Que es canviï de lloc qui ...

Idees clau:

És important crear espais de seguretat i confiança que potenciïn llaços de solidaritat i cohesió entre les noies del grup. Aquest espai es pot crear compartint experiències personals. És important poder parlar de vivències entorn la família, les amistats, les relacions afectives/sexuals o la sexualitat amb una mateixa, els desitjos, els somnis, les pors, les necessitats, etc.
D’altra banda, aquest exercici, potencia ésser conscient que les particularitats, sovint són compartides, i d’altres persones poden estar vivint sensacions i/o experiències properes a les d’una mateixa. Al mateix temps que permet ésser conscient que existeixen pensaments, creences i experiències socialment compartides, possibilita també prendre consciència de la diversitat del grup.
En la mesura que ens fa veure que existeixen coincidències entre les biografies de moltes noies, l’exercici també ens ajuda a entendre que els desitjos, somnis, experiències i sentiments són influenciats per la construcció del gènere i que ésser conscients d’això, ens pot ajudar a ampliar el nostre imaginari.

Intenció educativa:

• Establir un marc de seguretat i confiança.
• Promoure la cohesió de grup.
• Compartir experiències personals.
• Aprendre a expressar i compartir lliurement els nostres desitjos i fantasies, així com les pròpies limitacions i temors.
• Prendre consciència de la diversitat del grup i del que ens uneix, més enllà del que ens separa.
• Observar com moltes dones compartim formes de pensament i sentiments, i que això té a veure amb la construcció de la realitat social i la posició davant el món.
• Prendre consciència del fet que com a dones pertanyem a un col·lectiu oprimit, sense per això caure en la trampa d’identificar-nos només com a víctimes.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

La dinàmica es divideix en dues parts:

1) Les participants seuen en un cercle de cadires. L'educadora té preparades de vuit a deu afirmacions sobre un tema en particular. Es comença amb algunes afirmacions “suaus” com: “és divertit xatejar per Internet”, o “seria excitant anar-se'n a viure fora durant uns anys”. L’educadora diu una frase cada vegada. Les que hi estiguin d'acord s’aixequen i canvien de cadira. Les que no hi estiguin d'acord, es queden assegudes. També les que necessitin més temps per pensar-s’ho es queden assegudes a la seva cadira. Després de cada afirmació se'ls demana a dues o tres participants que diguin les raons per les quals s'han aixecat o quedat a les seves cadires. Poc a poc, l’educadora anirà introduint afirmacions orientades a poder parlar d’experiències personals. En aquest cas suggerim enunciats en relació als desitjos, com “que es canviï de lloc qui desitja casar-se de blanc.” o bé, “que es canviï de lloc qui somnia amb tenir fills.”. Per treballar experiències i sensacions que poden ésser comunes pel fet d’haver estat socialitzades com a dones, suggerim enunciats com “que es canviï de lloc qui s’ha sentit algun cop...” o “que es canviï de lloc qui s’ha trobat...”.

2) En la segona part, l’educadora treu una cadira del cercle i convida a una persona (o ella mateixa) a posar-se al mig. La persona que està dreta al mig diu alguna frase que sigui veritat per ella (“que es canviï de lloc qui hagi fet alguna vegada alguna cosa que no volia fer.”). Les persones per a qui l’afirmació també sigui certa, canvien de lloc. La persona que estava al mig també ha de buscar una cadira per seure, de manera que serà una altra persona la que quedarà al centre per dir una nova frase. L’educadora animarà al grup a anar dient temes d’interès. S’ha de sentir lliure per fer les preguntes que consideri necessàries depenent dels temes que surtin. La frase que digui la persona del mig haurà d’anar relacionada amb el tema que el grup hagi proposat. El tema anirà canviant en funció de la lliure decisió grupal, essent l’educadora qui pot acompanyar el canvi de tema, si el grup es troba bloquejat, o ajudar a que s’aprofundeixi més, si es considera d’interès.

Criteris d’avaluació:

És important evitar el judici de valors entre elles. També cal recordar que en aquesta dinàmica no hi ha “policies” (és a dir, ningú no pot dir a ningú si s’ha d’aixecar o no de la cadira). Cadascú és lliure de fer i d’exposar-se davant el grup, en la mesura que consideri oportú.

Algunes preguntes posteriors poden girar al voltant dels temes que han triat:

- Si fóssim nois ens interessarien els mateixos temes?
- Per què ho creieu?
- Com influeix això a la nostra vida?
- Quins temes creieu que interessarien als nois?
- Creieu que els temes que interessen a les noies estan tan valorats com els dels nois?

L’educadora ha de vetllar per l’equilibri entre el qüestionament dels estereotips i de les creences relacionades amb la construcció de la feminitat i el perill de reforçar aquests mateixos estereotips.