La Silueta: Cos i Autoestima

Idees clau:

L’autoestima és el reconeixement i valor d’una mateixa, imprescindible per a la pròpia subsistència i el benestar psicològic i emocional. Sense ella, no tenim la possibilitat de desenvolupar-nos plenament. Una baixa autoestima pot generar la incapacitat d’expressar els propis desitjos, el sentiment d’inseguretat i d’inutilitat, pors, culpes, etc. L’autoestima és, així, la valoració subjectiva de les vivències i experiències pròpies. I no només la representació que cada persona es fa de sí mateixa i que li permet reconèixer-se com a tal, sinó també la representació del seu entorn i de les seves relacions intersubjectives.

La persona que no s’estima a ella mateixa pot tenir més dificultats per acceptar ser estimada amb total gratuïtat.  El no reconeixement cap a una mateixa ve expressat a través del context sociocultural, que la infravalora per no complir el model cultural o físic ideal. El disgust corporal va de la mà, sovint, dels cànons de bellesa imperants. En el cas de les noies, l’ideal de noia/dona apareix clarament vinculat a un model estètic de bellesa únic i hegemònic, que no deixa espai a la diversitat corporal i estètica. El cos és el lloc privilegiat de molts discursos socials i la interiorització dels valors i ideals té repercussions sobre aquest. La posició que ocupa la persona en les xarxes socials, ens dóna també informació de la construcció del cos. Per entendre el cos cal aproximar-se a la realitat sociocultural i econòmica.

Segons Marcela Lagarde, totes les noies i dones hem d’afrontar el dany en l’autoestima que produeix el fet de pertànyer a un gènere oprimit i desvalorat. A la nostra manera de ser, al qui som, als nostres trets corporals, psicològics i emocionals. En la construcció de la identitat femenina, existeix una forta càrrega de violència simbòlica. I la violència s’inscriu en la nostra forma de percebre i construir la pròpia imatge. La mateixa idea “del poder dels homes sobre les dones”, té efectes en la percepció i les actituds que desenvolupen les noies cap a elles mateixes.

El cos no és sols un espai material, sinó que també és simbòlic, a partir del qual ens recobrim i interaccionem amb les altres persones i amb el món. És el nucli físic on s’entrellacen molts significats, en construcció permanent. La manera en què percebem les diferents parts del nostre cos, ens relacionem amb elles i les desenvolupem, no es pot dissociar del conjunt de relacions socials a través de les quals percebem la seva existència, al mateix temps que n’adquirim consciència i li donem valor.

Intenció educativa:

• Fer conscient la consideració de la pròpia imatge corporal.
• Dur la mirada als sentiments vinculats a les diferents parts del cos.
• Promoure l’autoconeixement, la percepció i l’acceptació positiva d’una mateixa, i l’autoestima.
• Prendre consciència de com qualsevol cos és capaç de despertar desig i atracció.
• Revisar els processos mitjançant els quals les noies adquirim consciència del nostre propi cos.
• Reflexionar sobre com els mandats de gènere de l’heteropatriarcat afecten a l’autoestima i a la representació de les dones.
• Despertar una mirada crítica sobre la influència negativa dels ideals de bellesa dominants

Temps estimat: 45 minuts

Desenvolupament:

Amb l’espai preparat de manera còmoda per a una relaxació, l’educadora convida a les noies a que s’estirin al terra, apaga el llum i els demana que tanquin els ulls.
Per a la relaxació, suggerim posar màrfegues al terra i/o coixins, tenir unes mantes o jerseis per si s’escau (doncs amb la relaxació també disminuirà la temperatura del nostre cos i podem agafar fred), i crear un ambient de tranquil·litat amb una música suau i adient.

1) Comença amb una relaxació corporal, donant algunes consignes perquè les noies prenguin el primer contacte amb elles mateixes, amb la seva respiració, i relaxin les tensions. Una manera de prendre aquest contacte és demanar a les noies que a poc a poc enviïn la seva respiració cap a les diferents parts del cos, a través de tubs o canals imaginaris. L’educadora pot anar marcant els temps, indicant que enviïn la respiració cap a la punta dels dits dels peus, després cap a la sola dels peus, els turmells, les cames, els genolls, etc. i així anar prenent consciència de les diferents parts del cos. 

2) A continuació, l’educadora obrirà la visualització del propi cos. Per a això, convidarà les noies a situar-se davant un mirall imaginari. Tenim a les mans un rellotge de la nostra vida que ens permet fer marxa enrere en el temps. Ens dirà que podem anar al moment de la vida que desitgem i mirar-nos, llavors, al mirall. Després d’uns minuts, sense deixar gaire marge, demanarà que avancem el rellotge i que ens situem un altre cop davant el mirall. Aquest cop, ens mirarem a nosaltres mateixes, en el moment present. L’educadora, al cap d’uns instants, demanarà que prenguem consciència de les pròpies sensacions i ens fixem en els límits del nostre cos, i on es situen, si acaben en la nostra pell, o més enllà, etc.
Es pot demanar que tracin, amb un guix imaginari, la silueta del seu cos i en visualitzin la seva forma. Al cap d’una estona, l’educadora suggereix que es posi atenció en aquelles parts del cos amb què et sents a gust, i que es dirigeixi la mirada cap a les parts del cos que ens estan generant incomoditat, o que ens fan mal.

3) L’educadora clourà la visualització. Demanarà que s’acomiadin del rellotge, del mirall i d’elles mateixes, i reprendrà el relat, fent retornar a les noies a l’espai, ben a poc a poc i respectant el temps de totes i cada una d’elles. A poc a poc, aniran prenent contacte de nou amb la respiració i despertant les diferents parts del cos. Finalment, encendrà el llum.

4) L’educadora deixarà a la seva disposició llapis de colors, i convidarà a les noies a que cada una cerqui el seu racó on dibuixar el cos que hagin visualitzat. Es pot suggerir que amb uns colors pintin les parts del cos amb què es sentien còmodes i amb uns altres les parts del cos amb què es sentien incòmodes, i com dibuixarien els sentiments associats a elles.

5) Les noies es posaran per parelles i es mostraran els seus cossos dibuixats. Una mira el dibuix de l’altra i pot comentar què és el que hi veu, el què li suggereix a primera vista. Pot ser un comentari fet de forma més descriptiva, o bé només  amb paraules soles (Aquí veig... foc, foscor, tremolor, molta llum, etc). L’altra pot comentar, llavors, el que ella pensava o sentia quan ho ha dibuixat.  Després es farà el mateix procés canviant els rols.

6) Es retorna al grup i l’educadora facilita que es parli de com s’han sentit amb l’exercici i que s’iniciï un intercanvi de vivències i anàlisis entorn a la construcció de la corporalitat, des de la perspectiva de les relacions de poder que ens travessen.

Material:

Tot el necessari per a  la relaxació (mantes, coixins, etc), un equip de música amb el cd apropiat, llapis de colors i fulls DINA3.

Criteris d’avaluació:

És important acollir les distintes situacions que poden generar-se per parlar de com es senten les noies amb els seus cossos, on situen els límits dels seu propi cos, i reflexionar entorn els missatges socials que rebem de com hauria de ser. Cal destacar la relació existent entre la construcció del model estètic de la feminitat, i l’autoestima de les noies. Aquest exercici, en una segona sessió, o si disposem d'una hora i mitja de temps, pot ser profitós per aprofundir, també, en la reflexió sobre les parts del cos que es construeixen com a parts erotitzades i de desig, i la relació d’aquests missatges, amb la in-corporació que en fem, en els mecanismes inconscients a través dels quals ens apropiem d’aquestes associacions. L’educadora, també podrà emfatitzar en la relació entre percepció, sentiment i conducta que se’n deriva.

Per saber-ne més:

Com que la sexualitat femenina ha estat negada durant molts anys, la conseqüència ha estat un desconeixement complet del cos femení i una resistència de moltes noies a tocar i mirar-se els genitals. És important que les noies coneguin els seus genitals ja què compleixen unes funcions tan importants com d’altres musculatures i òrgans. Cal fomentar un coneixement sobre el cos femení, i en concret, explorar les sensacions de plaer amb una mateixa. Per això suggerim dues activitats:

1.- Autoexploració Femenina (aquesta és una activitat que poden fer a casa seva. En aquest cas l’educadora els repartirà el text que afegim a continuació. Hem de ser conscients que no totes les alumnes poden estar disposades a fer-ho, ja sigui per motius culturals o bé per apetències personals (que no deixen d’estar influenciades culturalment).

Cal cercar un indret on estar còmoda, tranquil·la, i amb la intimitat que desitgis, si no vols compartir aquest procés amb una altra persona. Procurar una temperatura agradable i una llum que permeti l’observació. Cercar una postura amb què estar còmoda i permetre’t observar els teus genitals. Es recomana seure contra la paret, amb les cames semi-flexionades, i l’esquena amb un lleuger moviment cap enrere. Col·loca un mirall sota els teus genitals i separa les cames. Allí pots veure el teu pubis, els llavis majors, l’anus, etc. Els llavis majors són d’un aspecte carnós que varia, en tamany i grossor, d’una dona a una altra. Si els separes, veuràs els llavis menors, units per la part de dalt formant una espècie de caputxa que embolcalla el teu clítoris, una zona carregada d’estructures nervioses. Si separes els llavis menors, podràs veure tota una altra sèrie d’estructures, entre les quals hi ha el clítoris, l’uretra, l’himen (quan es trenca en queden restes a ambdues bandes), etc. Després de mirar-te els teus genitals externament, pots intentar introduir, amb suavitat i delicadesa (i sobretot amb suavitat si tens la membrana o himen) un dit dins la vagina, un orifici que no és obert, però que quan es penetra les seves parets es separen. Quan toquis les parets genitals, generalment suaus i humides, pots introduir més el dit fins a tocar el coll de l’úter. La postura de la gatzoneta o “de cuclilles”, t’ho facilitarà. El coll de l’úter és una estructura de forma arrodonida, semblant a la punta del nas, on de vegades es pot tocar l’orifici cervicial, l’orifici per on surten les criatures al néixer, i per on entren els espermatozous, en cas d’ésser penetrada en una relació heterosexual i sense mètodes preventius. Així, es pot constatar que la vagina no és un pou sense fons on s’hi pot perdre qualsevol cosa, sinó que és una realitat palpable.

És molt interessant, també, poder-te veure l’interior de la vagina i el coll de l’úter amb l’ajut d’un espècul, un instrument que et manté obert l’orifici vaginal i separades les partes. Per a això necessites l’espècul i una lot. Cal introduir-te l’espècul i cercar-ne la posició fixada, per poder tenir ambdues mans lliures, una per encarar el mirall, i l’altra per il·luminar-te amb la llanterna.

Aquest recurs s’ha de complementar amb més informació sobre la zona genital femenina i el cos de les dones. Les imatges es poden trobar en diferents recursos electrònics, entre ells: http://www.3dvulva.com o http://www.the-clitoris.com/spanish/html/s_vulva.htm

2) Un recorregut fotogràfic pel teu cos
Cal disposar d’una càmera de fotografiar. L’educadora convida a les noies a que per parelles, facin l’activitat.
1.- Es demana que les noies es fotografiïn una a l’altra diferents parts del cos. Primer una tindrà la càmera i fotografiarà diferents parts del cos de l’altra, tal com vulgui la noia fotografiada.  Després canviaran els rols.
2.- La noia que ha de ser fotografiada tancarà els ulls i esculpirà una escultura imaginària de la noia que té la càmera. Posarà la noia amb la càmera en la posició que vulgui, i es posarà, encara amb els ulls tancats, amb la seva posició per a la fotografia. Quan estigui a punt, li dirà a l’altra noia que ja pot fer la foto. La persona fotografiada estarà tot l’exercici amb els ulls tancats. Després, faran el mateix procés canviant els rols.  Es demanarà a les noies que revelin o imprimeixin les fotografies i construeixin, amb aquestes, una escultura del seu cos.

3) Suggerim també una visita a la web de l'associació Nahia:
http://www.somnahia.net i a alguns dels seus articles i enllaços.