Index

PROPOSTES D'ACTIVITAT

 

EL PROBLEMA DE L'ALIMENTACIÓ AL MÓN


La problemàtica sobre la gana i l'alimentació al món és una qüestió crucial a tot el planeta. Als països pobres es presenta fonamentalment relacionada amb la gana i la desnutrició, mentre que als països rics està més associada a la mala alimentació i als problemes de salut derivats del model de producció industrial d'aliments i a un model de consum alimentari determinat. En les activitats següents es poden treballar les característiques de cada una d'aquestes problemàtiques.

ACTIVITAT 1: Fam i desnutrició als països empobrits

En un llibre ja clàssic sobre el problema de la gana en el món, Dotze mites sobre la gana. Un enfoc esperançador per a l'agricultura i l'alimentació del segle XXI, (AAVV, Icària, Barcelona, 2005), els seus autors es preguntaven ¿què és la gana? I per a contestar suggerien la necessitat de sortir-nos de les imatges normals de televisió o de les estadístiques per a anar més enllà, en el convenciment que depenent de com es consideri la gana es pensa la seva resposta:

"Las imágenes de la televisión nos persiguen. Cuerpos descarnados, esqueléticos. Largas filas esperando un escaso plato de gachas. Es el hambre en su forma más aguda, lo que nadie puede dejar de conocer.
Pero el hambre tiene otra forma. Es el hambre cotidiano que sufren casi 800 millones de personas. A pesar de que el hambre crónico no aparece en las pantallas, se lleva más vidas que su forma aguda.
Cada día, ese hambre casi invisible, y las enfermedades relacionadas con él, matan 34.000 niños menores de cinco años. Esto significan 12 millones de niños por año, una cifra mayor que el total de personas que murieron cada año durante la Segunda Guerra Mundial. Esta mortalidad es equivalente al número de personas que morirían instantáneamente si cayera, cada tres días, una bomba atómica como la de Hiroshima.
Estadísticas como éstas son asombrosas. Asustan y alarman. Hace algunos años, sin embargo, comenzamos a dudar de la utilidad de estas cifras. Los números nos pueden dejar insensibles. Nos pueden distanciar de lo que realmente es muy cercano a nosotros. Por ello nos preguntamos ¿qué es realmente el hambre?
¿Es el dolor que nos roe el estómago cuando perdemos una comida? ¿El agotamiento físico de los que sufren desnutrición crónica? ¿La mirada triste de un niño muriendo de inanición por los spots televisivos contra el hambre? Sí, pero mucho más. (…) Si continuamos estudiando el hambre solamente a partir de sus aspectos físicos, no llegaríamos jamás a entenderlo, ni, por supuesto, a conocer sus raíces.
¿Qué significa para nosotros pensar en el hambre en términos de emociones humanas universales, sentimientos que todos alguna vez hemos experimentado en nuestra vida? (…)
Angustia, dolor, humillación y miedo. ¿Qué pasaría si dejáramos de hacer estadísticas sobre el hambre y en cambio tratáramos de entender qué es el hambre en términos de estos sentimientos universales?
Descubriremos entonces que lo que entendamos por hambre determinará lo que pensemos como soluciones. Si pensamos el hambre sólo basándonos en estadísticas (la cantidad de gente que ingiere poquísimas calorías) la solución será también numérica: cuantas toneladas de ayuda alimentaria se necesita, o la cantidad de dólares necesarios para la asistencia económica. Pero cuando comenzamos a pensar en el hambre en función de las personas reales que se enfrentan a las más dolorosas experiencias humanas podemos entonces comenzar a concebir sus raíces. ¿No fue acaso cuando sentimos que no podíamos controlar nuestras vidas, impotentes para protegernos y para proteger a nuestros seres queridos?
El hambre se convirtió para nosotros en el último símbolo de la impotencia.
El primer paso es entender que el hambre nos dice que una persona ha sido despojada de su facultad más básica, la de protegerse y proteger a los que ama. Yendo al fondo del malentendido, nos debemos preguntar: ¿Si esta impotencia reside en la raíz del hambre, cuáles son sus causas?" (págs. 14-16)

Partint d'aquesta reflexió sobre com entendre la gana i la necessitat de pensar les seves causes, es proposa la següent activitat. Primer es distribueix entre els participants una taula resum dels dotze mites sobre la gana. Després de la seva lectura i aclariment de continguts, si fos necessari, se suggereix que reflexionin i argumentin en petits grups sobre el grau d'acord o desacord amb les argumentacions presentades en els "mites" i el perquè. Un cop acabades i posades en comú en plenari s'expliquen i discuteixen les propostes de contra-arguments desenvolupades pels autors del llibre, el resum del qual es pot trobar en el mateix document de la taula sobre els dotze mites.

