índex
2.5. ARSENALS I EXÈRCITS
El bàndol ultraserbi (exèrcit i milícies) va heretar l'arsenal -molt poderòs- de l'exèrcit de l'antiga Iugoslàvia. D'aquesta manera, disposaven d'avions, vehicles blindats i tancs, artilleria, armes llargues individuals i munició.
Els altres contendents, afectats de plé per l'embargament internacional, van obtenir les seves armes al mercat negre internacional, en alguns dipòsits de les milícies populars iugolaves, de la policia i, en els últims temps de la guerra, als països occidentals, sobretot els Estats Units.
Durant l'època de Tito, tots els iugoslaus, tant homes com dones, havien rebut instrucció militar per a poder actuar, si era el cas, amb les milícies populars. Per tant, la preparació per a la guerra era força generalitzada.
Inici pàgina
índex
2.6. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA
ELS PROTAGONISTES IUGOSLAUS
Els mètodes de guerra, que quan s'han airejat a la premsa i la TV occidentals han fet molt de mullader, són els que s'ajustaven als objectius dels agressors i que, de més a més, ja els havien posat en pràctica d'altres vegades i se n'havien vantat. Han estat acuradament preparats i no responen a cap explosió d'"odi ancestral". Justament, els mètodes usats s'adreçaven a sembrar odi que fes impossible la convivència real existent.
De fet, de guerra n'hi va haver poca, atès que gran part de les operacions van consistir en l'atac de forces armades ben proveïdes de material bèl.lic contra població civil manifestament pacífica i desarmada.
L'actuació dels agressors va consistir bàsicament en:
* Massacres de població civil. Hi cabien les matances indiscriminades (atacs als mercats de Sarajevo); la condemna a morir de fam i fred en ciutats assetjades, com Sarajevo, Srebrenica, Gorazde, etc.; l'actuació de tiradors especialitzats que encertaven sobretot criatures; l'eliminació dels individus destacats de cada comunitat (mestres, intel.lectuals, tècnics superiors,...); la matança sistemàtica dels homes en edat militar, etc.
* Detenció en camps de concentració, que presentaven pautes comunes de tracte: insalubritat, humiliacions, maltractaments, tortures, assassinats.
* La violació sistemàtica de les dones de l'"altra" comunitat, amb l'objectiu d'humiliar-la i embrutar-la i d'enverinar-li el futur.
* L'"urbicidi", és a dir, la destrucció de ciutats, "corts de porcs i llocs de barreja de sang".
* El "memoricidi", és a dir, la destrucció de les empremtes deixades per l'"altra" comunitat en el lloc en què va viure.
El conjunt d'aquestes agressions s'ajusta als objectius de l'anomenada neteja ètnica, que segons la Comissió d'experts de les NNUU sobre Crims de Guerra, tal com apareix al seu Final Report (Comissió creada el 6 d'oct., 1992) és la
"Política deliberadament dissenyada per un grup ètnic o religiòs per a expulsar per mitjans violents i provocadors de terror la població civil d'un altre grup ètnic o religiòs de determinades àrees geogràfiques".
Paul Garde (1994) ens recorda, però, que la "neteja ètnica" té arrels religioses, que l'expulsió de la població no cristiana havia estat comuna a tots els estats cristians, que fins al 1878, tots els habitants musulmans dels territoris ocupats per l'imperi Austríac a Hongria, Eslavònia, el Banat, Dalmàcia, Sèrbia, Montenegro i Grècia havien estat expulsats. El 1878, els tractats signats ho van impedir, i la població musulmana es va mantenir als territoris que ocupava.
Els tribunals internacionals -el de L'Haia, que depèn de l'ONU, i el Tribunal Permanent dels Pobles, independent- han acusat els dirigents ultranacionalistes i els militars dels exèrcits agressors de genocidi i crims contra la Humanitat. El genocidi ha estat definit per la Convenció sobre la Prevenció i Càstig del Crim de Genocidi del 1948 com a
"assassinats i d'altres actes de violència major comesos amb la intenció de destruir, del tot o bé en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós".
La "neteja ètnica", introduïda i practicada massivament pels ultranacionalistes serbis, també l'han dut a terme els croats i, en molt menor mesura, els musulmans.
