Sexualitat, posant noms a les coses
El desig i les pràctiques sexuals no són estables ni immutables, sinó que evolucionen al llarg de la vida, doncs és un devenir en permanent construcció i que pot variar en relació a les nostres experiències, circumstàncies, o decisions i posicionaments personals. La nostra sexualitat està condicionada en el moment en què naixem, en el moment en què classifiquen els nostres cossos com a femenins o com a masculins. I les diferents maneres com ens vinculem a la sexualitat, tenen a veure amb el gènere. Tanmateix, la nostra sexualitat i el què fem amb els nostres cossos, forma part d’un ventall de possibilitats infinites. Així, cal generar una comprensió de la sexualitat sense etiquetes opressores, en un sentit ampli i sense autolimitacions. I diferenciar la sexualitat de les relacions sexuals, que és un dels imaginaris primerencs de moltes de les noies adolescents, doncs és intern als missatges de gran part de la societat. Les relacions sexuals dominants en l'imaginari col·lectiu, heterosexuals i coitocentristes –basades amb el coit com a nucli de la pràctica sexual-, limiten la vivència sexual de moltes noies (així com la de molts nois), i condueixen a que les noies assumeixin un model de relacions que poden comportar conseqüències negatives, relacions no plaents, limitadores, etc. Cal legitimar les relacions sexuals des del plaer i des de les relacions equitatives, o des del lliure consentiment i decisió, sigui quina sigui la pràctica sexual escollida. A través del discurs heteropatriarcal o a través del llenguatge sexista –una violència simbòlica que manté, així, la violència estructural-, moltes noies són el punt de mira dels insults, o s’empren maneres de parlar que acaben legitimant els actes, també, de violència directa. Quins són els insults que se li diran a una noia per ferir-la? Què és, sovint, el que li molesta sentir d’ella? “Sembles una puta”, “ets una guarra”, “marimacho”, “camionera”, etc. Sovint insults relacionats amb els seus actes o possibles actes, o bé atacant el seu desig o possible desig sexual. Així, és d’especial importància recordar-los que elles poden ser les primeres que tendeixen a censurar-se a elles mateixes i a les altres , i que, al mateix temps, també poden ser crítiques en relació a aquests discursos. Intenció educativa:
Temps estimat: 45 minuts Desenvolupament: 1.) Es dóna a cada noia un paper en blanc, que haurà de doblegar en múltiples plecs, tot prenent la forma d’un ventall. Se’ls hi demanarà que escriguin, en tres o quatre plecs, i amb 30 segons de temps, què és per elles la sexualitat, o idees associades a ella. 2.) Un cop feta aquesta pluja d’idees, es demanarà, per grups, que escriguin les paraules cultes i les paraules vulgars, que els vinguin al cap, i se les classificarà en els apartats següents. Es pot recollir també acudits i pintades dels serveis o altres llocs on en trobeu.
3.) Es demanarà a cada una de les noies que prengui el seu ventall, i que acabi de completar, coneixent ara l’ampli significat que pot adquirir la paraula “sexualitat”, els diferents plecs. Per una banda, se’ls demanarà que escriguin coses que associen al seu plaer o a la seva sexualitat, i que els pugui aportar una sensació de comoditat. Per l’altra banda del ventall, se’ls demanarà que escrigui en els plecs que considerin necessaris, allò que els aporta una sensació incòmode o que no desitgen en les seves relacions, pràctiques, desitjos sexuals, etc. Criteris d’avaluació: 1.) En la primera part es pot debatre entorn els conceptes i/o idees que han sortit, una a una. L’educadora ha de poder facilitar que es parli de: Per què s'ha pensat en aquestes paraules? Hi ha alguna que ens cridi especialment l'atenció? Són paraules que permeten definir la realitat, o més aviat impressions estereotipades? Si són impressions, són paraules que connotin una imatge positiva, negativa o neutra? Després de l'exercici, ens sembla que tenim una idea aprofundida o superficial dels conceptes? És important comprendre, en aquesta primera part, la importància que sorgeixin de les noies idees espontànies, conscients o inconscients, però de ben segur que amaguen una informació molt valuosa entorn la concepció de la sexualitat entre les noies adolescents, i els missatges socials dels que beuen. Tota aportació és vàlida, i cal que l’educadora pugui acollir-la per retornar-la al grup en forma de pregunta. 2.) La segona part ens permetrà clarificar gran part del vocabulari que emprem en la nostra quotidianitat, i oferir, paral·lelament, un ventall de vocabulari que les noies puguin utilitzar en el seu dia a dia, i que no es vegi limitat. L’educadora pot facilitar qüestions pel debat com: Quines són les parts considerades sexuals o erotitzades? Són masculines o femenines? A quins actes o pràctiques sexuals fa referència la major part del vocabulari? Marqueu els qualificatius negatius o que serveixen per a insultar, humiliar o rebaixar l’altra. Pertanyen a homes o a dones? Tenen a veure amb la pràctica i/o el desig sexual? Què es considera positiu i negatiu en les dones? I en els homes? Escriu les paraules formals per a designar tot el vocabulari que has trobat. Quan usem el llenguatge popular i quan el culte? Per què? Per què creus que s’utilitzen tantes paraules populars en el camp de la sexualitat? Com explicaries què és la sexualitat segons aquestes paraules? Les expressions ens donen una visió positiva? Hi ha diferències entre les expressions masculines i les femenines? 3.) La tercera part de l’exercici ens permetrà elaborar un mapa corporal i mental entorn la nostra sexualitat. Permetrà, quelcom molt important, que és que les noies puguin fer l’exercici de reconèixer i identificar aquelles pràctiques, relacions, o desitjos sexuals que volen per a aquest moment de la seva vida, i aquells que no volen. És important incidir, sobretot, en què aquest mapa és constantment canviant i que pren múltiples formes al llarg de les nostres vides. La “metàfora del ventall”, permet arrelar la idea entorn els amplis i diversos plecs que poden conformar l’imaginari i la nostra vivència de la sexualitat. És important parar atenció, al llarg de tot l’exercici, als estereotips existents en relació a les pràctiques i/o desitjos sexuals. És important afavorir un posicionament crític de les noies vers les afirmacions carregades de judicis de valor i de trets homofòbics. Al llarg de l’exercici poden sortir actituds estereotipades o bé, actituds políticament correctes. Per saber-ne més: 1.) El Baròmetre de valors
Després de situar-te en l’espai en algunes d’aquestes categories, es passa a argumentar perquè t’has situat en alguna de les opcions. En qualsevol moment de la dinàmica pots canvia d’opció.
2.) El Qüestionari Heterosexual Qüestionari Heterosexual |
 |
 |
 |