Aquesta activitat tracta temes que posteriorment s'aprofundiran amb més detall, però en aquest moment es presenten com una visió general introductòria.


ACTIVITAT 2: La mala alimentació als països rics

Però els problemes relacionats amb l'alimentació i amb l'actual sistema dominant de producció d'aliments tenen també altres branques. Com els problemes relacionats amb la salut i la mala alimentació que tenen molts països rics.

A partir del documental Super size me, de Morgan Spurlock, es proposa establir un debat analitzant el contingut de la pel·lícula. Super size me ensenya l'experiment del jove realitzador Morgan Spurlock que consisteix en passar un mes menjant només el que li ofereix la cadena de menjar ràpid McDonalds i comprovar quins efectes produeix en la seva salut sota un estricte control mèdic. Al llarg d'un mes veiem el deteriorament de les condicions físiques i anímiques del protagonista.

Les qüestions que poden orientar la discussió son:

Tornar

SEGURETAT ALIMENTÀRIA, SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I DRET A L'ALIMENTACIÓ

Sovint es produeixen confusions en l'ús i interpretació de conceptes com Seguretat alimentària i Sobirania Alimentària. La relativa novetat d'aquest segon concepte, proposat com a estratègia política per part de les organitzacions rurals vinculades a Vía Campesina pot explicar aquesta confusió; malgrat que no són conceptes contraposats, per a acabar d'entendre'ls en la seva globalitat és necessari tenir en compte també qüestions relacionades, com el model de producció agro-industrial o el concepte de Dret a l' Alimentació.

ACTIVITAT 3: Aclarint conceptes

Partint de l'explicació dels dos grans models de producció agropecuària, un basat en les grans transnacionals de l'agro-industria i l'altre en l'economia familiar camperola, i de les definicions de Seguretat Alimentària i Dret a l'alimentació, proposades en les quatre targetes adjuntes, es proposa reflexionar i debatre en grups les següents qüestions:

Tornar

LA CONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DEL MODEL DOMINANT

L'actual model dominant de producció agropecuària s'ha anat articulant i consolidant històricament. Una de les seves primeres expressions va ser la implantació dels monocultius d'exportació des dels temps de la colonització. Posteriorment es va fer ús intensiu de plaguicides, l'extensió de varietats de llavors millorades en els temps de la "Revolució Verda" o el cultiu d'Organismes Modificats Genèticament. No obstant, les conseqüències que han tingut molts d'aquests processos no han estat molt positives per a una gran part de la població:

Analitzem amb més detall dos d'aquests processos: la implantació d'un model de monocultiu agro-exportador i l'ús intensiu de plaguicides.


ACTIVITAT 4: L'articulació històrica dels monocultius d'agro-exportació

La història de molts països del sud, des dels temps de la colonització fins l'actualitat, ha estat marcada per la producció per a l'exportació. Al respecte, Peter Rosset afirmava en una entrevista per el documental "Cosechas Amargas" :

"El principal atentado histórico contra la soberanía alimentaria ha sido el monocultivo. Un modelo basado en enormes extensiones dedicadas a un solo cultivo, orientado hacia la exportación. Históricamente los países del Sur, sus pueblos, han perdido su capacidad de alimentarse, porque las mejores tierras se destinan cada vez más a la exportación."