Inici pàgina
índex
LA PARTICIPACIÓ DE LA "COMUNITAT INTERNACIONAL"
L'ONU va enviar forces a Croàcia quan la "neteja ètnica" de les Krajines i l'Eslavònia oriental ja havien tingut lloc i, durant tres anys, van servir per a mantenir inamovible la situació d'aquests territoris. El 1994, els Estats Units es van decantar pel bàndol antiserbi i el van començar d'ajudar.
A BiH, l'ONU es va negar a enviar-hi cascos blaus abans que comencés la guerra,
malgrat les evidentíssimes amenaces. Quan UNPROFOR va anar a BiH no tenia un mandat clar ni prou mitjans. Se suposava que havia de garantir l'arribada de l'ajut humanitari, però les milícies sèrbies se la rifaven i la humiliaven bo i segrestant-los per tal de pressionar els països respectius. La dèria de neutralitat duia UNPROFOR a retornar les mines que treien al mateix bàndol que les havia posades, a voler tapar el túnel excavat pel propi govern bosnià per tal de permetre que la població assetjada pogués fugir de Sarajevo,... L'assalt dels radicals serbis a Srebrenica i d'altres ciutats suposadament protegides per l'ONU no fou possible d'evitar. En definitiva, la intervenció de l'ONU ha estat espectacularment inútil per als agredits En canvi, ha resultat molt positiva per a la legitimació dels exèrcits que hi han participat.
De més a més d'inútil, també podem considerar la participació exterior com a .mancada de coordinació, perquè no hi ha hagut resposta conjunta, ni tan sols a la CE/UE: França ha estat tradicionalment pro-sèrbia; Alemanya, en canvi, es delia per ampliar la seva influència sobre Croàcia i Eslovènia;
.hipòcrita, perquè han fet veure que no tenia importància i només han intervingut quan ha convingut per raons internes;
.passiva envers els agressors, perquè, a començament del 1991, Paris, Londres i Moscou varen ser consultades pels militars iugoslaus sobre la seva actitud davant un eventual cop militar i la resposta fou que no hi intervindrien;
.indiferent, perquè s'han negat a distingir entre agressors i agredits i els han considerats tots iguals;
. finalment, han fet seure a la taula de negociacions els criminals de guerra i n'han acceptat els arguments, per forassenyats i contraris a dret que fóssin.
Segons Alain Finkielkraut, el crim de bosnians i croats és haver resistit: les cancelleries occidentals comptaven amb un triomf ràpid de Sèrbia, única potència capaç de mantenir l'ordre als Balcans després de l'esclat de Iugoslàvia...fins que han canviat d'idea.
Algunes mostres de "realpolitik":
"Bòsnia és una tragèdia humana, però no és una confrontació entre els Estats Units i Rússia. Ni tan sols afecta els interessos nacionals vitals" (W Christopher, Secretari d'Estat dels EUA).
"Les massacres potser són esgarrifoses, però ni Croàcia ni Sèrbia no valen la mort d'un sol vigorós granader anglès. Ara que Iugoslàvia ha destruït ella mateixa la seva indústria turística, jo no hi veig res que ens pugui interessar" Daily Telegraph.
Finkielkraut hi afegeix que cal, doncs, distingir entre allò que és humà i allò que és important.
Inici pàgina
índex
2.7. VÍCTIMES
a finals del 1995 es podien calcular:
. més de 300.000 morts
. més d'un milió de persones desplaçades dins de BiH
. més d'un milió de persones refugiades en més de 25 Estats, especialment als veïns i a l'Europa occidental
. centenars de milers de serbis de Croàcia refugiats a Sèrbia (molts a Kosova)
. centenars de milers de ferits, violades, mutil.lats, orfes
. milions de mines antipersona.
Inici pàgina
índex
2.8. RESULTATS
Les línies de les fronteres prèvies a la guerra -Croàcia, Sèrbia, BiH- no s'han modificat. Les poblacions, en canvi, han resultat terriblement trasbalsades:
. a Croàcia no hi queden serbis, tret de la regió d'Eslavònia oriental, pendent d'un acord posterior
. a BiH, les regions amb barreja ètnica han quedat "homogeneïtzades", incloent-hi ciutats com Sarajevo, de la que n'han marxat la majoria de serbis.
En definitiva, la "neteja ètnica" s'ha consolidat.
La destrossa cultural és espaordidora: mesquites i esglésies convertides en pàrquings, pèrdua d'elements excepcionals del patrimoni històric (Biblioteca de Sarajevo), reforç artificiós de les diferències entre la llengua parlada per serbis i croats, una nova reescriptura dels llibres d'Història escolars,...
