EL CAS DE GUATEMALA


En aquesta unitat didàctica treballarem tota aquesta problemàtica a través del cas de Guatemala, immers plenament en aquest debat després que la Premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú presentés una demanda per genocidi, tortura i terrorisme d'Estat en contra de diversos generals, excaps d'estat i altres alts càrrecs guatemalencs a l'Audiència Nacional d'Espanya el passat 2 de desembre de 1999.

Guatemala va viure un conflicte armat entre 1962 i 1996, quan es va arribar a la signatura d'uns Acords de Pau entre el Govern de la República de Guatemala i la URNG. Entre les principals causes que van motivar el conflicte la Comisión para el Esclarecimiento Histócico (CEH), instància nascuda arran de la signatura dels Acords de Pau el 1996, cita les següents:
També el context internacional de la Guerra Freda i el paper dels Estats Units van influir de forma determinant en l'evolució del conflicte. D'aquesta manera es va desencadenar un cercle viciós entre injustícia social, protestes i repressió que va enquistar el conflicte durant més de trenta anys.

Per tal d'acabar de contextualitzar el cas de Guatemala en el marc d'un conflicte armat que va durar més de trenta anys podeu consultar els textos de suport adjuntats. Incorporem primer un resum esquematitzat dels principals continguts del Informe de la Comisión para el Esclarecimiento Histórico. Després podeu trobar un fragment d'un article de Rachel Sieder, investigadora del Insitute for Latin American Studies de la Universitat de Londres situant el context històric del conflicte. Finalment, s'ha incoporar una síntesi històrica del conflicte (claus principals, antecedents i evolució del conflicte i condicions actuals) elaborat per la Fundació CIDOB per a l'Observatori de Conflictes del Fòrum 2004. Si voleu acabar d'ampliar aquesta informació podeu consultar també la bibliografia i els recursos a internet adjuntats.

En relació a la querella presentada per Rigoberta Menchú, el Manifest que va presentar la Plataforma Contra la Impunitat a Guatemala, conformada per nombroses entitats d'arreu de Catalunya (a la seva WEB hi podeu trobar els diferents documents del cas: http://impunitat.pangea.org/) el passat 1 de juny del 2000 ens informa dels trets més significatius d'aquesta querella. La denúncia de Rigoberta Menchú es detenia en tres fets concrets: els assassinats de l'Ambaixada d'Espanya a Guatemala, on va morir el seu pare; el segrest i assassinat del seu germà Patrocinio i l'assassinat de quatre sacerdots espanyols, Faustino Villanueva, Juan Alonzo Fernández, J.M. Gran Cirera i Carlos Pérez Alonzo, com a il·lustració dels delictes de genocidi, tortura i terrorisme d'estat que es denuncien. Altres acusacions, particulars o populars, que s'han adherit a la querella han anat incorporant nous fets.

Les persones que assenyalava la querella com a responsables dels delictes de genocidi i terrorisme d'estat eren els Generals Efraín Ríos Montt, Oscar Humberto Mejía Víctores, Fernando Romeo Lucas García i Angel Aníbal Guevara Rodríguez; Donaldo Álvarez Ruiz, que va ser Ministre de Governació; el Coronel Germán Chupina Barahona, director de la Policia Nacional durant el govern del General Lucas García; Pedro García Arredondo, cap del "Comando Seis" de la Policia Nacional durant el govern del General Lucas García i el General Benedicto Lucas García, cap de l'Estat Major de l'exèrcit durant el govern de Romeo Lucas García.

La demanda es fonamenta en els informes de la Comisión para el Esclarecimiento Histórico (que podeu consultar complet a través d'internet a http://hrdata.aaas.org/ceh/report/spanish/toc.html) i del Proyecto Interdiocesano de Recuperación de la Memoria Histórica, conegut com l'Informe REMHI.

Segons aquests informes, es desprèn que a Guatemala es va produir un genocidi en el transcurs del conflicte armat. En aquest sentit "la CEH conclou que, en el marc de les operacions contrainsurgents dutes a terme entre 1981 i 1983, a certes regions del país, agents de l'estat de Guatemala van cometre actes de genocidi en contra de grups del poble maia". En opinió de la Comisión para el Esclarecimiento Histórico, els actes perpetrats amb la intenció de destruir total o parcialment a nombrosos grups maies no van ser actes aïllats o excessos comesos per tropes fora de control, ni fruit d'una eventual improvisació d'un comandament mig de l'exèrcit. Contràriament, formava part d'un estratègia contrainsurgent de "quitarle el agua al pez" a través de la qual volien aïllar la guerrilla de qualsevol suport social.

Anys després dels fets que es narren a l'Informe de la CEH, els tribunals de Guatemala s'han mostrat incapaços d'investigar, processar, jutjar i sancionar els responsables d'aquests delictes contra la humanitat. Encara més, la denegació sistemàtica i continuada de justícia, la manca d'independència de l'Organisme Judicial i les violacions constants al procés han construït les bases de la impunitat de què gaudeixen fins avui els genocides en el país. El panorama és desolador: a Guatemala no hi ha avui en dia ni un sol militar condemnat per violacions als drets humans.