La vida de ...

Idees clau:

Els processos que intervenen en la configuració i desenvolupament del model de feminitat constitueixen mecanismes pels quals determinades característiques estètiques, culturals i psicològiques són assignades socialment en funció del sexe a què hem estat prescrites des del naixement.

Aquests mecanismes són les creences, els estereotips de gènere i els valors relatius al que s’espera d’una noia, i que construeixen, així, el concepte i la identitat de “noia”. Si volem obrir espais on poder viure la nostra feminitat de manera més lliure i saludable haurem de començar per flexibilitzar, qüestionar i, si ens sembla adient, transformar, aquest model tradicional.

Intenció educativa:

• Reconèixer quins són els estereotips de gènere.
• Descobrir com afecten aquests estereotips en la construcció de la nostra feminitat i/o identitat, així com en la construcció del nostre desig i pràctiques sexuals.
• Analitzar les expectatives de gènere de les noies i com aquestes condicionen les nostres expectatives de futur.
• Valorar la conveniència de flexibilitzar aquestes expectatives per a poder definir lliurement la nostra feminitat i/o identitat.
• Ésser capaç de distanciar-se de les exigències de com ha d’ésser una noia.

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Mostrem al grup d’alumnes la fotografia del nadó que teniu en els “annexos”. Abans de res els expliquem que acaba de néixer i que li hauríem de posar un nom, tenint en compte que és una nena. Després, demanem a les noies que es distribueixin en tres grups. Tots tres hauran d’imaginar-se un moment de la vida de X (el nom que li hagin posat) i representar-la amb una imatge estàtica a partir dels seus cossos.
El grup A, representarà el dia del seu segon aniversari.
El grup B, un dia quan ja te 16 anys.
El grup C, en algun moment un cop ha fet els 30 anys.

Els deixem 15 minuts perquè pensin en la imatge i l’assagin entre elles. Un cop tinguin enllestides les imatges, el primer grup es col·locarà davant dels altres. Demanarem a la resta que tanquin els ulls i només els hi  deixarem obrir quan la imatge estigui preparada. Totes plegades l’observarem amb atenció i descriurem el què hi veiem. Seguirem el mateix ritual amb els altres grups.
Després resumirem quina vida ens imaginem que ha tingut “X”, resseguint les tres imatges presentades.

Criteris d’avaluació:

El debat es pot encetar per preguntar en quins àmbits de la seva vida l’hem vist i trobar conjuntament informació que no hagi estat reflectida en les imatges: Té feina? I criatures? Quina relació creieu que té amb la seva família? Manté el contacte amb el grup d’amics i amigues de l’institut? I sobretot, creieu que la seva vida hagués estat la mateixa si hagués estat un noi? 
A continuació els podem demanar: A qui li agradaria tenir la vida de “X”? Què us agrada del què heu vist i què en canviaríeu? Pot resultar interessant contrastar la vida del personatge amb la seva pròpia i demanar-los una projecció per observar com s’imaginen d’aquí 15 anys. On et veus treballant? Quants diners creus que guanyaràs? Amb qui t’imagines compartint la teva vida? Quines creus que seran les teves necessitats? I els teus desitjos i somnis? I els teus temors? Aquestes darreres preguntes ens poden servir per contrastar les respostes amb l’activitat anterior. Si comencen a aflorar alguns bloquejos en el grup, aquesta dinàmica també es pot treballar per parelles.

A partir d’aquí  convé cridar l’atenció sobre els diferents àmbits de la seva vida (família, estudis, temps lliure, etc.) en els que existeixen expectatives que indiquen com hauria de ser una dona adulta. També els podem preguntar quines referents adultes i properes han fet servir per construir les imatges i si els han condicionat  al llarg de la seva vida. La pregunta final seria: Sentiu que aquestes persones han estat felices mirant d’ajustar-se a aquests expectatives? Què s’han deixat pel camí?