En aquest sentit, Jean Ziegler explicava la situació de Senegal:

"A Senegal, la metrópolis colonial le tiene impuesto el cultivo casi exclusivo de maní. Esto es terrible porque actualmente aún no se ha librado del garrote del monocultivo dedicado a la exportación. Los campesinos producen centenares de miles de toneladas de maní, que el gobierno compra y exporta a Europa.
Generalmente, el campesino recibe por su producto un precio muy inferior al que el gobierno gana con la exportación. Con el dinero que se queda, es decir, con el sudor y el trabajo de los campesinos, el gobierno financia, entre otras cosas, la burocracia parasitaria y el lujo inaudito en el que viven sus dirigentes.
Con una parte de los ingresos recibidos por la exportación, el gobierno compra arroz a Tailandia, a Camboya y a otros países. El arroz es el alimento básico del Senegal, ¡y la mayoría es importado! (…)
Resumiendo: Senegal es cada vez más dependiente de otros países, a pesar de que posee una clase campesina enérgica y competente que podría, sin demasiados problemas, producir todos los alimentos que necesita. En lugar de eso, la cruz del pacto colonial cada vez pesa más sobre sus espaldas". En: ZIEGLER, Jean (2000), El hambre en el mundo explicada a mi hijo, El Aleph Editores, Barcelona, 2000, pp. 98-99.

Aquesta situació succeeix ja en molts països del Sud que han acabat havent d'importar els aliments que necessita la seva població. Nicaragua és un exemple més, potser paradigmàtic, d'aquest model tradicional basat en els monocultius. Cotó, plàtans, sucre, cafè, són alguns dels principals productes que han marcat la història d'aquest petit país centre-americà.

A partir del visionat del documental "Cosechas Amargas", realitzat a Nicaragua, es proposa obrir la reflexió sobre les conseqüències dels monocultius d'exportació atenent a les següents qüestions: quina és la lògica del funcionament dels monocultius i quines conseqüències ha tingut la seva implantació per a la salut humana i per al medi ambient.

Per facilitar el debat se suggereixen les següents qüestions:

ACTIVITAT 5: Impacte i conseqüències dels nous monocultius d'exportació. Anàlisi de casos: flors, camarons i salmons

Els monocultius d'exportació no es limiten a cultius tradicionals, com els que hem vist en l'activitat anterior. En les últimes dècades s'han impulsat nous productes dins d'una estructura productiva clarament industrial. En la següent activitat se suggereix dividir els participants en tres grups, cadascun d'ells ha de sistematitzar la informació relativa a un dels casos proposats, flors i camarons a l'Equador i salmons a Xile. Un cop sistematitzada la informació se suggereix que reflexionin i identifiquen quines són les característiques compartides amb els monocultius tradicionals tractats en l'activitat anterior a partir del cas de Nicaragua. Quan cada grup hagi acabat el treball, haurà de ser presentat en plenari i analitzades en comú les similituds i diferències de cada experiència.

Casos proposats:

Cas 1: Flors a l'Equador. Textos proposats:

Cas 2: Camarons a l'Equador. Textos proposats:

Cas 3: Salmons a Xile. Textos proposats:

ACTIVITAT 6: L'ús dels plaguicides

Una de les característiques de la Revolució Verda que es va imposar entre els anys seixanta i setanta en una gran part dels països del sud, va ser l'ús intensiu dels fertilitzants i plaguicides químics, amb l'objectiu d'incrementar la rendibilitat de les noves llavors millorades. Però aquest abús en els químics no només va generar més dependència dels camperols d'insums externs, sinó que també va suposar efectes dramàtics per a la salut humana

A partir del visionat del documental Nuestro veneno de cada día, realitzat a Nicaragua, es proposa obrir la reflexió sobre les conseqüències d'aquest model de producció basat en l'ús intensiu de plaguicides.

Algunes de les qüestions que poden ajudar a situar el debat son les següents:

