Si vols (vol) pots!

Idees clau:

La violència, més que un fet puntual, és un procés, imperceptible al principi, però inexorable. Moltes dones no detecten els primers estadis del comportament abusiu de què són objecte, però aquest va sotmetent-les i perjudicant-les interiorment, fins que queden atrapades sense possibilitat de reaccionar. Com ja hem vist, cap persona no té dret a obligar a una altra a fer res que no desitgi, sigui quin sigui el moment i la circumstància. Recordem també que és una creença estesa el pensar que les noies diuen no quan volen dir sí i que, per tant, que els nois han d'insistir. Però som realment conscients quan fem servir una frase de pressió? Entenen perquè pot resultar abusiva?

Intenció educativa:

• Ajudar als adolescents a entendre què són les frases de pressió i perquè resulten abusives.
• Treballar l’empatia dels nois respecte a les noies.
• Desenvolupar l’assertivitat còmplice en les respostes a una negativa.
• Descobrir plegats “altres” formes de “lligar”
• Tractar els riscos d'una relació sexual no consentida, la influència de l'alcohol i d'altres substàncies en la seva voluntat.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Llegirem al grup un possible llistat de frases de pressió. Algunes poden ser les que apuntem a continuació:

1. No li diré a ningú
2. Si em volguessis, et ficaries al llit amb mi.
3. El que passa és que ets una estreta.
4. Això farà més profunda la nostra relació.
5. Si no volies fer-ho, per què vas començar?
6. Anem a prendre alguna cosa i així ens posarem a to.
7. No passa res perquè avui ho fem sense condó
8. Tranquil·la nena que t’agradarà

Els preguntarem si han escoltat mai frases com aquestes. On? En quines situacions? Després els explicarem que són les frases de pressió (quan algú t’amenaça, menteix, t’humilia et molesta, està usant una expressió per pressionar-te a tenir relacions sexuals o, en general, a fer qualsevol cosa que no es desitja)  i perquè poden resultar abusives. Insistirem en la idea que si bé és cert, que l’altra sempre pot dir que no, també és cert que el procés de socialització que has rebut t’ha atorgat el poder de fer servir aquestes frases de pressió.

A continuació us proposem una activitat en tres parts:

1ª part: de dos en dos sortiran al centre de la classe. Un farà del noi i anirà llegint les frases de pressió. L’altra farà de noia i només es tracta de que les escolti, sense intervenir-hi. Després demanarem a tots dos com s’han sentit? I a qui s’ha posat en el lloc de la noia si ha tingut ganes de respondre i si és així què hagués dit. Prendrem nota de les respostes per poder contrastar-les amb les noies en el darrer mòdul. És important que qui faci el rol de noia no teatralitzi les situacions i que, a ser possible, pensi en alguna noia que sigui important per ell (una germana, una amiga, una parella que ha tingut).

2ªpart: ara és el moment de gestionar la frustració davant la negativa. Demanarem al mateix noi que torni a llegir una a una les frases de pressió però ara el que fa de noia respondrà que NO a totes elles. Un cop més preguntem com s’han sentit? Ara ens interessa saber què sent el noi? Té ganes de continuar pressionant? Què podem fer davant del no?  No es tracta de censurar les seves necessitats sexuals i no cal que les reprimeixin. El que busquem són formes assertives de fer front a aquesta frustració des de l’expressió dels nostres desitjos i necessitats sense pressionar l’altra. És això possible? Com podríem fer-ho?

3ª part:
De ben segur se’ns poden ocórrer formes de “lligar” que no passin per les frases de pressió. Per acabar, els proposarem que de forma informal facin una pluja d’idees d’aquestes possibilitats. Podem finalitzar l’activitat representant algunes de les que més ens hagin agradat recuperant el rols de noi i noia i veient si s’han modificat les respostes i els sentiments a posteriori.

Per saber-ne més:
Per  a la segona part de l’exercici podem fer servir el curt, “Los gritones”:
http://www.youtube.com/watch?v=7EHO7Q8FjsM

I l’anàlisi del text següent:

Hi ha el dret a dir no: no t’estime. No vull parlar amb tu, no vull fer l’amor amb tu, ni tampoc la guerra. No vull fer res amb tu. No vull vore’t. No vull. No. Aquest dret també existeix després d’haver fet l’amor una vegada o moltes.
Després d’haver viscut amb una persona dies, mesos, anys, mil·lenis. Després d’haver sigut feliços, molt feliços els dos, i d’escriure’s versos, i de viatjar per la Mediterrània, i de sentir una gran passió, i de comprar junts l’apartament [...] Hi ha el dret que deixes d’agradar-me, d’interessar-me, d’importar-me. El mateix  dret que m’agrade un/a altre/a, que no m’agrade ningú, que m’agraden tots/es, que m’agrade el teu amic íntim, la teua amiga de l’ànima, el veí del cinquè, qui em done la gana. I si hi ha reciprocitat, millor que millor. [...]
Tradució de C. Gavela. El País: 10 setembre 02

Després de veure el curt i llegir el text els podem preguntar: què creieu que tenen en comú? Com creieu que se sent el noi del curt? Us animeu a escenificar com explica aquesta experiència als seus amics? O potser no ho faria? Com us sentiríeu si us passés alguna cosa semblant a vosaltres? Pel que fa al text: Si això fos la carta d’una noia amb la que has tingut una relació, com creus que l’encaixaries?  Quin dret planteja l’autor d’aquest text? Explica’l amb les teves paraules. Estàs d’acord que aquest dret tingui vigència en la nostra societat? Creus que es respecta? Com creus que es podria generalitzar aquest dret? Què proposa el text? Penses que és suficient? Evitaria aquest dret el maltractament a les dones? Argumenta-ho.

