugoslau s'ha transformat en l'Exèrcit Iugoslau (entenent per iugoslau serbi i montenegrí) sense perdre els llocs de comandament, decisió i control econòmic que abans tenien.
Molta gent els va seguir perquè van dir coses que connectaven amb les seves conviccions, interessos i tradicions. Però no tothom va fer el mateix. Milers de serbis cridats a files varen desertar i, sovint, fugir del país. Les Dones de Negre sèrbies han fet el possible per aturar la guerra. L'oposició a la guerra ha estat violentament emmudida.
Els nacionalistes croats al poder també han actuat com a agressors contra els bosnians. Els nacionalistes croats al poder -que no s'estan de mostrar inquietants coincidències amb els temuts "ústaixes", aliats dels nazis durant la segona Guerra Mundial- també han parlat de la Gran Croàcia, han "netejat" els seus territoris tant a Croàcia com a Herzegovina, i van coincidir amb els ultraserbis a voler partir B+H.
Els bosnians volien, majoritàriament, mantenir la seva forma de vida multiètnica, antiga de segles, especialment a les ciutats. Però la guerra també ha adobat les posicions radicals.
Inici pàgina
índex
2.4. LA PREPARACIÓ DE LA GUERRA
LA GUERRA VA COMENÇAR ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ...
Els ultranacionalistes serbis varen dominar gairebé tots els mitjans de comunicació de les repúbliques de Sèrbia i Montenegro des de finals dels 80, especialment la TV. També els mèdia que arribaven a les poblacions sèrbies de Croàcia, Kòsovo i B+H. Van tancar, despatxar, expulsar, censurar i falsejar tot allò que convingués.
I, des dels òrgans d'informació que controlaven, varen assenyalar l'enemic:
. els kosovars, "feixistes disfressats", "violadors de dones sèrbies",...
. els croats: "genocides", "feixistes", "ústaixes",...
. els musulmans: "renegats", "fanàtics", "fonamentalistes",...
. i "els que s'han barrejat" amb sang no sèrbia, els que han traït la puresa de la sang.
. I, un cop encetada la guerra, les dones sèrbies que vulguin avortar, perquè així priven la pàtria dels seus futurs defensors.
Aquestes afirmacions són repetides sense parar. Les informacions procedents dels "altres bàndols" s'ignoren sistemàticament. La informació és substituïda per la simple propaganda.
També els ultranacionalistes croats han usat àmpliament la propaganda contra serbis i musulmans.
Inici pàgina
índex
...I A LES CASERNES DE L'EXÈRCIT
L'exèrcit iugoslau era molt fort, molt ben armat, amb predomini de caps i oficials serbis i tenia el convenciment que la seva funció era mantenir unida la pàtria iugoslava, malgrat les tensions nacionals no resoltes, i així ho van demostrar el 1981, en esclafar amb les armes les protestes dels kosovars. Disposaven del prestigi de la victòria partisana contra els nazis, i de grans privilegis econòmics, que cridaran l'atenció quan la crisi econòmica dels 80 comparegui. Després de la mort de Tito es troben amb un problema de deslegitimació: tensions nacionalistes, oblit de l'èpica partisana, creixement de l'antimilitarisme entre els joves.
S'aliaran amb els ultranacionalistes serbis i els faran costat quan trenquin les regles del joc constitucional. Es decantaran per un model estatal autoritari, conservador, centralista. Depuraran progressivament l'oficialitat no sèrbia. Es transformaran en l'exèrcit de Sèrbia. Atacaran la població civil i desarmada que havien jurat de defensar i que els havia finançat material i instal.lacions.
Inici pàgina
índex
EN QUÈ RECOLZAVEN ELS ARGUMENTS BEL.LICISTES?
* En els trets tradicionals d'una determinada identitat sèrbia
No cal dir que no tots els serbis són iguals.
