Teatralitzant la Masculinitat
Idees clau:
És important contribuir a la prevenció de les violències de gènere promovent la presa de consciència individual i col·lectiva i fomentant la reflexió entorn a la construcció de les identitats així com la seva relació amb la capacitat de les persones d’establir relacions satisfactòries i igualitàries.
La discriminació s’internalitza en la construcció de les identitats, amb la interiorització de rols i estereotips, de manera diferenciada entre nois i noies. La violència està present en els llenguatges i els moviments associats a la masculinitat, així com en l’ocupació de l’espai que se’n deriva. Les pulsions internes i les necessitats vitals tenen també una traducció corporal.
La masculinitat i la feminitat són un seguit de codis culturals, són llenguatges, que es poden aprendre independentment del cos amb el què haguem nascut.
Així com les llengües es poden aprendre a base de practicar-les i repetir-les, els moviments i tècniques del cos associades a la feminitat i a la masculinitat (el fet que les noies s’asseguin amb les cames creuades i els nois espaterrats, per exemple) també es poden aprendre i desaprendre. La por i les sensacions d’inseguretat que moltes noies poden experimentar i incorporar són fruit també de com es construeix la mirada sobre elles i la violència que reben.
És important destacar com el fet d’assumir identitats rígidament construïdes influeix en el desenvolupament vital i la salut de les persones, en les seves dificultats i limitacions.
Intenció educativa:
- Ser conscients de les imatges i rols existents entorn als gèneres, que consoliden la base de les violències de gènere.
- Promoure anàlisis que qüestionin els models tradicionals de masculinitat i feminitat.
- Experimentar els diferents codis culturals amb què construïm el gènere.
- Fomentar el desenvolupament integral de les noies, promovent l’adquisició de coneixement i pràctiques, més enllà del que tradicionalment s’atribueix a la feminitat o a la masculinitat.
- Reconèixer la “por” com un sentiment induït pel context en què habitem.
- Experimentar les dinàmiques de dominació/submissió i cercar-ne alternatives.
- Reconèixer i gaudir d’un ampli ventall d’emocions i sentiments, i valorar-ne la utilitat per a les nostres vides.
Temps estimat: Dues hores (120 minuts)
Desenvolupament:
Amb anterioritat es recomanarà a les noies que duguin robes masculines per a la sessió (poden ser d’amics, familiars, educadors, etc.; però sempre robes que elles no es posin habitualment).
1.- Col·loquem al grup assegut en semicercle i li demanem que esculli una situació o context concret (pot ser la sortida de l’escola, l’exterior d’una discoteca, un carrer qualsevol, de dia o de nit, etc.). Un cop escollit, es col·locaran 5 o 6 noies a l’espai-escenari, i se’ls hi demanarà que recordin tots aquells missatges que les han construït com a noies. Missatges amb els quals ens podem trobar a l’espai públic: (“No et fa por caminar per aquí?”; “Què hi fas tan sola?”, “Sembles una puta amb aquestes faldilles tan curtes”; “Guapa!”, etc.).
Es demanarà a les noies que intentin connectar amb un personatge masculí (que està pensant o dient aquells missatges) i que es situïn a l’espai-escenari. Llavors, es demanarà a una altra noia que passegi per l’espai (“com si tornés de la discoteca a la nit” o “sortís de l’escola”, etc). Mentre passeja s’anirà topant amb els comentaris i missatges que se li aniran transmetent, deixant sentir el que li va passant i connectant també amb els sentiments i les sensacions que se li desperten a ella.
Llavors, es construirà una escena a la inversa. Es pensarà també amb un espai i un context públic. Es pensarà col·lectivament amb els missatges transmesos al món masculí (“el carrer és teu”, “t’has de menjar el món”, “no pots tenir por de res”, etc). Es demanarà un altre cop a la mateixa noia que transiti per l’espai i escolti els nous comentaris. Mentre passeja ha de deixar sentir el que li va passant per dins: sensacions i emocions.
Aquest exercici es pot repetir amb dues o tres persones en dues o tres situacions.