Tornar

L'ECONOMIA CAMPEROLA DAVANT EL COMERÇ INTERNACIONAL

Des de diferents posicions s'argumenta sobre la importància del comerç internacional de les produccions agropecuàries com una forma de generar desenvolupament. Existeixen tota una sèrie de mites sobre el lliure comerç agrícola que diàriament envaeixen els mitjans de comunicació. Mites com que si s'incrementa el comerç agrícola internacional es reduirà la gana en el món; que si els països pobres incrementen el seu comerç agrícola, reduiran els seus índex de pobresa o que si incrementen les seves exportacions, les divises generades els permetran comprar el que necessiten; que el problema fonamental dels països pobres és l'accés als mercats del Nord; o que aquests països tenen economies tancades i que haurien incloure'ls més en l'economia mundial per millorar els seus indicadors. Degut a la importància que s'està donant a aquesta qüestió anem a tractar-ho des de diferents perspectives: l'agressió que suposen els tractats del lliure comerç a les economies camperoles; la centralitat o no que suposa el comerç agrícola i en especial l'accés als mercats del Nord per als camperols dels països pobres i, finalment, la situació contradictòria que viu el moviment de comerç just en aquest debat.

ACTIVITAT 7: L'agressió dels TLC a l'economia camperola

Els processos d'integració econòmica regional, com els coneguts tractats de lliure comerç entre els EEUU i diversos països o regions del planeta suposen, de facto, una agressió frontal contra les economies familiars camperoles. Veiem què ha succeït en el cas de Mèxic, deu anys després de la firma del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units i Canadà i el què s'està plantejant a Nicaragua en el debat previ a la ratificació del TLC d'Estats Units amb Centre-amèrica i República Dominicana (Dr-CAFTA).

Després de veure el documental El tigre suelto se suggereix que es faci un vídeo fòrum en base a les següents qüestions:


ACTIVITAT 8. Comerç internacional versus mercats locals

Molt sovint, la gent del Nord solidària amb les poblacions del Sud se sent interpel·lada sobre la necessitat d'introduir criteris més justos en el seu consum quotidià de productes alimentaris. Algunes organitzacions com Oxfam amb la seva Campanya Comerç amb Justícia col·loquen l'eix del debat en el comerç internacional. Des d'aquesta perspectiva la prioritat seria el canvi en les regles del comerç internacional, especialment en organismes com l'OMC, per afavorir l'accés als mercats del Nord dels productes procedents dels països del Sud i establir cert nivell de protecció dels seus propis mercats intervenint sobre les pràctiques del dumping. Per a una introducció a aquesta posició es pot consultar la pàgina web de la Campanya Comerç amb Justícia. (http://www.comercioconjusticia.com/es/index.htm). De manera complementària es considera el comerç just, per la qual cosa seria necessari incrementar el volum de vendes, estimulant el seu consum en grans superfícies comercials o incentivant l'empresa privada per a que participi en aquest mercat.

Un altre punt de vista apunta que ni l'agricultura ni l'alimentació es poden considerar una mercaderia, i què és necessari dirigir una oposició frontal cap a l'OMC i les regles establertes del comerç internacional. Paral·lelament es prioritza l'agricultura familiar camperola, tant al Sud com al Nord, i s'aposta per la defensa i potenciació dels mercats locals i nacionals, abans que en el comerç internacional, la qual cosa comporta l'aplicació de polítiques de protecció davant la invasió de productes econòmics subvencionats des de les economies del Nord. En la defensa d'aquesta posició es troba Vía Campesina, el moviment antiglobalitzador i algunes ONGD. Per aprofundir en aquesta segona posició s'adjunten dos articles de Walden Bello i Vandana Shiva en resposta a la campanya d'Oxfam, una entrevista a Peter Rosset i un document de Veterinaris sense Fronteres, Falsos mites sobre el lliure comerç agrícola.

Partint d'aquesta controvèrsia es proposa que se sistematitzin i discuteixin els arguments defensats des d'aquesta segona posició, tractant d'identificar com s'hauria de concretar en termes pràctics una proposta d'aquestes característiques.

ACTIVITAT 9. El paper del comerç just

Una de les eines privilegiades en la construcció d'aliances entre els consumidors urbans dels països del Nord i les organitzacions camperoles del Sud ha estat el comerç just. Vist des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària, aquesta relació no deixa de ser contradictòria amb algunes de les propostes d'una part del moviment de comerç just, concretament amb aquella que situa la màxima prioritat en l'increment de les vendes, independentment d'on es facin i quines altres implicacions tingui. La polèmica a propòsit de la introducció a Espanya del segell "FLO" de certificació de productes de comerç just, ens ofereix una bona oportunitat per aprofundir en aquesta reflexió.

