La identitat, lluny de ser homogènia i invariable, és una realitat multidimensional i constantment canviant. No és una entitat fixa, sinó un procés. Les identitats són construïdes i tenen a veure amb el moment històric en què vivim. Així, en aquest sentit, són modificables i s’estableixen amb la interacció de les persones amb el seu medi. En aquest primer bloc, intentarem posar el punt de mira en com la feminitat –i també la masculinitat- no és una propietat inherent a les persones. La construcció de la identitat femenina es produeix dins una estructura social en què encara avui existeix una discriminació derivada del sistema sexe/gènere. Existeixen un conjunt de normes i valors que, des que naixem, ens són presentades com a “lògiques” i “naturals” pel fet de ser noies i que interioritzem com a pròpies en el procés de construcció de la nostra identitat. Això influeix en les nostres emocions, sentiments, pensaments, motivacions i accions, així com en els nostres desitjos i projeccions. Les noies, al aprendre aquests discursos de la societat, “allò que ens diuen que hem de ser”, aprenem a jugar el rol de noies, ja que ens sentim obligades a tenir una identitat reconeixible. Assumim els models identitaris de la feminitat, els rols i estereotips, però a més a més, incorporem les relacions socials de dominació. També reproduïm aquestes relacions desiguals i de discriminació, internament, amb i vers nosaltres mateixes. És important destacar que no totes les noies assumeixen allò que ens dicten els patrons tradicionals de la feminitat. Cada persona és un món i té la seva manera particular de percebre, interpretar, interioritzar i expressar, o bé rebutjar, els mandats de gènere. Pretenem dotar al grup de vivències, emocions i anàlisis compartides per generar un espai d’incertesa i de qüestionament, per tal d’ampliar els imaginaris possibles en relació a la construcció de la pròpia identitat. Tot plegat contribuirà a la prevenció de la violència de gènere.
|