Però existeix una tradició molt sòlida i arrelada que considera que "els serbis" mantenen una colla de trets diferencials propis: són els hereus dels combatents de la batalla de Kòsovo Polje (1389), els qui es varen enfrontar ardidament als invasors turcs musulmans i només foren vençuts per culpa d'una traïció. Després, han estat perpetus lluitadors contra els turcs des dels seus llocs a la Krajina de Croàcia, s'han revoltat contra ells durant el segle XIX (1804, 1815) i han combatut per a eixamplar els seus territoris, de manera que "tots els serbis puguin viure en un mateix Estat". Han reconquerit el territori del Kòsovo, bressol nacional, ara ocupat pels menyspreables albanesos musulmans. De més a més de guerrers i antimusulmans, els serbis són, és clar, cristians. Pertanyen a la confessió ortodoxa i tenen Església pròpia, els ministres de la qual són un dels fonaments del manteniment de la tradició.
La Història sèrbia sovint és poc científica, però és costum de perdonar-li-ho a canvi del foment de l'esperit nacional que representa. L'èpica tradicional encara ara és viva. La literatura històrica, que recrea els temes de sempre, té enorme prestigi.
La tradició considera que els serbis són víctimes d'una quantitat inabastable de malvestats ordides per enemics infinits: el Vaticà, l'islam, el Komintern, Alemanya, els feixistes, ... És cert que, durant els anys de la Segona Guerra Mundial, els serbis (però també els jueus i els gitanos) varen ser víctimes dels esgarrifosos mètodes dels "ústaixes" croats, col.laboradors dels nazis. Però d'aquell genocidi, pel qual no se n'han demanat mai disculpes, se n'extreu una mena de victimisme inacabable. Qualsevol cosa que es digui o faci en contra de l'opinió dels ultranacionalistes serbis és considerat "genocidi". No fa gaire es podien llegir coses com aquestes als òrgans d'expressió ultranacionalistes:
"Els nous jueus del món en aquest final de segle som nosaltres. Els infidels amenacen la nostra estimada Jerusalem. El món sencer ens odia, un enemic proteïforme, una hidra de cent caps ens ha jurat la perdició..."
De tot aquest cúmul de desgràcies patides sembla que se'n derivi la impunitat per a actuar contra el dret i, així, la tradició justifica pràctiques d'extrema violència que, des de temps molt reculats s'han adreçat a les poblacions musulmanes albaneses i que, com veurem, també s'han dut a terme durant la darrera guerra.
D'altres consignes mil vegades repetides:
"Sèrbia ha d'exercir una segona i definitiva venjança contra els turcs" (nom que donen els serbis als musulmans iugoeslaus)
"Sèrbia sempre perd en la pau allò que ha guanyat en la guerra"
"Allà on hi hagi una tomba sèrbia és terra sèrbia, i s'ha de recuperar".
* En la tasca dels intel.lectuals
Molts escriptors, poetes i científics serbis s'han abocat a la tasca de promoure aquesta mena d'ideologia victimista, irracional i violenta. Hi ha qui considera que és una via per a mantenir un estatus social privilegiat en temps de vaques primes. L'any 1986, l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia redacta un Memoràndum en què recopila tots els greuges que Sèrbia havia patit suposadament en època de Tito; crida l'atenció sobre el perill de genocidi que córre la població sèrbia al Kòsovo; i reivindica el centralisme serbi com a forma d'organitzar Iugoslàvia. Aquest text ha servit de fonament i justificació a bona part de la propaganda ultra.
En general, els intel.lectuals han dut a terme un projecte gegantí de falsejament de la realitat per tal de fomentar la guerra. I són capaços de reconéixer-ho sense manies:
"...si jo no hagués provocat aquesta tensió emocional al si del poble serbi, res no hauria passat. El meu partit i jo mateix hem accionat el detonador del nacionalisme serbi, no només a Croàcia, sinó pertot arreu, a BiH principalment. Nosaltres hem guiat aquest poble donant-li la seva identitat".
* En un passat ple de ferides mal tancades
Els iugoslaus o "eslaus del Sud" han conviscut pocs anys dins d'un mateix Estat: només des del 1919. Però en aquests anys han acumulat greuges que no hi ha hagut oportunitat d'afrontar i analitzar clarament. La seva metzina ha anat a parar a la propaganda. No s'ha discutit prou de l'autoritarisme i violència dels governs serbis ni dels guerrillers "txètniks"; ni del genocidi engegat pels "ústaixes" (que va esgarrifar els nazis i tot); ni de l'expulsió i les massacres sistemàtiques patides pels albanesos des de les primeres rebelions sèrbies contra els turcs; ni de la repressió dels governs de Tito;...
Inici pàgina
índex
segueix