2.- L’educadora animarà a les noies a pensar-se com a nois, podent connectar amb un noi o home conegut, o deixant pas a records del passat, o inventant una nova personalitat que no associïn amb cap persona en concret. Es poden ajudar de les peces de roba de noi i d'home que hauran portat. Un cop vestides, es demanarà al grup que camini per l’espai ocupant tota la sala, cada una connectant amb aquest nou personatge. Primer, cada una amb sí mateixa. Se les convida a pensar un nom, on ha nascut, on viu, quants anys té, què fa i què li agrada, amb qui es relaciona, quin és el seu desig sexual, etc. Es deixarà una estona per connectar amb aquest nou personatge masculí. Se’ls farà posar una especial atenció al moviment d’aquesta nova persona. Primer, es fixaran en com camina, en el seu moviment corporal. Es pot demanar que pensin en una màquina, les marxes de les quals van del 0 al 10. El 0 és el moviment més petit i el 10 és el moviment més gros, el més expansiu.
Mentre caminen es pot anar canviant de marxes i caminant, més o menys exageradament, en funció de cada personatge; després l’educadora els pot anar suggerint diferents moviments quotidians (com s’asseu, com mira a l’altra gent, com es rasca, com respira, etc). Es pot posar música per veure com ballaria el personatge si estigués en una discoteca, com lligaria, etc.
Al cap d’una estona, se’ls demana que es trobin amb algú i que es saludin, que es presentin i s’expliquin el què fan, etc. Sempre des de la nova personalitat de noi.
Per finalitzar, es demana que es posin en una rotllana. Un a un es presentaran i explicaran qui són o allò què vulguin explicar.
3.- Per tancar l’exercici, es suggereix fer una rotllana i compartir les sensacions i vivències per les que han passat.
Si es considera oportú es poden fer servir objectes que facilitin la identificació amb el cos masculí.
Es pot utilitzar un mocador o bena per estrènyer-se i embolicar-se els pits, fent un tors més fort; es poden posar uns mitjons o una altra peça de roba, per fer el penis; es pot tallar amb unes tisores un bri de cabell, a trossos molt petits, i amb cola de disfresses, per la cara, es pot construir un bigoti o barbeta, així com també es poden posar gomina als cabells i fer-se un pentinat més masculí.
Material:
En el cas que es consideri necessari: Tisores, cola de cara, gomina, mocadors o bena, mitjons o trossos de roba.
Criteris d’avaluació:
Experimentar els codis culturals de la masculinitat pot ser un exercici amb una potència emocional forta, i que faci trontollar molts esquemes i vivències de les noies.
Tanmateix, també pot ser pres com un simple joc sense cap més importància aparent. Sigui el que sigui, cal que l’educadora estigui molt pendent del què es remou en cada una i pugui acollir les diferents vivències que es posin de manifest. Algunes noies poden connectar amb experiències doloroses del seu passat o connectar amb allò que altres persones han estat per a elles. És important estar pendent d’aquest fet.
Per saber-ne més:
Els drag kings són dones i homes, i artistes de performance, que teatralitzen la masculinitat, sovint amb una representació paròdica i exagerada dels estereotips de gènere. Les performances drag kings neixen sobretot, al llarg dels anys 80’s als EEUU, i mostren com la realitat, d’allò que es construeix com a “home” o com a “dona”, és quelcom construït amb què podem jugar, manipular i canviar, tan com ho vulguem i al nostre gust. Tant una dona com un home poden representar la masculinitat i la feminitat de manera puntual o permanent, doncs aquestes no només pertanyen a un gènere. Això és el que, d’una manera més complexa explica la filòsofa Judith Butler, al parlar del concepte de “performativitat”.
Si es vol consultar bibliografia sobre el tema:
- Butler, Judith (1998). Actos performativos y construcción del género. Un ensayo sobre fenomenología y teoría feminista. Debate Feminista
- Butler, Judith (2007 [1999]) El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Madrid, Paidós.
- Butler, Judith (2006 [2004]) Deshacer el género. Barcelona, Paidós.
- Halberstam, Judith (2008) Masculinidad femenina, Madrid, Egalés.
- Preciado, Beatriz (2002) Manifiesto contra-sexual, Madrid, Pensamiento.
|