Els dilemes

Idees clau:

Totes les persones tenim la capacitat d’emocionar-nos, de sentir, però no totes disposem de les mateixes capacitats per accedir al món de les emocions, reconèixer-les i posar-li paraules al que estem sentint. Tenir accés al que sentim i estar connectat a les nostres emocions resulta molt important perquè ens ajuda a saber què necessitem i ens dóna molta informació de qui som. Però davant una mateixa experiència no tothom reacciona de la mateixa manera. I no ho fa perquè possiblement no se sent com jo.

L’expressió dels sentiments també és cosa de nois però tradicionalment els hem ocultat per protegir-nos de l’acusació de no ser “un home de veritat”. És imprescindible atrevir-se a mostrar sentiments i vulnerabilitat perquè aquest és un pas previ a la petició d’ajuda. Un noi que expressa els seus sentiments podrà demanar ajuda i donar-la de forma habitual, millorant la seva qualitat de vida i establint millors relacions d’intimitat amb les persones que s’estima i respecta.

En aquesta activitat volem fer aflorar les contradiccions entre el model de masculinitat tradicional que els han proposat els models masculins coneguts i el desig dels propis joves. D’alguna manera volem aterrar les conclusions de l’activitat anterior en el seu dia a dia, perquè si la masculinitat es una construcció social basada en missatges constrenyedors llançats per models masculins de referència, també pot ser transformada socialment a través de les nostres conductes i compromisos.

Intenció educativa:

• Reconèixer què s’espera de nosaltres pel fet de ser nois (missatges   constrenyedors)
• Prendre consciència de com condicionen les expectatives que es tenen d'un com a home a l’hora de prendre decisions.
• Aprendre a reconèixer què és el que volem fer en cada moment.
• Alfabetitzar-nos emocionalment (facilitar espais de seguretat per parlar obertament de les nostres emocions)

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament: 

La dinàmica està basada en un problema o dilema sobre el qual els participants han de formular una opinió. El grup es situa al centre i l’educador  assenyala  i numera les quatre cantonades (A, B, C i D)  Després llegirà en veu alta el primer dilema i les 3 possibles respostes (la quarta sempre estarà destinada a “altres possibles respostes” davant el dilema plantejat). L’educador els convida a posicionar-se en una de les quatre cantonades. Ara és el moment d’escoltar tots els arguments de forma ordenada i en primera persona del singular.
A continuació us oferim tres possibles dilemes però tant l’educador com el propi grup pot inventar-se’n d’altres d’acord amb la pròpia dinàmica del grup.

• Els pares del Brian (cal canviar el nom si alguna persona del grup es diu així en el grup) s’estan separant i un comentari que es fa a classe el posa molt trist i li entren ganes de plorar.

A: Plora obertament i quan li pregunten, comparteix amb el grup que està trist.
B: Se’n va al lavabo a plorar sol.
C: Talla les ganes de plorar i s’espera al pati per explicar-li a un col·lega
D: Cantonada oberta.

• El Brian ha sortit de festa amb els amics i després de prendre unes copes el grup d’amics li proposa que trenqui els retrovisors dels cotxes aparcats. Què creieu que faria i perquè:
  
  • 
    A: Els trenca sense miraments.
    B: Els diu que no però si insisteixen acaba cedint.
    C: Els dius que no ho vol fer
    D: cantonada oberta
    
    
• A la sortida de l’Insti el Brian veu passar una noia que li agrada molt. Està acompanyat d’un amic

A: li explica a l'amic que fa temps que li agrada i que li agradaria sortir amb ella
B: li crida algun “piropo”
C: s’ho guarda per ell i calla
D: cantonada oberta

Criteris d’avaluació:

L’educador animarà a que els alumnes argumentin les seves respostes i si cal a continuar alguna de les històries (si per exemple algú respon que “li crida un “piropo”” li podem demanar quin seria i per què creuen que reaccionaria així) Els dilemes del Brian han de servir d’excusa per parlar de les seves pròpies experiències:

• Us heu trobat en situacions similars?
• Com veu reaccionar?
• És més fàcil pensar què haurien de fer els altres que qüestionar-nos a nosaltres mateixos? Per què?
• Pot ser interessant animar els nois a reconstruir l’escena on el protagonista ha de prendre de la decisió i veure com es desenvolupa. En aquest cas els podem preguntar com s’ha sentit el protagonista o les  altres persones que surten a l’escena i si els ha semblat just per a tothom el desenvolupament dels fets. L’escena ens pot servir per assajar la realitat i buscar conjuntament alternatives, convidant als nois a substituir algun dels protagonistes i actuar d’una altra manera.

És possible que a partir de les respostes tornin a sortir alguns dels costos de la construcció de la masculinitat que ja s’apuntaven en l’activitat anterior. Pot ser un bon moment per construir-ne una llista conjuntament. Els podem indicar que els missatges constrenyedors estan molt lligats amb els “HAURIA” (hauria de ser fort, no hauria de mostrar els meus sentiments, etc) que governen les nostres vides i que sovint s’acaben convertint en les nostres pròpies gàbies. És important substituir “l’hauria de” pel VULL o no VULL, tot i que entenem que això no sempre és fàcil i és un procés que pot durar tota la vida.

Per saber-ne més:

1.) Guiar i ser guiat
Per tal de reforçar la idea que davant una mateixa experiència, podem viure diferents emocions us proposem aquesta activitat prèvia, per a la que tan sols es necessiten uns minuts. Demaneu al grup que es posi per parelles. Tots dos hauran d’ajuntar els seus dits índex, un d’ells tanca els ulls i l’altre l’haurà de guiar per l’espai. En acabar els preguntarem com s’han sentit quan guiaven i com quan eren guiats i farem una llista a la pissarra amb les seves respostes. Si només permetem que s’expressin en primera persona del singular, es farà visible que davant una mateixa experiència no tothom s’ha sentit igual.

2.) Visionat del curt “manguitos”
http://www.youtube.com/watch?v=Udwi80hUBCA
En aquest curt sentim el relat d'un noi que està aprenent a nedar, gràcies a l'ajut d'una noia que acaba de conèixer, i s'estan enamorant. El veiem en una situació fràgil, amb uns manguitos infantils als braços i les ulleres de piscina.
Ell la va seduir explicant-li que tenia por de l'aigua perquè va veure morir la seva àvia al mar. Però tot això és mentida. Ell sap nedar, la seva àvia és viva, i les llàgrimes que va expulsar eren també de mentida.

Al final de curt revela:
La mentí, pero solo en parte, porqué hace dos días sí que estaba hundido, y ahora sin embargo, al mirar en sus ojos me siento a flote, en todos los sentidos. Espero que ella lo entienda. Tengo ganas de llorar. No sólo de expulsar lágrimas. Tengo ganas de llorar de verdad.

• Com us heu sentit al veure el noi amb els manguitos i les ulleres? Com creieu que se sent ell? I la noia?
• És cert el que diu el noi, que l'única forma de captar l'atenció d'una noia és explicant-li una història com la de l'àvia? Per què? Què els agrada a les noies d'un noi?
• Perquè no li va poder dir la veritat sobre com se sentia?
• Creieu que li dirà la veritat algun dia? Creieu que la noia l'entendrà?
• Com és que no pot plorar de veritat?
• Perquè creieu que en té ganes? Us ha passat alguna vegada, voler plorar i no poder? Creieu que els passa a les noies?