Proposta d’activitats per treballar amb les NOIES Bloc 2: Violència i poder |
 Bloc 1 |
Bloc 3  |
Què volem treballar:
En aquest segon bloc pretenem traçar línies d’anàlisi transversals entorn la consideració, la percepció i la representació del propi cos i de l’autoestima, i com aquesta es relaciona amb els estereotips de bellesa del món femení. Per tal de fer front i apoderar-nos davant les diferents violències i micro-violències que travessen el cos de les noies en la nostra quotidianitat, cal ésser conscient d’aquestes qüestions.
Així, es considera necessari treballar els estereotips de gènere i els codis culturals de la feminitat i de la masculinitat, per observar també la relació de la construcció de la nostra identitat de sexe/gènere amb la violència.
Ens endinsarem al llarg del següent bloc en les dinàmiques de poder i violència que s’estableixen entre dones i homes, i com les violències relacionades amb la masculinitat tradicional, han causat uns efectes molt forts en la construcció, no només de la identitat femenina, sinó també en la construcció de la identitat masculina.
La violència i la dominació prenen molts cops la forma del propi cos, com si fossin automatismes corporals, com si fossin actes del mateix cos, que es manifesten “per la mateixa naturalesa”. Per aquest motiu, a continuació intentarem incidir en com la violència és una construcció cultural i no deriva de manera directa, espontània i natural, de les diferències anatòmiques entre nois i noies.
Per poder treballar aquesta qüestió, cal prendre com a punt de partida que la violència s’aprèn i que la reproduïm en les relacions socials, però també internament.
Considerem important assenyalar que tant les noies, com els nois, podem reproduir rols de dominant/dominada però que per motius relacionats amb la construcció del sistema sexe/gènere hi ha una determinada violència que s’exerceix contra les dones. Cal anar en compte, però, i evitar posicions que les victimitzin.
Amb veu de dona*:
El caràcter sexista ja delimita una forma de violència contra les dones, pel fet de pertànyer al sexe/gènere menys valorat. Al nostre dia a dia, per exemple, moltes de les nostres accions són inhibides davant l’actuació enèrgica dels nois en l’espai públic. O molts cops som receptores passives de les mirades de l’altre. O s’espera de nosaltres un rol centrat en la relació, la cura i la satisfacció dels desitjos de l’altre, així com en la recerca de consensos i negociacions, frenant la competitivitat i sovint, l’autonomia. I si en molts casos les noies accedeixen al poder, se les titlla de “masculines” i són rebutjades socialment.
Durant molt de temps, i sempre d’acord amb una lògica heteropatriarcal, la violència ha estat amagada rere una màscara d’actes individuals (“estava boig” o “és que aquell home bevia massa” o “era un home molt violent”) i no com una dominació masculina.
Parlar de la violència de gènere com a manifestació d’una dominació estructural, és visibilitzar una realitat que ha estat negada.
Per últim parlarem de com el llenguatge és també un mitjà de transmissió dels significats de la masculinitat i la feminitat. El llenguatge mai no és neutre, és social i polític, i transmet les relacions de dominació que travessen l’estructura social. Un exemple molt present en el nostre dia a dia és la invisibilització de la presència de les noies quan parlem en masculí.
ACTIVITATS