La carta

Idees clau:

Si encara no ho heu fet pot ser un bon moment per recuperar el text de Rosa Sanchis que us hem recomanat en començar aquest mòdul. Ara només en rescatem aquest breu paràgraf: “... Però la realitat és que ni les ambigüitats ni les fluïdeses tenen avui en dia molt bona premsa. Les ciències ens classifiquen. La Biologia diferencia entre homes i dones; la nostra orientació sexual pot ser homosexual, heterosexual o bisexual. El rol sexual que desenvolupem girarà també al voltant de dos pols: masculí o femení. I les persones pensem que no tenim més remei que situar-nos en aquestes caselles, encara que els nostres desitjos, o els nostres cossos, no encaixin exactament en els motlles. Avui en dia, la identificació de l’orientació sexual, juntament amb la imatge corporal que transmetem, han esdevingut centrals per a definir el que som, encara que el nostre cos o la nostra sexualitat depenguin d’una pròtesi de silicona o d’una pastilla de Viagra.

Intenció educativa:

• Fomentar la reflexió i actituds d’empatia vers les diferents orientacions sexuals.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Es distribueix la primera part del text, on el millor amic ens explica que s’ha enamorat i demana consell. Cada participant escriu una carta de resposta, oferint-li consell per a la seva situació, des de l’acceptació. Es distribueix la segona part de la carta, on s’exposa que la persona de qui s’ha enamorat és del seu mateix sexe. Els passos que cal seguir són els mateixos que en la primera part.

2a part:
Gires el full de la carta i t’adones que la carta continua. En un to molt confidencial, et comunica que últimament s’ha adonat d’alguna cosa que ja s’anava suposant des de feia un temps: que li agraden els nois. I que la persona fantàstica que ha conegut és del seu mateix sexe. Explica que ja sap que això li comportarà alguns conflictes en les seves relacions personals, potser amb la família, al centre d’estudis o a la feina, i l’angoixa una mica perquè no sap què fer. Et comenta que de moment prefereix mantenir-ho ocult fins que no sàpiga com afrontar aquesta situació. Malgrat que sap que ha de decidir per si mateix, li agradaria conèixer la teva opinió, per l’amistat que teniu. Què li contestaries?

Criteris d’avaluació:

És important que l’educador animi  el grup a contestar com si de veritat es tractés del seu millor amic, així com  promoure que s’analitzin les actituds mostrades i facilitar-ne la reflexió.

Per saber més:

Per tal de sensibilitzar ara sobre la intersexualitat us proposem que llegiu aquest text i feu l’activitat que descrivim al final:
Cheryl Chase va patir un xoc als 20 anys (1970). Va descobrir el seu historial mèdic. Nasqué amb micropenis, testicles sense descendir y una estranya obertura darrere de la uretra. Fins a l’any i mig va ser educada com a xic. Però aleshores els metges s’ho van tornar a pensar i van decidir que era una xica. L’operaren sense haver acomplert els dos anys i li llevaren el clítoris (molt xicotet per a ser penis, però massa gran per a ser clítoris). Als 8 anys va ser operada de nou per a extirpar-li la part testicular que tenien els seus ovaris. Finalment li abaixà la regla. Al 35 anys (1985) era una dona de negocis amb èxit, directora d’una companyia internacional d’alta tecnologia, però era una persona infeliç i va intentar suïcidar-se. L’any 1992 va anar a San Francisco; allí entrà en contacte amb diversos col·lectius i va fundar l’ISNA (Intersex Society of North America), una comunitat d’intersexuals que buscava ajudar les persones a afrontar l’estigma, la vergonya i el dolor patit. Els objectius d’ISNA són:· Denunciar el sistemàtic encobriment dels nadons intersexuals.
Posar de manifest que 1 de cada 100 criatures presenta alguna anomalia en la diferenciació sexual i que en 1 de cada 2000 casos resulta difícil respondre a la pregunta: és xic o xica? Prova de la gran quantitat de nadons intersexuals que s’oculten és que als USA tots els grans hospitals tenen un equip mèdic d’“experts” que s’encarreguen d’assignar el sexe als intersexuals. Denunciar la hipocresia de considerar la Mutilació genital africana un ritual bàrbar que desfigura i en canvi dir-li a l’extirpació dels clítoris dels bebès intersexuals Cliteroplàstia i considerar-la una pràctica científica que normalitza una desviació.

Activitat: Sou l’equip mèdic d’un gran hospital i acaba de néixer un nadó intersexual. Escenifiqueu la reunió on decidireu què fer-hi. Posteriorment, representeu el moment en què informeu el pare i la mare de la criatura.