PERCEPCIÓ: El triangle viatger. SOS Racisme

Per Susanna Suesa i González, Mestra d'Educació Infantil, llicenciada en Pedagogia i professora de dansa. CEIP Margarida Xirgu - Badalona

Vet aquí una vegada que hi havia un petit triangle que vivia amb la seva família en un indret on tot era de forma triangular. Les cases eren com les tendes dels indis, els arbres i les flors eren formats de petits triangles, els aliments i fins i tot les persones tenien aquesta forma. El poble estava situat en una vall triangular i envoltat per unes altes muntanyes anomenades pels seus habitants "Piràmides".
Tots els triangulencs (nom que rebien les persones que vivien allí) sortien els caps de setmana a fer excursions per les grans muntanyes, però eren tan altes que mai ningú no havia arribat al cim.

En Tribert, el petit triangle, anava cada dia a escola amb els seus amics i amigues. Allí aprenien moltes coses, que la mestra Trisanna els deia que els serviríen per ser unes bones persones en el futur. Varen anar passant els anys i el Tribert es va fer jove. De sempre havia estat un triangle molt inquiet i llavors va decidir que era el moment d'emprendre un llarg viatge. Agafà una bossa amb una mica de roba i menjar i marxà cap a les Piràmides. Després de molt de temps, va aconseguir travessera-les i va descobrir que el món no s'acabava allí, que davant seu tenia moltes terres per conèixer.

Al cap d'uns dies d'anar caminant, es va adonar que el paisatge anava canviant, els arbres, les flors, les pedres ja no tenien tres punxes. Esmaperdut, prengué una fulla entre les seves mans i observà que tenia quatre punxes. Però en Tribert, conduït per la seva gran curiositat, seguí camí. Arribà a un poble on tot tenia quatre punxes, les cases, els cotxes i les persones. Tot tenia una forma que ell no havia vist mai, havía arribat a "Quadràgula". La gent d'allí, sorpresa por veure un individu tan diferent a ells, el van fer fora, no el volien, deien que era molt lleig, que li faltava una punxa.

El petit triangle es va allunyar d'allí en direcció cap a unes altres muntanyes que es deien "Els Cubs", eren quadrades per totes bandes com tot el que allà hi havia. Un cop travessades prengué un camí que esdevindria molt interessant. Mentre anava pensant en la gent de Quadràgula sentí que se li apropava algú. Era un jove molt diferent a ell, no tenia tres punxes ni tampoc quatre, no en tenia cap! Després d'un moment de mirar-se l'un a l'altre, el jove li digué com es deia: Em dic Rodonet! I tu? -jo em dic Tribert i vaig de viatge, vols venir amb mi? I van continuar el camí plegats. Al cap d'uns dies ja eren molt amics i a cap dels dos no els sorprenia la forma de l'altre. Rodonet va convidar a casa seva en Tribert i, com que venia de camí, aquest va acceptar-ho encantat. Envoltat pels "Esfèrics" hi havia el poble d'en Rodonet, on tot tenia forma rodona, allí no hi havia punxa. Els habitants, però, es van espantar molt en veure aquell jove tan punxegut, va estar uns dies vivint a casa d'en Rodonet però la gent del poble volien que marxés, deien que era un perill per als infants i joves. Al cap de quatre dies, va marxar, però aquest cop el seu amic Rodonet el va acompanyar. Van prosseguir viatge durant moltes setmanes fins que observaren que el paisatge començava a canviar. Hi havia coses en forma de cercle, coses en forma de quadrat, coses en forma de triangle... i tot estava barrejat, era un paisatge magnífic! De lluny van veure una gran ciutat, on totes les formes hi eren presents i els seus habitants eren rodons, quadrats, triangulars i d'altres que eren fruit de la barreja do tots ells. Allà ningú no es va sobtar per la seva presència, no van tenir problema per cercar amics i com tota l'altra gent que havía anat arribant al llarg de molts anys, en Rodonet i en Tribert es van quedar allí per sempre més, essent molt feliços i menjant confits i anissos.


Aquest conte, que durant molt de temps m'ha servit per introduir la figura del triangle a Parvulari, és un bon exemple de treball subtil de la diversitat. El fet que al nostre país hagin anat arribant gent d'altres indrets, amb cultures molt diferents a la nostra, trets físics diferenciadors, ha esdevingut un factor desen cadenant de racisme, xenofòbia... Nosaltres, com a educadors i educadores, tenim un paper clau en aquest afer: educar els infants des de ben petits cap a la tolerància i la integració d'aquells nens i nenes que físicament són una mica diferents de nosaltres.