En l'àmbit del Comerç Just han sortit segells que certifiquen que el procés productiu i la compra que es fa al productor segueixen els criteris socials i mediambientals mínims consensuats internacionalment. Es el cas del segell "FLO" (Fair Trade Labelling Organizations International), un tipus de certificació de garantia basat fonamentalment en el pagament d'un "preu just" i d'un finançament anticipat, o al menys en part. Els qui recolzen aquesta certificació consideren que proporciona referències i dóna seguretat al consumidor, que facilita la participació d'empreses tradicionals en el comerç just i que, com a resultat d'això, obre noves oportunitats per a l'expansió d'aquesta línia de comercialització i, per tant, incrementa les vendes per als productors del sud. En aquest sentit, es considera que el preu és la variable fonamental que permet millorar les condicions de vida de les poblacions dels països del Sud.

Però en el moviment de Comerç Just no tots comparteixen aquesta postura. Els qui hi estan en contra argumenten, entre altres coses, que l'obtenció del segell només està a l'abast d'organitzacions mitjanes o grans, però no de petites, degut al cost que suposa obtenir-lo: inversió en infrastructures i formació, i costos d'avaluació i control per part de tècnics i consultors. Assenyalen que no és possible establir estàndards universals en realitats diferents; així, per exemple, una cooperativa que treballa amb criteris socials i ecològics però no pot vendre la seva producció a un preu just pels condicionaments del mercat, mai no podrà ser certificada, ja que és un criteri imprescindible del segell. També es diu que només certificar el primer pas (del productor al primer intermediari) i no tota la cadena de la comercialització, permet a les grans multinacionals de l'alimentació afirmar que practiquen el comerç just pel simple fet de tenir una línia de productes pels que s'ha pagat un "sobrepreu" al productor, al marge del paper que juguen en les relacions del comerç internacional (veure l'exemple de Nestlé). I finalment, que resultat de tot això es fa del comerç just només una manera de pagar quelcom més per alguns productes, però li treu el seu caràcter de moviment de denúncia i pressió social.

Partint, doncs d'aquesta controvèrsia es proposa la següent activitat:


Lectures proposades:

Documents favorables al segell "FLO" de certificació de productes de comerç just:

També es pot consultar la Pàgina Web del segell "FLO" (http://www.fairtrade.net/) on es pot trobar una descripció detallada, disponible en castellà, sobre la proposta del segell "FLO" de certificació de productes de comerç just.

Documents contraris al segell "FLO" de certificació de productes de comerç just:

També es pot consultar la Pàgina Web de la Xarxa de Consum Solidari (http://www.xarxaconsum.net/) per a una informació actualitzada i ampliada del debat sobre el segell "FLO", des d'una posició contrària. Per argumentar més aquesta posició es pot llegir l'article de Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari, ¿Comercio justo en McDonald?, (Barcelona, gener de 2004).


 Tornar

RECAPITULACIÓ

La idea fonamental que es vol transmetre als qui s'apropen al debat actual sobre l'agricultura i l'alimentació és l'existència de la confrontació entre dos grans models de producció agropecuària, el model neoliberal i el model inspirat en la sobirania alimentària. Aquesta confrontació està present a tots els països, tant del Nord com del Sud, trencant les divisions clàssiques dels debats sobre desenvolupament.

ACTIVITAT 10. Model dominant neoliberal & model soberania alimentària

Un cop hem presentat els continguts bàsics del debat sobre les diferents maneres d'entendre el futur de l'agricultura i l'alimentació i, per tant, les seves implicacions en el futur del món rural, es proposa una activitat que permeti recapitular aquesta informació. Per això, a més dels materials ja treballats es recomana la consulta dels articles de la secció de Recursos Complementaris.

Consultats els materials de recolzament, es proposa que col·lectivament es discuteixi i es tracti de completar la següent taula en la que es contraposen els continguts d'una sèrie de temes relacionats amb l'agricultura i l'alimentació entre el Model Dominant d'inspiració neoliberal en relació al Model de Sobirania Alimentària. Quan la taula hagi estat completada pels participants es recomana repartir la proposta feta per Peter Rosset i aclarir els dubtes que puguin sorgir.

Index