I per acompanyar la tercera part us podeu valer del text, “Tècniques verbals assertives”
Tècniques verbals assertives que podem emprar per a fer valdre els nostres drets personals: el disc ratllat, el banc de boira, l’acord assertiu i la interrogació assertiva. El disc ratllat és una tècnica que consisteix a repetir una i una altra vegada allò que volem,amb calma i seguretat. Es tracta de ser persistents i de dir-li a l’altre que no ens descoratjarem i que podem seguir així tot el dia, si cal, sense entrar en discussions ni en provocacions. El banc de boira és una manera d’evitar entrar en un joc de provocacions escoltant atentament i admetent l’opinió de l’altra persona, sense necessitat de compartir-la totalment. És una tècnica amb la qual donem la raó a la persona o acceptem el seu punt de vista en allò que considerem que té raó, però ens neguem a entrar en discussions o a donar-li la raó en els punts on no la té. Per exemple: Crítica: Ets una cria! Totes les teues amigues ho han fet ja i tu sembla que vulgues seguir sent una xiqueta! Resposta: Potser tingues raó i el meu comportament siga un poc infantil, però jo em trobe a gust amb aquesta manera d’actuar. Quan entenga que em convé o que m’abelleix fer-ho, tal vegada et pregunte perquè m’aconselles. L’acord assertiu ens ensenya a assumir els nostres errors sense devaluar-nos. Aquesta tècnica ens permet acceptar els nostres errors i sentir-nos bé tot i reconeixent els aspectes negatius del comportament sense haver d’adoptar actituds defensives ni negar un error real. Es tracta de no sentir-nos ansiosos i de no preocupar-nos per reaccionar davant de les crítiques, quan aquestes són certes. Per això és més senzill acceptar les veritats: És cert, vaig fer... I emprar les energies en no tornar a cometre un altre error. Amb l’acord assertiu deixem també clar al nostre interlocutor que una cosa és cometre un error i l’altra ser una mala persona o un inútil.
La interrogació assertiva és una pregunta que retorna la conversa cap a l’altra persona sense criticar-la ni provocar que es pose a la defensiva. No neguem els nostres errors defensivament o contraatacant, sinó que demanem informació amb la finalitat de traure’n profit, si la crítica és encertada, o de desestimar-la, si és manipuladora. Per exemple: Crítica: Ei, setciències, què fas estudiant en l’hora lliure? Resposta: Què hi ha de dolent a estudiar en les hores lliures?

Els missatges jo

El comportament assertiu es basa en la comunicació oberta i sincera, en la defensa dels drets personals i en no esperar que els altres ens endevinen els pensaments. Per a dir el que pensem o desitgem, el millor és usar un llenguatge no ofensiu o acusatori. I són útils els missatges en primera persona o missatges jo. que tenen per objectiu que tornem a ser amos i ames de les nostres emocions. La por, la tristesa, l’enuig, el dolor, la gelosia, la vergonya... que de vegades sentim en un conflicte són emocions legítimes, però no desapareixen si el que fem és parlar només de l’altra persona, responsabilitzant-la de tot el que ens passa, sense fer-nos càrrec del nostre problema. Es tracta d’una fórmula màgica que ens fa contar el conflicte des de nosaltres i no situant-lo en l’altra persona. Amb el llenguatge jo no parlem de com són les altres persones, sinó de com ens afecta el que ens fan. Podem dir que els missatges jo ens donen aquesta informació: Quina situació ens afecta/ Quins sentiments ens provoca aquesta situació/ Per què ens afecta d'aquesta manera (si ho sabem) / El que necessitem o volem. Els missatges jo semblen fàcils d’usar però en realitat són molt complicats perquè ens despullen davant de les altres persones, ja que parlem de com ens sentim i del que volem, i d’alguna manera, ens confessem vulnerables.

Assertivitat, agressivitat i passivitat

La passivitat és l’actitud de les persones que no diuen el que pensen, senten o volen per por d’arriscar-se a les conseqüències, perquè no tenen les habilitats socials necessàries per a manifestar-ho o perquè no creuen en els propis drets personals. Aquesta manera d’actuar pot evitar-nos conflictes a curt termini, però a la llarga, en crea molt més: les altres persones no sempre han d’endevinar el que volem o sentim i, si ho esperem, el més normal és que acabem sentint que no ens respecten i ens enfadem amb elles. Una altra conseqüència negativa de la passivitat és que, a falta de recursos per a aconseguir els nostres objectius, haguem de recórrer a accions indirectes, manipuladores o poc sinceres.
L’actitud agressiva suposa dir el que pensem, sentim i volem però saltant-nos el dret dels altres a ser tractats amb respecte. Les causes que poden portar-nos a conduir-nos d’aquesta manera poden ser que no coneguem o trobem una altra manera millor de sobreviure al nostre entorn o que ens resulte la manera més còmoda d’aconseguir els nostres objectius. L’agressivitat és una manera resolta de comportar-se però a costa dels altres.
La tercera de les maneres de conduir-se és l’assertivitat. Una persona assertiva diu el que pensa, sent i necessita sense perjudicar el dret dels altres a ser tractats amb respecte i ho fa de manera honesta i no amenaçadora.
Ser assertiu significa reconèixer els propis drets personals i significa també respectar els valors i els objectius de les altres persones, encara que preferim els nostres. Amb l’estil assertiu aconseguim que les persones coneguen el que opinem, el que desitgem i el que sentim, evitem el ressentiment, la ira i la culpabilitat i, com que mostrem respecte, és més fàcil que ens tracten també amb respecte. Aprendre a ser assertius és la millor manera perquè les persones millorem l’autoexpressió (l’expressió dels desigs, necessitats, idees i sentiments de manera adequada i responsable) i incrementem la nostra responsabilitat.