Les meves bases de poder

Idees clau:

Ja hem esmentat que en els conflictes convé separar les persones que estan implicades del problema que volem afrontar. En el treball amb les persones resulta imprescindible tenir en comte que en tot conflicte existeixen desequilibris de poder. Quan les relacions estan basades en el respecte i la confiança, aquest poder s’equilibra per si sol però quan la diferència de poder és molt gran el conflicte és molt difícil de resoldre. El motiu pot semblar evident, però en aquests casos aquell qui té el poder no té cap intenció que el conflicte es resolgui, ja que la situació, aparentment, el beneficia. Hem de parar atenció al fet que el poder de qui està en situació de superioritat, de qui està a dalt, es basa sovint en la submissió i fins i tot en la col·laboració de qui està en la posició d’inferioritat, de qui està a baix. En aquests casos convé educar en dues línies coincidents. D’una banda en la desobediència, o si preferiu en l’obediència crítica. Aprendre a obeir allò que ens sembla just i desobeir allò que ens sembla injust. Entendre que existeix el dret a dir que no, o que ja n’hi ha prou. D’altra banda, resulta cabdal educar per l’apoderament, això és recuperar les nostres bases de poder i influència com a individus i com a col·lectiu. Totes les persones tenen la capacitat de fer servir la seva agressivitat, la seva força, quan volen transformar una situació. És aquesta capacitat la que ens converteix en persones i no en titelles. Dit d’una altra manera, i recordant les paraules d’Augusto Boal, tota persona oprimida és un subversiu que està puntualment sotmès, això és, algú que momentàniament no reconeix quines són les seves bases de poder. Prendre consciència i recuperar-les és el que ens plantegem amb aquesta activitat.

Intenció educativa:

• Entendre i analitzar els diferents tipus de poder.
• Analitzar quines són les nostres bases de poder individual i col·lectiu

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Primer preguntarem al grup què entén per poder.
Si disposem de més de 45 minuts, podem començar amb un exercici corporal que podeu trobar a “Juegos para actores y no actores” (A. Boal) anomenat “Hipnosis colombiana”, en el que es manifesta de forma física i corporal el poder i el lideratge en parella, en trio, en grup...
Després proposem que reflexionin sobre els diferents tipus de poder i fem un llistat a la pissarra. A continuació repartirem la fitxa d'exemple i demanem que facin dos cercles, que representaran dos possibles “pastissos” del poder. La primera ha de servir a cada persona per identificar quines són les seves bases de poder individual. En cada cas aquestes bases seran diferents o bé ocuparan una part diferent del pastís. Després mirarem d’identificar quines podrien ser les bases de poder col·lectiu, les que sentin que prevalen en el grup de noies.  Per tal d’agilitzar aquest procés i que totes sentin que poden dir la seva, podem proposar fer aquesta segona part en grups de 4 o 5 noies abans de fer la posada en comú.

Criteris d’avaluació:

És important insistir que totes tenen bases de poder individual tot i que de vegades els pugui costar identificar-les. Davant de possibles bloquejos podem confiar en el propi grup per tal de reforçar les indecises. Pot resultar interessant veure si les bases de poder col.lectiu entre el grup de noies ens diuen alguna cosa sobre la construcció de les bases de poder de la “feminitat” i creuar els resultats amb el que obtingui el grup de nois.
Una altra opció per identificar les bases de l’apoderament i que només ens costarà uns minuts més, és jugar amb el grup a “donar la volta a la truita”. Els demanen que es posin per parelles. Una d’elles s’estira a terra panxa amunt i la que es queda dreta haurà d’aconseguir donar-li la volta de manera que quedi de cara a terra. A les persones que estan estirades els recordem que és molt important que es reivindiquin i que intentin que no els donin la volta, que s’imaginin que braços i cames són arrels que les connecten amb el terra. A les que estan a dalt els recordem que no s’hi val donar cops ni patades, ni fer servir tècniques d’arts marcials, però que es tracta d’un exercici de força, que no n’hi haurà prou amb que li demanin si us plau que es giri. Resultarà interessant veure com a mesura que avança el joc les persones que estan a dalt i que aparentment estan en la posició de força es van cansant i desesperant, mentre que les que partien d’una posició de debilitat, cada cop se senten més fortes. Aquesta és una bona imatge de com podem reequilibrar els poders. També val la pena comentar que fins i tot quan aconseguim donar la volta a una persona sovint respon a que l’altra ha cedit o col·laborat perquè sigui així.

Per saber-ne més:

Les cinc bases del poder van ser proposades pels psicòlegs socials John French i Bertram Raven, en un estudi de 1959. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre els quals es donen suport els detentors del poder:

Poder legítim: el poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup gràcies a la posició relativa i obligacions del detentor dintre d'una organització o societat. El poder legitimat és una autoritat formal delegada.

Poder de referència: el poder de referència es refereix al poder o l'habilitat dels individus per a persuadir o influir a uns altres. Està basat en el carisma i les habilitats interpersonals del detentor de poder. Aquí la persona sotmesa al poder s'identifica amb el portador de poder i tracta d'actuar com ell.

Poder expert: el poder expert és el poder d'un individu que deriva de les habilitats o perícia de la persona i de les necessitats de l'organització o societat d'aquestes habilitats. Al contrari dels altres, aquest tipus de poder és usualment fortament específic i limitat a l'àrea particular en el qual l'expert està qualificat.

Poder de recompensa: el poder de referència depèn de la capacitat del detentor de poder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu pot donar a uns altres una recompensa d'algun tipus com beneficis, temps lliure, regals, promocions, increments de paga o de responsabilitat...

Poder de coacció: el poder de coacció es basa en la capacitat per a imposar càstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. És el desig per recompenses amb valor, o la por de que les hi llevin, el que assegura l'obediència d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacció tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistència.