Teatralitzant la Masculinitat Idees clau: És important contribuir a la prevenció de les violències de gènere promovent la presa de consciència individual i col·lectiva i fomentant la reflexió entorn a la construcció de les identitats així com la seva relació amb la capacitat de les persones d’establir relacions satisfactòries i igualitàries. La discriminació s’internalitza en la construcció de les identitats, amb la interiorització de rols i estereotips, de manera diferenciada entre nois i noies. La violència està present en els llenguatges i els moviments associats a la masculinitat, així com en l’ocupació de l’espai que se’n deriva. Les pulsions internes i les necessitats vitals tenen també una traducció corporal. La masculinitat i la feminitat són un seguit de codis culturals, són llenguatges, que es poden aprendre independentment del cos amb el què haguem nascut. És important destacar com el fet d’assumir identitats rígidament construïdes influeix en el desenvolupament vital i la salut de les persones, en les seves dificultats i limitacions. Intenció educativa:
Temps estimat: Dues hores (120 minuts) Desenvolupament: 1.- Col·loquem al grup assegut en semicercle i li demanem que esculli una situació o context concret (pot ser la sortida de l’escola, l’exterior d’una discoteca, un carrer qualsevol, de dia o de nit, etc.). Un cop escollit, es col·locaran 5 o 6 noies a l’espai-escenari, i se’ls hi demanarà que recordin tots aquells missatges que les han construït com a noies. Missatges amb els quals ens podem trobar a l’espai públic: (“No et fa por caminar per aquí?”; “Què hi fas tan sola?”, “Sembles una puta amb aquestes faldilles tan curtes”; “Guapa!”, etc.). Es demanarà a les noies que intentin connectar amb un personatge masculí (que està pensant o dient aquells missatges) i que es situïn a l’espai-escenari. Llavors, es demanarà a una altra noia que passegi per l’espai (“com si tornés de la discoteca a la nit” o “sortís de l’escola”, etc). Mentre passeja s’anirà topant amb els comentaris i missatges que se li aniran transmetent, deixant sentir el que li va passant i connectant també amb els sentiments i les sensacions que se li desperten a ella. Llavors, es construirà una escena a la inversa. Es pensarà també amb un espai i un context públic. Es pensarà col·lectivament amb els missatges transmesos al món masculí (“el carrer és teu”, “t’has de menjar el món”, “no pots tenir por de res”, etc). Es demanarà un altre cop a la mateixa noia que transiti per l’espai i escolti els nous comentaris. Mentre passeja ha de deixar sentir el que li va passant per dins: sensacions i emocions. 2.- L’educadora animarà a les noies a pensar-se com a nois, podent connectar amb un noi o home conegut, o deixant pas a records del passat, o inventant una nova personalitat que no associïn amb cap persona en concret. Es poden ajudar de les peces de roba de noi i d'home que hauran portat. Un cop vestides, es demanarà al grup que camini per l’espai ocupant tota la sala, cada una connectant amb aquest nou personatge. Primer, cada una amb sí mateixa. Se les convida a pensar un nom, on ha nascut, on viu, quants anys té, què fa i què li agrada, amb qui es relaciona, quin és el seu desig sexual, etc. Es deixarà una estona per connectar amb aquest nou personatge masculí. Se’ls farà posar una especial atenció al moviment d’aquesta nova persona. Primer, es fixaran en com camina, en el seu moviment corporal. Es pot demanar que pensin en una màquina, les marxes de les quals van del 0 al 10. El 0 és el moviment més petit i el 10 és el moviment més gros, el més expansiu. 3.- Per tancar l’exercici, es suggereix fer una rotllana i compartir les sensacions i vivències per les que han passat. Material: Criteris d’avaluació: Per saber-ne més: Els drag kings són dones i homes, i artistes de performance, que teatralitzen la masculinitat, sovint amb una representació paròdica i exagerada dels estereotips de gènere. Les performances drag kings neixen sobretot, al llarg dels anys 80’s als EEUU, i mostren com la realitat, d’allò que es construeix com a “home” o com a “dona”, és quelcom construït amb què podem jugar, manipular i canviar, tan com ho vulguem i al nostre gust. Tant una dona com un home poden representar la masculinitat i la feminitat de manera puntual o permanent, doncs aquestes no només pertanyen a un gènere. Això és el que, d’una manera més complexa explica la filòsofa Judith Butler, al parlar del concepte de “performativitat”. Si es vol consultar bibliografia sobre el tema:
|
 |
 |
 |