Les respectives economies també han quedat desarticulades, i la presència de màfies i d'activitats il.legals és molt gran.
I, en molts casos, la germinació de l'odi entre comunitats allà on abans no existia serà, probablement, gran i duradora.
Inici pàgina
índex
2.9. ELS TERMES DE LA "PAU" DE DAYTON
* Bòsnia-Herzegòvina és un sol Estat, sobirà i amb totes les institucions democràtiques pertinents, dividit en dues entitats:
. Federació bòsnio-croata, 51% de la superfície
. República Sèrbia de Bòsnia, 49 %
* Sarajevo queda reunificat
* Ampliació negociada del corredor de Posavina
* Ídem del corredor de Sarajevo-Gorazde, per tal que hi puguin passar avions
* Dret dels 2-3 milions de refugiats a retornar a casa seva o bé a ésser indemnitzats
* Investigació dels crims de guerra i exclusió dels culpables de la vida pública
* Fi de l'embargament a Sèrbia i Montenegro
* La IFOR, força formada per 60.000 soldats de molts països (20.000 dels quals seran nordamericans) garantirà la pau en els primers mesos, fins a ésser substituïda per la SFOR, força d'estabilització.
Convé tenir present que mentre es negociava la "pau", es renegociava el deute, que s'ha repartit entre els nous Estats. Per exemple, el 1993, Franjo Tudjman, president de Croàcia, signà un acord amb el FMI que lliga el país durant molts anys; Macedònia obté un nou crèdit per tal de poder pagar els anteriors.
A BiH, el "programa de reconstrucció" priva el país de sobirania econòmica i política real: la constitució estipula que el primer governador del Banc Central serà designat pel FMI i no pot ser ciutadà de BiH ni de cap país veí. La BERD (Banc europeu) vetlla el sector públic: FFCC, aigua, correus, etc.
Una part dels fons europeus aportats per a la reconstrucció serviran per a pagar la IFOR i per a reemborsar els deutes endarrerits.
Mentrestant, la companyia petroliera nordamericana Amoco sondeja la regió de Tuzla, just allà on es troba el quarter general de les tropes nordamericanes de la IFOR...
Inici pàgina
índex
2.10. TRACTAMENT MEDIÀTIC DE LA GUERRA
A Sèrbia, els ciutadans no van rebre cap informació verídica del procés bèl.lic. La TV sèrbia acusava croats i bosnians de fer-se les víctimes i destrossar el seu propi país. Es van arribar a organitzar excursions per a mostrar com "els feixistes croats havien destruït ells mateixos el seu propi país". La premsa croata també es trobava controlada.
A BiH, l'esforç fet pels professionals de la comunicació per a mantenir informats els seus conciutadans va ser enorme. Durant tot el setge de Sarajevo, el diari Oslobodenje no va deixar de sortir ni un sol dia, ni que s'hagués d'imprimir en un sol full de paper. Les emissores, governamentals i privades, trametien els seus programes des de locals soterranis en condicions pèssimes però de forma continuada. La llibertat d'opinió es va mantenir. Tot plegat servia per a mantenir el contacte entre els bosnians, escampar notícies bàsiques (situació de familiars,...) i enfortir la moral.
Mentrestant, la majoria dels mitjans de comunicació occidentals conreaven els temes propis del "vesper balcànic": "odis ancestrals", "fúries tribals", embolics ètnics incomprensibles per a nosaltres, etc. Van deixar d'interpretar els molts signes de les intencions de polítics com Milòsevic. Van equiparar agressors i agredits, tots ficats en un mateix sac.
Han insistit en confondre bosnians amb musulmans, justament quan els bosnians es defineixen pel país a què pertanyen i no pas per l'ètnia ni la religió. (I això malgrat les cartes al director d'un prestigiòs diari de Madrid...).
Han trigat molt a tenir en compte les característiques específiques dels crims comesos ni l'amenaça que representen per a allò que pomposament anomenen "Europa". Només quan les coses ja eren molt clares, al mercat de Sarajevo, a Srebrenica o a Zepa, n'han fet un ús morbòs.
L'exhibició de la participació dels membres de l'exèrcit espanyol a l'antiga Iugoslàvia ha contribuït a millorar la imatge pública que la ciutadania tenia de les seves Forces Armades.
Inici pàgina
índex